Posts Tagged ‘projecte’

TENDÈNCIES, una mirada atenta.

dimecres, 22 de gener del 2014

Lluny queda aquell temps en què davant d’una idea nova, podíem sospesar-la, analitzar-la, quantificar-la, posar-la al mercat i esperar a què donés els seus fruits. El vell esquema tant estudiat en màrqueting sobre el cicle de vida d’un producte està en entredit.

Les noves metodologies de gestió qüestionen alguns dels pilars sobre els quals s’havien assentat les maneres d’administrar les empreses. No és pas que no funcionessin, és sobretot una qüestió de temps.

Els temps s’han escurçat i el mercat demana més agilitat. Comprendre l’entorn, observar, sintetitzar, idear, fer-ne prototip, testejar, implementar, innovar, són algunes de les paraules del moment.

El llenguatge construeix el nostre pensament i de tant sentir aquestes paraules acabem adoptant-les com a pròpies i canviant, mica en mica la nostra manera de pensar pel que fa a la gestió dels projectes.

Ja es veu que aquesta agilitat només és possible si la nostra mirada és atenta, és viva, és audaç i es fixa en tot allò que passa al voltant i afecta al projecte que tenim entre mans.

Una manera d’obrir els ulls per aprendre i entendre aquests canvis tant constants i ràpids és llegir algunes pàgines que fan justament la feina de mirar el món en la seva globalitat i traduir, sota el nom de tendències, aquells aspectes socials, econòmics, de comportament, de consum, de novetats, de curiositats, també de rareses, que configuren el que en diem la societat i les seves maneres de fer.

Un exemple és www.infonomia.com una pàgina creada per Alfons Cornella que aporta una gran quantitat d’idees noves, curioses, suggerents i que poden tenir un efecte d’estímul quan les llegim. Bé sabem que la generació d’una idea pel nostre propi projecte, neix de l’associació entre coses que ja sabem i inputs nous que rebem.

També és molt recomanable visitar www.trendwatching.com que descriu en rabiosa actualitat la tendència dels consumidors. No fa ni un mes que hem encetat el nou any, i ja han publicat les 7 tendències per aquest 2014. Estiguem en el sector que estiguem convé saber per exemple que, segons dades extretes d’aquesta plataforma el 57% dels consumidors estan disposats a compartir informació personal addicional, com ara la seva ubicació, a els seus noms, o informació sobre els membres de la seva família o amics a Facebook a canvi de beneficis econòmics o un millor servei, o que en aquest 2014 Xina es convertirà en l’epicentre de la innovació dels consumidors “verds”….

No es tracta de viure angoixats pels canvis constants i trepidants que succeeixen al nostre voltant. Si que convé en canvi descobrir nous reptes, idees originals, informacions interessants, que facin de la nostra, una organització que, com els joncs, sigui capaç d’estar ben arrelada però mostri flexibilitat i capacitat d’adaptació als nous vents que bufen.

Maria Batet
@mariabatetr

Models de cooperació público-privada

divendres, 8 de novembre del 2013

Mai com ara se n’havia parlat tant, de la cooperació público-privada. Veureu que té dos models asimètrics, amb vocacions prou dissemblants, l’una de l’altra, i a voltes antagòniques. No deixen de ser experiments que poques vegades acaben bé.

D’una banda, els exercicis de cooperació entre els agents públics i els promotors privats poden arribar a ser un paradigma de simbiosi, en què la compartició d’esforços i recursos dóna com a resultat un sumatori; és a dir, el projecte conjunt aconsegueix una determinada fita que hagués estat poc assolible sense una praxi colze a colze. En aquest model ambdues parts detecten complementarietats i s’avenen a coproduir un projecte i, ensems, la seva execució. El catàleg de casuístiques no és gaire extens i els exemples que hi podríem inscriure són gairebé sempre d’execució caduca; difícilment podríem apuntar-ne d’altres que hagin tingut continuïtat. Encara és més difícil trobar un paradigma en què la part privada en faci una avaluació final positiva i valori favorablement el retorn de la inversió.

No ens serveixen les relacions entre una empresa concessionària i l’administració, com en el cas de les autopistes o d’altres tipus d’infraestructures, perquè no tenen res a veure amb la semàntica de la cooperació; no deixen de ser un concurs públic o una subhasta de drets d’execució.

El segon model sí que és molt habitual. Consisteix, no tant en la conjugació d’objectius sinó en la convergència de necessitats. Això avui està en auge. Ambdues parts estan disposades a cooperar perquè no tenen més remei, per molt que es repel·leixin o, si més no, es desagradin. No cal que es produeixi una bona química perquè només interessa la física dels resultats. Es genera un escenari d’interdependència; els uns perquè no tenen diners i els altres, que tampoc en tenen, perquè requereixen l’escalf dels primers, potser per obtenir certs favors o per prorrogar la seva pervivència. El cas és que es conjuren per aprofitar-se’n.

Puc aportar un reguitzell de casos de cooperació público-privada que han funcionat només a partir del moment en què els interlocutors privats han subordinat la manera de procedir i el tempo a l’estil dels interlocutors públics. No conec cap cas en què això s’hagi produït a l’inrevés.

El privat i el públic són dos mons oposats perquè el primer és contribuent del segon i el segon no ha aprés a ser contributiu amb el primer. No hi pot haver una relació prometedora quan un dels dos imposa les normes del joc i prescriu la tàctica de l’altre.

Isidre Also
Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès