Posts Tagged ‘treballar’

De què vas, motivat?

dilluns, 26 de febrer del 2018

motivacioLa majoria d’experts coincideixen en què bona part de la mà d’obra que s’incorpora al mercat de treball són joves molt més preparats tècnicament, però amb menys implicació i compromís que els seus predecessors.

Motivació, vet aquí la pedra on tothom ensopega. Ben cert que a la nostra societat uns pocs viuen per treballar, però una majoria treballa per viure. Entrebancats en aquesta dualitat perversa, hom apel·la a la professionalitat de l’individu per neutralitzar les adversitats motivacionals.

Però la motivació i la professionalitat van per barris, i a la nostra societat, competitiva de mena,  són factors que se’ns pressuposa, com el valor a l’antic servei militar.

Servidor, ja de ben petit, replicava aquella pregunta impertinent i retòrica del “- Nen , què faràs quan siguis gran?”, amb un invariable: “- Jo treballaré a la Pirelli”.

Potser perquè la tenia davant de casa, potser perquè tenia tres generacions que hi havien suat la samarreta -el meu pare encara va vestir molts anys de mono blau-  o potser perquè a casa era tema de conversa habitual, l’opció em semblava d’allò més raonable i realista. És més, mai vaig plantejar-me cap altra possibilitat.

Vaig passar per l’Escola Industrial a recollir el preceptiu salconduit per entrar a l’empresa italiana. I apa, a esperar l’oportunitat.

Trenta-dos anys després, invariablement, el despertador continua sonant cada dia. Entre complagut i resignat, continuo anant “a la fàbrica”, com deien els antics.

Potser el més motivador no sigui guanyar diners, o que la meva empresa en guanyi. També em satisfà de pensar que estic en un lloc on he après i encara aprenc moltes coses, un lloc on ens dediquem a fabricar coses útils per a la societat, que sóc representant d’una quarta generació familiar que acumula cabassos de lleialtat a la causa, i convençut que amb la meva feina contribueixo a defensar la meva empresa i, amb ella, molts llocs de treball que alhora són font de riquesa directa i indirecta per a la meva ciutat i el meu país.

Sí, ho sé, sóc una espècie en extinció. Digueu-me romàntic. Però demà al matí, invariablement,  em tornarà a sonar el despertador. I l’aturaré amb un somriure.

Albert Tubau

Empresa i Municipi

dilluns, 4 de juliol del 2011

L’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf acaba de publicar “Empresa i Municipi”, un document de dotze pàgines que es defineix com un compendi de propostes que s’adrecen a les administracions públiques davant l’inici del nou període de mandat municipal. Ara fa quatre anys d’una anterior publicació, també per part de l’ADEG, amb propòsits semblants però amb una diferència notable: encara no se’n parlava de la crisi.

Aquesta vegada el primer paràgraf de l’article assumeix que ens trobem immersos en una conjuntura de crisi econòmica i social sense precedents a la què cal fer front també des dels àmbits locals, a partir de la concertació entre els sectors públics i privats i de l’ús compartit i eficaç de tots els recursos disponibles.

La crisi que ens ha tocat viure és de concepció global -això sembla que ja ho hem entès. Les seves conseqüències, però, arriben a la gent del carrer; siguin cosmopolites, vilatans o del tros. Això vol dir que també les municipalitats han de treballar la contingència i han de fer valdre la seva proximitat en relació amb les persones, les institucions i les empreses del territori.

Ara que s’enceta un nou quadrienni de governs locals hi ha una assignatura que cap regidor pot defugir i aquesta no és altra que procurar, entre tots, un escenari adequat per a les activitats empresarials, les noves i les que ja hi eren abans. Si no ajudem la continuïtat de les empreses i si no afavorim la consolidació de les noves iniciatives empresarials voldrà dir que la nostra generació ho ha fet tan malament com ha sabut. Haurem fracassat.

Un dels baròmetres que més ens preocupa és la taxa d’atur atès que vincula una estadística prou eloqüent -percentatges del 15% a l’Alt Penedès i del 23% al Baix Penedès- amb una realitat que coneixem prou bé a la nostra família, entre el nostre grup d’amics, potser una veïna o qui sap quants coneguts del barri. I és que les dues comarques administratives del Penedès sumen 19.000 persones sense feina.

Els ajuntaments no poden mostrar-se resignats ni indolents. També des de les municipalitats s’hi poden fer coses. Aquest és l’esperit del document elaborat per un bon col·lectiu d’empresaris i directius vinculats a la primera organització empresarial del Penedès i el Garraf, l’ADEG.

L’empresa no ha de fer d’ajuntament, com tampoc l’ajuntament no ha de fer d’empresa. Cadascú ha d’assumir els seus deures i els seus riscos. Avui per avui, però, les obligacions i els compromisos d’uns i altres coincideixen més que mai. I això ens ha de portar a promoure la concertació d’actuacions entre l’estament polític i administratiu i el món de l’empresa, i treballar.

Ara toca posar tots els ous al cistell de l’economia contributiva; l’economia contemplativa i parasitària haurà d’esperar la vinguda de temps millors. Els nostres regidors ho haurien d’entendre.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG