Posts Tagged ‘planificació’

Keep calm

dilluns, 17 de desembre del 2018
innovacioUn any més. Som a punt de tancar l’any 2018, per la qual cosa ens toca la tasca de revisar els (des) encerts de les expectatives que teníem per a aquest període.
A més de l’exercici de retrospecció, l’època nadalenca també és propícia per l’activitat econòmica, doncs es concentren una bona part de les compres que realitzem com a conseqüència de l’augment del consum, principalment pels regals de Nadal.
El resultat més directe de la percepció de que la situació econòmica continua la seva tendència optimista serà l’increment en un 3,3% del pressupost que destinarem per aquestes festes, segons un estudi de la consultora Deloitte, la qual cosa ens col·locaria al capdavant en intenció de despesa dels països europeus.
Sembla ser que la vivència de la crisi i les noves estratègies comercials estan canviant els nostres hàbits de compra. Tot i que la primera quinzena de desembre continua tenint la taxa més alta de concentració de compra, en els darrers anys ha anat guanyant terreny l’avançament de les compres al mes de novembre.
La recerca d’ofertes i accions com el Black Friday segueixen guanyant terreny en la planificació nadalenca. Aquest any, gairebé un 31% de les compres s’hauran realitzat durant el novembre i gastarem gairebé un terç del pressupost total.
Pel que fa a les preferències de compra, mantenim una experiència omnicanal, on el canal en línia segueix guanyant pes, essent la primera opció quan ens decantem per la compra d’articles d’entreteniment i tecnologia. No obstant això, l’atenció personalitzada per part de professionals fa que preferim les botigues físiques per buscar inspiració. Sempre, això sí, cercant la màxima comoditat. Per això la conveniència de trobar-ho tot en un mateix lloc segueix atraient els compradors als grans magatzems. Mentrestant, els pure players línia (empreses que comercialitzen exclusivament online) es converteixen en la primera opció de cerca durant el procés de compra.
Queda clar que la forma de comercialització, les estratègies de venda i el comportament dels consumidors canvien i evolucionen ràpidament i continuadament, també pel que fa a les compres tradicionals del Nadal. Cal innovar constantment en els nostres projectes empresarials, amb intel·ligència i estratègia i ja hem començat a veure botigues físiques que incorporen terminals de venda online perquè el client pugui realitzar la compra ell mateix i endur-se immediatament el producte.
Sigui com sigui i compreu on compreu els vostres regals nadalencs, gaudiu d’aquestes dates amb calma i agafeu forces pel nou any, que sembla que es presenta amb algunes incerteses i, a més a més, és electoral, però aquest és un altre tema.
Molta sort i encert!

Martí Sistané
President de la FEGP

No en parlem més, d’aquelles patronals

diumenge, 6 de març del 2016

blogEls models de representativitat empresarial han canviat. La nova generació d’empresaris i directius ja no és complaent amb els amaneraments anacrònics i exigeix vectors factuals. Es demana a les associacions empresarials un diàleg constant amb els camps del coneixement, amb els mons de la universitat i la recerca, com també major proximitat amb les escoles de negoci. Ensems, una altra interlocució permanent ha de ser amb l’estament polític; a partir del qual es fonamenta la cooperació amb el sector públic, adés ineluctable.

Aquelles patronals d’abans avui han de ser obradors d’impulsos i palanques d’oportunitats; han de respondre eficaçment davant dels seus públics interns i han d’obrir els finestrons al compromís social. Les noves entitats empresarials, en definitiva, han de ser contributives o no seran.

Els rengles de la innovació, la competitivitat i la planificació estratègica són les parets mestres d’una nova cultura d’empresa. Han de ser les modernes organitzacions empresarials les que solfegin aquestes partitures de progrés econòmic, davant d’una platea cada vegada més global i alhora diversa. Cal esperar de les associacions gremials i territorials que siguin integradores i coadjuvants, que liderin i dinamitzin, que actuïn com a xarxes d’interessos empresarials, que participin en la construcció d’un marc propici a l’activitat econòmica.

Els empresaris i directius d’ara no n’entenen de cambres obscures, clientelismes fatus i arribismes polítics. Avui es demana una regeneració, biològica i d’actitud, en les formes i en els criteris, sense reminiscències.

Isidre Also
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso

La cultura d’empresa, factor de competitivitat

dimarts, 31 de desembre del 2013

Una organització és més competitiva quan té més opcions d’èxit. La fórmula conté factors clau, com ho són l’assignatura de la innovació, l’estructura de costos i la sistematització de processos, i components estratègics, com la planificació o l’encert en les directrius a curt, mitjà i llarg termini.

Aquests darrers cinc anys han estat un jutge implacable pel que fa a la capacitat de resistència i continuïtat de les empreses. Quan es parla de com s’ho han fet tots aquells que han arribat fins aquí s’atribueixen arguments com la independència financera, la diversificació de l’oferta o l’assoliment de nous mercats. La internacionalització ha estat causa i efecte, alhora, en molts casos.

He seguit amb intenció les empreses del sector agroalimentari, potser perquè en tinc unes quantes ben a la vora i he pogut guaitar la seva evolució. He pogut veure com, en aquest lustre fatídic per a gairebé tots els sectors, bona part d’elles han crescut amb xifres de negoci prou eloqüents. La majoria, són petites i mitjanes empreses i predomina el component familiar. Es singularitzen per un exercici permanent pel que fa a la presa de decisions, sempre en positiu, a cavall del risc i l’esforç constants, amb la dretura perenne de fer les coses ben fetes i amb la capacitat d’esmenar els errors amb la major diligència; encara més, per l’estil de direcció auster i orientat a la millora constant, més que no pas a resultats.

Són empreses, aquestes, que difícilment seran convidades per les prestigioses escoles de negoci per explicar la seva casuística, potser perquè són poca cosa davant la fatuïtat d’aquelles institucions que fabriquen executius estandarditzats pels tòpics de l’èxit i els tabús del fracàs. Nogensmenys, aquestes empreses de maquinària discreta apleguen els ingredients més genuïns de la cultura d’empresa, i aquest sí que és un factor de competitivitat, ineludible.

Al capdavant de les locomotores agroalimentàries, d’aquestes empreses que van millor que moltes altres, s’hi troben empresaris i empresàries que han sabut declinar els factors de la competitivitat -no sempre amb coneixements acadèmics- i han aconseguit fer-se un lloc en els seus mercats de referència. Aquestes empreses, elaboradores de pastisseria industrial, bases per a rebosteria selecta, vins i caves, xocolates i bombons, cafès i begudes, envasats, precuinats i tota mena de productes i derivats alimentaris de nova generació, tenen un denominador comú, la innovació, i un segell corporatiu que les avala, la cultura d’empresa.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG