Posts Tagged ‘recuperació’

Temps de verema

dilluns, 1 de octubre del 2018

blocEnguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai. Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes.  Tot i les conseqüències del canvi climàtic s’espera una bona collita.

En temps de verema, mentre els pagesos miren el cel de reüll tot recollint fins els darrers gotims de raïm, el empresaris del sector turístic fan recompte dels mesos d’estiu i la resta d’empreses encaren la recta final de l’exercici.

Pel que fa a la temporada turística les darreres dades que tenim són del mes de juliol, on l’ocupació mitjana en els establiments hotelers de l’entorn de Barcelona ha estat del 82,9%, 2,2 punts percentuals menys que l’any 2017; essent les dades de la comarca de l’Alt Penedès un 1,7 per sota de l’any passat i pel que fa al Baix Penedès i el Garraf una davallada del 4,7%, en tots dos casos. Les percepcions a hores d’ara són que es mantindran les xifres inferiors, tot i que hi ha veus que diuen que, malgrat això, els ingressos seran superiors. Esperarem a tenir més dades per confirmar-ho

Al sector empresarial en el seu conjunt, les dades oficials apunten que a Catalunya es repeteix el creixement però amb una lleugera moderació en relació a l’any passat. Així ho manifesten també els empresaris de les nostres comarques en la darrera enquesta de Clima empresarial de la FEGP, en què el 65,63% dels empresaris enquestats asseguren que a curt termini es mantindrà la tendència actual de creixement i fins i tot un 31,25% creuen que millorarà. Els empresaris del Gran Penedès, de manera generalitzada, manifesten un manteniment de les plantilles actuals de les seves empreses i el 22% dels enquestats preveu un increment.

Bones expectatives, doncs, pel tancament d’aquest exercici. Però, si em permeten el símil, emulant els pagesos, haurem d’estar pendents de les tempestes. I no ho dic per les notícies que corren en el sentit que hi ha intenció de reformar l’impost de societats per augmentar la recaptació, que també, sinó principalment perquè cada vegada més persones del sector de la construcció i del mateix sector financer en petit comitè comenten que estem tornant a cometre els mateixos errors d’abans de la crisi.

Estem bastint el creixement sobre uns fonaments encara pocs sòlids. Li cal a la recuperació econòmica que estem duent a terme un període més llarg de resultats positius que reforci els seus fonaments i la consolidi en el temps. Les empreses i les famílies encara mantenen un endeutament elevat, malgrat l’esforç que hem fet tant particulars com empreses per reduir-lo, que, a l’estat espanyol, era de 2,17 bilions d’euros quan va esclatar la crisi, el 200% del PIB, fins a situar-se en 1,598 bilions d’euros, el que equival al 137% del PIB a tancament del 2017, encara per sobre del llindar del 133% que recomana la Comissió europea.

Mantenir el creixement econòmic, entre d’altres factors, comporta que les empreses mantinguin la seva capacitat d’endeutament i que el sector financer cobreixi  les necessitats d’inversió. Un nou estrangulament del crèdit amb una liquiditat limitada estroncaria aquest creixement.

Martí Sistané

President de la FEGP

Disfuncions i altres malalties

dilluns, 30 de abril del 2018

blocAquest dies estem veient en diferents revistes i diaris econòmics articles que fan referència a que, malgrat la recuperació econòmica, els salaris perden pes en el conjunt de la riquesa del país.


Segons dades del 2017, la proporció dels salaris respecte del producte interior brut (PIB) va descendir fins al 47,29%, el menor nivell en 30 anys. Des del 2008 les remuneracions dels assalariats han acumulat un descens de gairebé l’1,7%, fins als 550.272 milions d’euros; lluny del nivell rècord de 559.777 milions, aconseguit just abans de la crisi, quan les nòmines suposaven més del 50% de la riquesa.


Molts d’aquest articles contraposen aquesta dada amb la de les rendes del capital i els beneficis empresarials que, segons les últimes dades del Banc d’Espanya, reflecteixen que els guanys de les empreses augmenten a un ritme més gran que els increments salarials.


Si analitzem amb més detall l’increment dels beneficis empresarials, s’observa que, si bé és cert que el percentatge de creixement ha estat similar tant en les petites com en les grans corporacions, no ha estat igual com s’han invertit aquest recursos entre unes i altres. Les petites i mitjanes empreses han creat nous llocs de treball de manera proporcional als beneficis obtinguts mentre que això no s’ha donat en el cas de les grans empreses. Segons dades del Banc d’Espanya, en el 2016 les petites van crear més llocs de treball (6,5% més) i van elevar el salari mitjà (0,8%), el mateix que van fer les mitjanes (4,4% i 1%, respectivament), seguint la tendència des del 2014 i que continua el 2017. En canvi, les grans empreses han registrat un increment de llocs de treball menor que la mitjana (2,7%) i van reduir la remuneració (0,3% de caiguda). Aquest fet no treu que cal anar recuperant els salaris al mateix temps que cal reduir les xifres d’atur actuals, que son esfereïdores.


Més enllà de la situació dels assalariats, hi ha una altra dada preocupant, que és que en els darrers 20 anys la classe mitjana, en els mercats desenvolupats, no s’ha beneficiat del creixement global. Dit d’una altra manera, cada cop estem en una societat més polaritzada en la què en la darrera dècada s’han expulsat tres milions de persones de la classe mitjana (segons estudi publicat el 2016 per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques).


La classe mitjana fa créixer econòmicament un país, permet que la població amb menys recursos prosperi i que, al seu torn, les capes mitjanes puguin acostar-se a les més altes. Si voleu aprofundir sobre el tema us recomano que feu un cop d’ull a l’estudi Elephant Chart de l’economista serbi Branko Milanovic.


L’índex d’atur elevat, la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies i la debilitació de la classe mitjana ens aboquen a una reducció del consum intern, a la desigualtat social i a la caiguda dels ingressos públics; en definitiva, dificulta mantenir l’estat del benestar tal i com el tenim entès fins ara, sobretot quan encara continuem finançant amb dèficit la despesa pública.


No podem traslladar a les generacions futures el cost de la nostra despesa social actual. Cal treballar amb la sostenibilitat financera de la nostra política social per tal de dotar-la de solvència, de la seva capacitat de donar resposta als nous reptes d’una societat canviant.


Martí Sistané

President FEGP