Posts Tagged ‘reflexió’

La comarca de les eternes possibilitats

dissabte, 25 de juliol del 2015

baixpenedesPermetin-me que comenci amb aquest títol tan suggeridor, que beu alhora de la ironia i la reflexió. Malgrat tot, no els vull dir que la frase no sigui certa, sinó al contrari. Quan observem amb lupa el Baix Penedès i estudiem la seva idiosincràsia tan particular, de seguida ens adonem de la magnitud dels seus recursos; és a dir, de les seves possibilitats. Però també val a dir que no anem més enllà d’un mer resum de fortaleses enumerades, i d’aquí no passem.

És sabut i contrastat que el Baix Penedès gaudeix d’una posició geoestratègica envejable; a més, té un paisatge ampli i diversificat, envoltada d’infraestructures, amb un gruix d’activitats identificades com a motors econòmics molt interessants. Això no ens ho discuteix ningú.

Doncs bé, a pesar de tantes possibilitats, no hi ha manera de traduir-les en polítiques que realment potenciïn i ajudin a projectar d’una vegada per totes aquest territori. Estar al bell mig de dos pols econòmics tan importants, com és el Tarragonès i una àrea d’influència barcelonina molt potent, ens fa gairebé invisible als ulls dels possibles activadors del territori.

Amb tota modèstia, penso que per revertir la situació, abans que res, ens convindria centrar-nos en posar en valor el que som i decidir el que volem ser.

La comarca necessita un nou marc d’actuació, un pla estratègic adaptat al moment disruptiu que vivim. Tanmateix, un pla amb visió de futur, aprovat i consensuat per tots els agents que viuen, coneixen i participen de la comarca. Desenvolupat d’altra banda a través dels organismes i associacions corresponents. Per tant, caldrà una col·laboració i un compromís públic-privat més estret i fluït entre totes les fonts que hi participin. La cooperació, doncs, s’imposa.

L’empresa ja fa temps que té identificat aquest compromís col·laboratiu, dins i fora del seu entorn. No dubto que altres sectors socials també treballen cercant sinergies cooperatives. Aleshores, seria lloable per part de l’administració que cerqués, també, les complicitats necessàries per endegar noves polítiques territorials, tenint en compte que, des de l’empresa i els seus organismes, estem impacients per aportar tot el coneixement que faci falta. Trencar tòpics i generar activitat econòmica, en definitiva, és el que tots necessitem.

Glòria Planas
@glanasa
Cònsol de l’ADEPG al Vendrell

Per començar, els principis

dilluns, 22 de desembre del 2014

EMPRESA-FAMILIAR-960x683Ara que ja albirem una mica de llum al final del túnel és un bon moment perquè cadascú de nosaltres acabi de fer -molts segurament ja ho hem fet- els darrers exercicis de reflexió profunda i sincera, ja sigui col·lectivament o individual, per prendre plena consciència de quines varen ser les actituds i els valors que ens varen mancar, i que ens va abocar a patir una de les pitjors crisis econòmiques dels darrers cent anys.

Aquesta presa de consciència és imprescindible per tal que, a partir d’ara, persones i empreses ens impliquem en la reconstrucció d’una societat avançada, prenent com a base valors que mai haguéssim hagut de perdre.

Cal recuperar les millors i bones pràctiques en la gestió empresarial. No em refereixo només a aquelles que han possibilitat la consecució de determinades fites, sinó a les millors pràctiques des del punt de vista de l’ètica, que incorporen principis i valors com l’honestedat, la integritat, la justícia i la solidaritat.

La gestió emprant les millors pràctiques, en un marc global ètic, que vagi més enllà de l’articulat de les lleis -que sempre es queda curt en aquest àmbit-, és el que ens assegurarà la sostenibilitat de l’empresa en el sentit més ampli: amb l’entorn, amb la societat, amb les persones.

El perfil d’empresari que requereix el segle XXI és aquell que persegueix la maximització de l’activitat econòmica i generació de riquesa, però amb propòsits fonamentals, mantenint compromisos no-econòmics a través de codis d’ètica i anant més enllà de la responsabilitat social corporativa -que sovint té un mer caire instrumental-, i malgrat que això, en algun moment, pugui anar en detriment dels beneficis econòmics.

Amb el convenciment que l’ètica no és quelcom afegit, sinó un component essencial de l’empresa, l’ADEG dedicarà l’any 2015 a promoure les bones pràctiques i l’ètica en els negocis.

Jordi Solé Tuyà
President de l’ADEG
@jsole