Posts Tagged ‘verema’

Temps de verema

dilluns, 1 de octubre del 2018

blocEnguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai. Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes.  Tot i les conseqüències del canvi climàtic s’espera una bona collita.

En temps de verema, mentre els pagesos miren el cel de reüll tot recollint fins els darrers gotims de raïm, el empresaris del sector turístic fan recompte dels mesos d’estiu i la resta d’empreses encaren la recta final de l’exercici.

Pel que fa a la temporada turística les darreres dades que tenim són del mes de juliol, on l’ocupació mitjana en els establiments hotelers de l’entorn de Barcelona ha estat del 82,9%, 2,2 punts percentuals menys que l’any 2017; essent les dades de la comarca de l’Alt Penedès un 1,7 per sota de l’any passat i pel que fa al Baix Penedès i el Garraf una davallada del 4,7%, en tots dos casos. Les percepcions a hores d’ara són que es mantindran les xifres inferiors, tot i que hi ha veus que diuen que, malgrat això, els ingressos seran superiors. Esperarem a tenir més dades per confirmar-ho

Al sector empresarial en el seu conjunt, les dades oficials apunten que a Catalunya es repeteix el creixement però amb una lleugera moderació en relació a l’any passat. Així ho manifesten també els empresaris de les nostres comarques en la darrera enquesta de Clima empresarial de la FEGP, en què el 65,63% dels empresaris enquestats asseguren que a curt termini es mantindrà la tendència actual de creixement i fins i tot un 31,25% creuen que millorarà. Els empresaris del Gran Penedès, de manera generalitzada, manifesten un manteniment de les plantilles actuals de les seves empreses i el 22% dels enquestats preveu un increment.

Bones expectatives, doncs, pel tancament d’aquest exercici. Però, si em permeten el símil, emulant els pagesos, haurem d’estar pendents de les tempestes. I no ho dic per les notícies que corren en el sentit que hi ha intenció de reformar l’impost de societats per augmentar la recaptació, que també, sinó principalment perquè cada vegada més persones del sector de la construcció i del mateix sector financer en petit comitè comenten que estem tornant a cometre els mateixos errors d’abans de la crisi.

Estem bastint el creixement sobre uns fonaments encara pocs sòlids. Li cal a la recuperació econòmica que estem duent a terme un període més llarg de resultats positius que reforci els seus fonaments i la consolidi en el temps. Les empreses i les famílies encara mantenen un endeutament elevat, malgrat l’esforç que hem fet tant particulars com empreses per reduir-lo, que, a l’estat espanyol, era de 2,17 bilions d’euros quan va esclatar la crisi, el 200% del PIB, fins a situar-se en 1,598 bilions d’euros, el que equival al 137% del PIB a tancament del 2017, encara per sobre del llindar del 133% que recomana la Comissió europea.

Mantenir el creixement econòmic, entre d’altres factors, comporta que les empreses mantinguin la seva capacitat d’endeutament i que el sector financer cobreixi  les necessitats d’inversió. Un nou estrangulament del crèdit amb una liquiditat limitada estroncaria aquest creixement.

Martí Sistané

President de la FEGP

Estiu, vacances i raïm

dilluns, 24 de setembre del 2018

0798_170510_retrat_marta-vidal_1020Amb la canícula de l’estiu, la vida als pobles i ciutats desaccelera. Arriba l’època on les terrasses, les platges i les festes majors prenen el protagonisme. Els vins i caves presideixen molts d’aquests moments perquè són begudes que mariden perfectament quan estàs amb els amics a una terrassa, durant els àpats familiars o en forma de còctel ben fresc després de sopar. A més, són productes que transmeten l’essència d’un territori i d’una feina constant durant l’any a la vinya que justament veuen els seus fruits a finals d’estiu, durant la verema.

Des de Vallformosa treballem per aconseguir la màxima qualitat d’aquests vins i caves que acompanyen els millors moments de l’estiu i la base de l’èxit és l’excel·lent qualitat del raïm. Per aconseguir-ho, el celler i els viticultors mantenim una relació constant durant l’any amb controls tècnics, comunicacions amb alertes meteorològiques i fitosanitàries i amb trobades i sessions formatives constants. Recentment, hem posat en marxa el “Club Sóc Vallformosa” on tots els nostres viticultors hi formen part i poden beneficiar-se de descomptes en compres agrícoles, sortides a altres DO i accés a esdeveniments, entre altres beneficis.

Marta Vidal
CEO Vallformosa

Verema difícil per un Penedès incert

divendres, 12 de novembre del 2010

Aquesta és, com diu el seu títol, una secció de converses a partir de les quals neixen dubtes com el que fa temps que em cou i que tot just fa uns dies sembla que torna a planar pel Penedès vitícola, especialment després dels resultats de la darrera verema.

És el vi del Penedès un vi de segona divisió? Aquest és ara mateix el meu dubte i així ho plantejava fa uns dies al meu bloc en un post que ha generat força moviment a les xarxes socials. En el passat debat sobre la verema, que organitza anualment l’Acadèmia Tastavins del Penedès, el que fou candidat a la presidència del Consell Regulador, Jordi Cuyàs, apuntava que els vins penedesencs estan jugant “a una categoria que no és la nostra” i afegia que ens els mercats internacionals “ens hauríem de medir amb França i Itàlia i no amb els països del Nou Món”.

Podem fer realment això? Tenim de veritat el convenciment que som iguals que italians o francesos? Jo no he sortit mai a vendre ni una ampolla de vi, però ho he vist fer en innombrables ocasions i ens delata el llenguatge no verbal que modifica el missatge que emetem de paraula, amb el gest, el to de veu i mil variables més que ens aporten més informació que la que ens donen els mots.

Sense donar exemples concrets voldria posar-me a la pell d’aquell comercial o fins i tot d’aquell cellerer que surt amb la seva maleta a donar a conèixer els seus vins. Vins com tants d’altres en un mercat saturat d’aquests tants d’altres. Com explica que el seu vi és el millor del món? Què li diu al restaurador per convèncer-lo que simplement li pari atenció? Davant d’ell han vingut 10 i darrera en passaran 10 més.

Segurament utilitzarà les millors paraules i les tècniques comercials més estudiades però en el fons, molt en el fons, sabrà que el seu vi és un de tants d’altres.

Això és el que passa al Penedès. Som del club dels “tants d’altres” i hem anat veient com passaven per davant nostre els Ruedas i els Albariños, en blancs, o els Priorats, Montsants, Empordàs, etc, en negres. Per sort, ens queden els rosats on, de moment, no he trobat ningú que ens superi.

I som d’aquest club perquè hi hem volgut ser. Perquè hem deixat que les grans firmes de vi i cava fessin el seu camí (lícit, d’altra banda) mirant més per casa seva que per al conjunt de la comunitat. Perquè hem preferit els diners a la butxaca i ben guardats d’un raïm mal pagat que l’aposta incerta d’una unió real de tot el sector agrari amb objectius clars i amb visions de rendibilitat a mig termini. Perquè hem volgut ser més papistes que el Papa elaborant tota mena de varietats que, a vegades han donat bons resultats, tampoc cal criminalitzar-les, però que han desdibuixat completament els signes identitaris de la terra. I finalment, perquè hem combregat amb una burocràcia lenta i feixuga que durant anys ha estat incapaç d’anticipar-se o simplement de posar-se al nivell dels problemes i inquietuds reals d’agricultors, elaboradors i consumidors.

Per tot això, sí que crec que els vins del Penedès són vins de segona divisió. Perquè nosaltres ho hem volgut i perquè solament nosaltres podem fer que això canviï. Falta que ho vulguem de veritat.

Imma Pulido
Periodista