Reunions llargues, avorrides, poc productives, informacions eternes en format power point, trobades en què un parla i els altres es limiten a “escoltar”, poca participació, ...

Podria allargar aquesta llista per descriure una situació malauradament molt habitual en moltes organitzacions, petites o grans.

L'estiu, la calor i les vacances són pretext acceptable per al relaxament i ho aprofitaré per explicar-vos una història de robots com les d'abans, quan cada cosa tenia el seu lloc, les coses no es barrejaven i l'imaginari estava confinat dins un llibre o una pantalla de cine o televisió.

Els russos han fet un robot que sap disparar armes, i no us penseu que és un robot com els de la Seat que en comptes de pintar tira trets, no. És un robot antropomòrfic, amb braços, mans i dits, que sap agafar i disparar pistoles convencionals i sembla que n'aprèn de pressa i té bona punteria. Si entren al Youtube i busquen "Russian robot shoots guns" ho podran veure. Els russos són "tremendos".

L’àmbit laboral és un dels espais de desenvolupament personal i professional més importants per a les persones i es pot considerar pràcticament indissociable respecte al nivell general de satisfacció o insatisfacció vital. Per més satisfactòries que siguin les nostres relacions personals i familiars, si les hores que passem a la feina són un temps d’angoixa o malestar és molt possible que aquesta insatisfacció la traslladem a les persones més properes i tingui repercussions disfuncionals en les nostres relacions i en tots els àmbits de la nostra vida, inclòs l’aspecte vinculat a la salut emocional i física. En aquest sentit, somatitzem fàcilment el malestar, la irritació, la tristor o l’ansietat, convertint-los en problemes que poden afectar diferents parts i òrgans del nostre cos.  A tall d’exemple i segons els experts, un elevat percentatge dels trastorns digestius són d’origen emocional.

En els propers deu anys els experts auguren una època de canvis profunds. Es parla de "la gran transformació planetària”, que abasta, a nivell socioeconòmic, les conseqüències que se’n derivaran de l'acceleració del canvi climàtic i, a nivell politico-empresarial, una nova economia que substituirà la predicció per la reacció, fruit de les turbulències i inestabilitats de conviure en entorns volàtils, complexos, incerts i ambigus.

Stephen Hawking va qualificar la intel·ligència artificial com potser el pitjor error de l'espècie humana i va augurar que seria la causa de la fi de la nostra civilització. Steve Jobs i Steve Wozniak, els fundadors d'Apple, en diferents moments van manifestar els seus temors sobre els ""inconvenients per als humans"" d'aquesta tecnologia. Bill Gates o Elon Musk també han manifestat els seus dubtes i, fa poc, Jack Ma, el fundador d'Alibabà, va sentenciar que la intel·ligència artificial podria provocar la tercera guerra mundial. Bufa.



Malgrat els grans avenços socials dels últims decennis, la crisi ha tornat a posar les persones amb dificultats de caire físic, intel·lectual, trastorn mental i persones amb dificultats de caire social en una situació de greu vulnerabilitat.

Un any més. Som a punt de tancar l’any 2018, per la qual cosa ens toca la tasca de revisar els (des) encerts de les expectatives que teníem per a aquest període.

Enfilo la carretera vella de Vilafranca per anar a pencar, com cada dia. Hi arribo per la rambla de Sant Jordi, el camp dels Alumnes Obrers, el Tacó... Fins aquí, cap novetat.

Amb un 16’56%, el Baix Penedès continua sent la comarca amb la taxa d’atur més alta de Catalunya; mentre que el Garraf (11’89%) ocupa la setena posició del mateix rànquing. Diferent és el cas de l’Alt Penedès (9’97%), que es troba per sota de la mitjana de Catalunya (10’63%).

Nouriel Roubini és professor d'Economia a la Universitat de Nova York i president de la consultora RGE Monitor. L’any 2007 va guanyar notorietat i el sobrenom de Dr. Doom (Doctor Catàstrofe) per les seves encertades previsions sobre la recessió internacional desencadenada per la crisi de les hipoteques subprime.

El cas és que la nostra FP no té capacitat per proveir els perfils tècnics que demanen les empreses del Gran Penedès. Avui dia, trobem dificultats majúscules a l’hora de cercar dones i homes amb una mínima capacitació per inserir a les nostres plantilles.

Enguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai.

Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes.  

Amb la canícula de l’estiu, la vida als pobles i ciutats desaccelera. Arriba l’època on les terrasses, les platges i les festes majors prenen el protagonisme. Els vins i caves presideixen molts d’aquests moments perquè són begudes que mariden perfectament quan estàs amb els amics a una terrassa, durant els àpats familiars o en forma de còctel ben fresc després de sopar.

El retorn de les vacances estiuenques predisposa a engegar “un nou curs” i el desig lògic i saludable d’iniciar-lo de la millor manera possible. La necessitat de posar ordre a tasques, projectes, temes pendents i noves idees s’acostuma a materialitzar amb anotacions a l’agenda, notes a les llibretes, l’ús d’algun programa de planificació o qualsevol element que ens permeti “veure” tot allò que tenim al cap bolcat en algun suport.

Quan vaig rebre l'anuari 2018-2019 de la FEGP vaig tenir una sorpresa molt agradable en veure que s'hi reproduïa el decàleg de l'Ètica empresarial.

Fa anys que acostumo a passar uns dies de vacances en un poblet de l’Alt Berguedà. La gent està amoïnada. Hi ha poca feina, la joventut marxa i tot plegat grinyola. Van trampejant a cop de turisme de muntanya i industrial. Sí, turisme industrial.

La taxa d’atur del Gran Penedès està en un 13,5%, gairebé un punt i mig per damunt de la mitjana catalana. La realitat és contundent: prop de vint-i-un mil residents en el nostre econosistema granpenedesenc estan buscant feina. En canvi, les empreses no troben personal tot just quan, ara sí, estan disposades a augmentar les seves plantilles.

El 12 de juny es compleix el primer aniversari del procés d’integració de les organitzacions UEP i ADEPG. Avui la nova FEGP s’encamina al miler d’empreses associades. A hores d’ara ja és considerada com una de les primeres xarxes empresarials del país. Disposa de tres seus socials, al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

Un any més l’abril porta la Nit de l’Empresa de la FEGP. Empresaris/es, directius i directives i representants institucionals, Premis FEGP 2018, reconeixement de 18 empreses de les tres comarques del Gran Penedès; un acte multitudinari i, a opinió meva, necessari.

Aquest dies estem veient en diferents revistes i diaris econòmics articles que fan referència a que, malgrat la recuperació econòmica, els salaris perden pes en el conjunt de la riquesa del país.

Fa uns quants anys, corria la primavera del 2001, tot just iniciant el nou segle XXI i el III mil·lenni, vaig assistir a Girona a una conferència de models econòmics de futur impartida per un catedràtic d’Economia que en aquell moment ostentava un alt càrrec directiu d’una coneguda entitat financera.

La majoria d’experts coincideixen en què bona part de la mà d’obra que s’incorpora al mercat de treball són joves molt més preparats tècnicament, però amb menys implicació i compromís que els seus predecessors.

Cada any, a finals de gener, surten les dades oficials del padró municipal. La lectura superficial del padró, que és el que jo faig, agrupa la població per gènere biològic, per origen (nacional i estranger) i per franges d'edat (fins a 16, els que en tenen entre 17 i 64, i els de 65 o més anys). Total, dotze números que sumats indiquen la població total.

En abandonar el cicle depressiu, aquests darrers anys l’expansió de la regió metropolitana ha posat les comarques del Gran Penedès cada vegada més a prop del rovell econòmic. Hem deixat de ser perifèrics i suburbans. Des del punt de vista industrial avui ja formem part del gran districte. Una altra cosa és si aprofitem o no aquesta tendència i si gestionem adequadament les oportunitats que això representa.

Aquest dies hem sentit a parlar amb més freqüència de la ""guardiola de les pensions"". Així és com, de manera col·loquial, s'anomena el Fons de Reserva de la Seguretat Social.

Amb el patrocini de

Banc Sabadell Caixa Bank

La teva privacitat és la nostra prioritat

Aquest web utilitza cookies, tal com es descriu en la nostra  Política de cookies. Podeu canviar la configuració de cookies en qualsevol moment. Si continua utilitzant el nostre lloc, entenem que vostè accepta l'ús de les cookies.