Posts Tagged ‘recursos’

La FP no és la que necessitem les empreses

dilluns, 2 de juliol del 2018

formacioLa taxa d’atur del Gran Penedès està en un 13,5%, gairebé un punt i mig per damunt de la mitjana catalana. La realitat és contundent: prop de vint-i-un mil residents en el nostre econosistema granpenedesenc estan buscant feina. En canvi, les empreses no troben personal tot just quan, ara sí, estan disposades a augmentar les seves plantilles.

Ensems la vitalització econòmica s’observa un declivi del mercat laboral, que no pot donar resposta a la demanda de les companyies. Els departaments de RRHH han d’importar mà d’obra competent d’altres demarcacions, cosa que genera un maldecap afegit perquè no és fàcil consolidar els llocs de treball amb personal no resident a la mateixa zona, tret dels perfils directius.

Què ens està passant? Les mirades més crítiques es centren en la formació professional i en la formació ocupacional.

La formació ocupacional ja fa temps que està damnada per un Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que ha esdevingut una macroestructura ineficaç i farcida de vicis burocràtics i peremptorietats fàtues. Sempre de manera subreptícia -ells sabran per què- els tècnics dels departaments d’ocupació que estan a peu de carrer, i que coneixen com ningú les vergonyes del sistema, blasmen la seva operativitat.

Pel que fa a la formació professional, aquesta és la ventafocs dels sistema reglat. Les modalitats de formació en alternança -particularment, la dual- van despertar les majors expectatives tant a les empreses com en les mateixes factories de cicles de FP. Des del primer moment, la direcció general de la Formació Professional n’ha fet valoracions positives, però contradictòries.

Segons uns i altres -aquells i aquelles que ho pateixen a les aules- la posada en marxa de la FP Dual va ser precipitada. Han passat set anys i en prou feines s’han reparat les esquerdes d’una implementació sobtada. Es pot dir que la dual funciona, més o menys, perquè està dopada, però no pas perquè hagi satisfet les expectatives polítiques, com tampoc les dels docents.

Cal interpretar que la FP està ben tutelada però mal planificada. Caldria abocar-hi molts més recursos per fer-la més atractiva i per categoritzar-la socialment. Si hi ha una assignatura pendent més que cap altra aquesta és la necessitat de prestigiar la formació professional. A més, cal duplicar els pressupostos per diversificar el catàleg de cicles formatius, fer-los més eficients i dotar les instal·lacions amb laboratoris, tallers i àrees d’experimentació. Només així podrem atraure més alumnes i conjugar el binomi formació i empresa. Ara no hi ha manera.

Isidre Also Torrents
Secretari general · FEGP
@isidrealso

Erotisme al Gran Penedès

dilluns, 14 de agost del 2017

amore-21Hem après que els factors de competitivitat d’una regió no només són les infraestructures, la universitat, la mobilitat, l’accessibilitat, la connectivitat, els subministraments d’energia i aigua, la proximitat a nuclis estratègics, l’entorn empresarial, la presència de proveïdors solvents i l’inventari de recursos.

A l’hora d’estudiar la capacitat d’atracció i retenció d’una determinada geografia també tenim en compte els condicionants climàtics, la capacitació de les persones, el lideratge de les institucions, l’esperit innovador que es traspua i la propensió dels decisors públics; com també les polítiques propiciadores de l’activitat empresarial.

Encara hi ha més factors influents, però. Els economistes i els demògrafs més bohemis afegeixen un aspecte que us pot semblar frívol: un entorn només pot ser del tot competitiu si convida a enamorar-se.

En una regió com el Gran Penedès, mosaic fascinant de marines, platges de vinya i conreus de sorra, parcs i paisatges preternaturals, amb la més mediterrània de les llunes i amb un onatge de vida original, genuí i festiu; al Gran Penedès, en un escenari tan hedonista i poèticament libidinal com el nostre, enamorar-se és molt fàcil. La nostra és una regió per enamorar-se, i que enamora.

No totes les geografies estimulen l’amor i l’emprenedoria d’una sola tacada. Hi ha territoris asexuats, com també hi ha idiosincràsies verges, amb consemblants incapaços de sentir plaer i mastegar anhels. Hi ha trossos d’aquest món, finalment, que no tenen més ambicions que la serenor; i així no hi ha ningú que s’enamori com tampoc ningú que pensi en muntar un negoci.

Aquí, sí.

Isidre Also Torrents
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

La comarca de les eternes possibilitats

dissabte, 25 de juliol del 2015

baixpenedesPermetin-me que comenci amb aquest títol tan suggeridor, que beu alhora de la ironia i la reflexió. Malgrat tot, no els vull dir que la frase no sigui certa, sinó al contrari. Quan observem amb lupa el Baix Penedès i estudiem la seva idiosincràsia tan particular, de seguida ens adonem de la magnitud dels seus recursos; és a dir, de les seves possibilitats. Però també val a dir que no anem més enllà d’un mer resum de fortaleses enumerades, i d’aquí no passem.

És sabut i contrastat que el Baix Penedès gaudeix d’una posició geoestratègica envejable; a més, té un paisatge ampli i diversificat, envoltada d’infraestructures, amb un gruix d’activitats identificades com a motors econòmics molt interessants. Això no ens ho discuteix ningú.

Doncs bé, a pesar de tantes possibilitats, no hi ha manera de traduir-les en polítiques que realment potenciïn i ajudin a projectar d’una vegada per totes aquest territori. Estar al bell mig de dos pols econòmics tan importants, com és el Tarragonès i una àrea d’influència barcelonina molt potent, ens fa gairebé invisible als ulls dels possibles activadors del territori.

Amb tota modèstia, penso que per revertir la situació, abans que res, ens convindria centrar-nos en posar en valor el que som i decidir el que volem ser.

La comarca necessita un nou marc d’actuació, un pla estratègic adaptat al moment disruptiu que vivim. Tanmateix, un pla amb visió de futur, aprovat i consensuat per tots els agents que viuen, coneixen i participen de la comarca. Desenvolupat d’altra banda a través dels organismes i associacions corresponents. Per tant, caldrà una col·laboració i un compromís públic-privat més estret i fluït entre totes les fonts que hi participin. La cooperació, doncs, s’imposa.

L’empresa ja fa temps que té identificat aquest compromís col·laboratiu, dins i fora del seu entorn. No dubto que altres sectors socials també treballen cercant sinergies cooperatives. Aleshores, seria lloable per part de l’administració que cerqués, també, les complicitats necessàries per endegar noves polítiques territorials, tenint en compte que, des de l’empresa i els seus organismes, estem impacients per aportar tot el coneixement que faci falta. Trencar tòpics i generar activitat econòmica, en definitiva, és el que tots necessitem.

Glòria Planas
@glanasa
Cònsol de l’ADEPG al Vendrell