Posts Tagged ‘vinya’

Estiu, vacances i raïm

dilluns, 24 de setembre del 2018

0798_170510_retrat_marta-vidal_1020Amb la canícula de l’estiu, la vida als pobles i ciutats desaccelera. Arriba l’època on les terrasses, les platges i les festes majors prenen el protagonisme. Els vins i caves presideixen molts d’aquests moments perquè són begudes que mariden perfectament quan estàs amb els amics a una terrassa, durant els àpats familiars o en forma de còctel ben fresc després de sopar. A més, són productes que transmeten l’essència d’un territori i d’una feina constant durant l’any a la vinya que justament veuen els seus fruits a finals d’estiu, durant la verema.

Des de Vallformosa treballem per aconseguir la màxima qualitat d’aquests vins i caves que acompanyen els millors moments de l’estiu i la base de l’èxit és l’excel·lent qualitat del raïm. Per aconseguir-ho, el celler i els viticultors mantenim una relació constant durant l’any amb controls tècnics, comunicacions amb alertes meteorològiques i fitosanitàries i amb trobades i sessions formatives constants. Recentment, hem posat en marxa el “Club Sóc Vallformosa” on tots els nostres viticultors hi formen part i poden beneficiar-se de descomptes en compres agrícoles, sortides a altres DO i accés a esdeveniments, entre altres beneficis.

Marta Vidal
CEO Vallformosa

La fil·loxera del totxo

dilluns, 30 de novembre del 2009

De tots és sabut que les exportacions de vins del Penedès durant el segle XIX van suposar una eufòria que va modificar profundament el nostre país, des de l’economia fins al propi paisatge. La gran demanda d’ultramar va fer que es plantessin vinyes a qualsevol lloc que permetés arrenglerar 4 ceps, especialment quan la fil·loxera va aparèixer a França i va fer augmentar la demanda de vi del Penedès.

Aquest augment de demanda va fer que, al voltant del vi, apareguessin un bon nombre d’indústries auxiliars: des de traginers fins a boters. Les ciutats van viure una modernització sense precedents, i semblava que la bonança econòmica havia de ser la constant per molts anys.

Però com era previsible, la fil·loxera va creuar la frontera, i va atacar les vinyes catalanes. Això va fer que d’un dia per l’altra s’aturés la producció vinícola, desapareguessin les indústries vinculades, i la societat passés de l’eufòria a una ressaca dolorosa.

Vist amb perspectiva, aquella crisi va ser superada en dos fronts: en el front de la vinya va ser superada pel conegut empelt de cep americà, que el feia resistent a la plaga. I en el front econòmic va ser superat per la segona revolució industrial, aquella que va portar per bandera la electrificació del país. Amb tot, la recuperació va trigar anys, i es va endur per endavant bona part de l’estructura econòmica i no poques empreses i negocis.

Aquesta lleugera aproximació històrica no té altre propòsit que el que avança el títol: comparar el sotrac de la fil·loxera amb la frenada de la construcció. Els paral·lelismes són notoris, i deixem que el lector faci les connexions oportunes entre els elements de les dues crisis. Però per a completar l’anàlisi ens falta la perspectiva que abans hem utilitzat per analitzar quins van ser els factors de recuperació econòmica, per veure ara quins seran els factors que faran remuntar la crisi actual.

Tot i això, ens atrevim a escriure que, si la segona revolució industrial va substituir l’activitat del sector primari en crisi, en aquesta actual depressió econòmica serà la tecnologia la que servirà per a modernitzar l’estructura productiva. Fins i tot pot arribar a esdevenir un sector econòmic per ella mateixa, més enllà de la indústria i els serveis.

Mentre no fem l’aposta per la tecnologia, els empelts de totxo procedents de la inversió pública ens servirà per suavitzar la reconversió, però no donaran l’impuls necessari. Perquè no necessitem una recuperació sinó un canvi profund, quelcom similar a una nova revolució industrial, que per cert, altres països ja han emprès.

David Andreu
ADQA