Hem après que els factors de competitivitat d’una regió no només són les infraestructures, la universitat, la mobilitat, l’accessibilitat, la connectivitat, els subministraments d’energia i aigua, la proximitat a nuclis estratègics, l’entorn empresarial, la presència de proveïdors solvents i l’inventari de recursos.
A l’hora d’estudiar la capacitat d’atracció i retenció d’una determinada geografia també tenim en compte els condicionants climàtics, la capacitació de les persones, el lideratge de les institucions, l’esperit innovador que es traspua i la propensió dels decisors públics; com també les polítiques propiciadores de l’activitat empresarial.
Encara hi ha més factors influents, però. Els economistes i els demògrafs més bohemis afegeixen un aspecte que us pot semblar frívol: un entorn només pot ser del tot competitiu si convida a enamorar-se.
En una regió com el Gran Penedès, mosaic fascinant de marines, platges de vinya i conreus de sorra, parcs i paisatges preternaturals, amb la més mediterrània de les llunes i amb un onatge de vida original, genuí i festiu; al Gran Penedès, en un escenari tan hedonista i poèticament libidinal com el nostre, enamorar-se és molt fàcil. La nostra és una regió per enamorar-se, i que enamora.
No totes les geografies estimulen l’amor i l’emprenedoria d’una sola tacada. Hi ha territoris asexuats, com també hi ha idiosincràsies verges, amb consemblants incapaços de sentir plaer i mastegar anhels. Hi ha trossos d’aquest món, finalment, que no tenen més ambicions que la serenor; i així no hi ha ningú que s’enamori com tampoc ningú que pensi en muntar un negoci.
Aquí, sí.
Isidre Also Torrents
Secretari general de la FEGP
@isidrealso