Posts Tagged ‘llocs de treball’

Predicció, previsió i prevenció

dilluns, 5 de març del 2018

comercFa uns quants anys, corria la primavera del 2001, tot just iniciant el nou segle XXI i el III mil·lenni, vaig assistir a Girona a una conferència de models econòmics de futur impartida per un catedràtic d’Economia que en aquell moment ostentava un alt càrrec directiu d’una coneguda entitat financera.

Si posem en context aquell any 2001 recordarem que va ser l’any que va tenir lloc el brutal atemptat de les torres bessones de Nova York, mentre que a l’estat espanyol José Maria Aznar continuava amb la “Espanya va bien”, s’acabava la mili obligatòria  i a Catalunya feia 21 anys que governava Jordi Pujol i tot just havia anomenat Artur Mas com el seu successor.

Entre d’altres prediccions, recordo que ens va fer una dissertació on preveia una societat que treballaria de dilluns a dijous al migdia i la resta de la setmana ens dedicaríem a l’oci. Aquest fet comportaria un creixement del sector serveis i ho argumentava fent una projecció des del principi de l’era industrial en la què es treballava dissabtes i com aquestes jornades es varen anar reduint. En el moment de la conferència ja ho situava en que divendres a la tarda ja s’havia incorporat al cap de setmana i que, en poc temps, aquest llarg cap de setmana abraçaria tot el divendres per arrabassar, en no gaires anys més, la tarda del dijous, incorporant-la al cap de setmana. Més o menys venia a dir que estaríem mitja setmana treballant i mitja d’oci, per la qual cosa considerava que la inversió en el futur estava en el sector serveis, oci i lleure.

Avui, més de quinze anys després, podem assegurar que els caps de setmana no s’han allargat i, malauradament, si hi ha molta gent ociosa no és per redistribució de la jornada laboral sinó perquè ostentem una de les xifres d’atur més elevades d’Europa. I, d’ençà de la crisi, amb el temor que això augmenti el sostre de l’atur endèmic com a conseqüència dels canvis de model productiu i la manca de readaptació del aturats als perfils que demanden els llocs de treball actuals.

Però si actualment a Catalunya hi ha més superfície destinada a àrees comercials d’esbarjo i oci no ha estat perquè gaudim d’un nivell de renda més alt sumat a més temps lliure, sinó a costa de transformar naus, on abans havien indústries, per centres de pàdel o requalificant usos de sòl industrial per a polígons comercials.

Vagi per endavant que han de ser benvingudes totes les iniciatives que generin riquesa, llocs de treball i creixement als municipis en particular i a la comarca en general. Però cal una estratègia de promoció econòmica ben definida i amb visió de futur amb un teixit empresarial divers en sectors i dinàmiques econòmiques que aportin creixement econòmic i llocs de treball de manera estable i continuada en el temps.

En el nou escenari de globalització i pugna competitiva entre territoris, cal que les municipalitats transcendeixin aquestes competències tradicionals i, sense deixar de prestar serveis públics eficients, assumeixin un paper promotor del desenvolupament integral que inclogui la dinamització de l’economia local.

Martí Sistané
President de la FEGP

Article publicat a l’edició núm. 141 de la revista Perspectiva

Núvols demogràfics

dilluns, 2 de febrer del 2015

img_2076z1Les boles de vidre que permeten endevinar el futur no existeixen i el que més s’hi acosta són les matemàtiques. Hi ha boles de vidre matemàtic que permeten endevinar amb molta precisió el que passarà amb fenomens regits per lleis precises, com els moviments dels planetes, i llavors parlem de càlcul. N’hi ha que serveixen per endevinar fenomens complexos, com la meteorologia, i llavors parlem de prediccions o previsions, i n’hi ha que extrapolen el passat i el present sobre el futur, amb les correccions necessàries, confiant que no sorgiran fenomens imprevistos que ho capgirin tot, i llavors parlem de projeccions. La demografia és una d’aquestes darreres i recentment l’Idescat -Institut d’Estadística de Catalunya”- ha publicat els “Resultats de la projecció de la població en l’horitzó 2026” que és, al meu entendre, l’amenaça més gran que ha caigut sobre Vilanova des del gener del 1939, “Crisi” inclosa.

Just fa uns dies acaba de sortir publicat el Padró oficial municipal 2014. En el cas de Vilanova, que és el que m’he mirat, continua la pèrdua de població iniciada el 2011. Aquesta pèrdua de població –300 habitants cada any– probablement sigui conjuntural i causada pel retorn als seus països dels immigrants que han perdut la feina. El Padró especifica amb valors precisos el que és apreciable al carrer: als bars els cambrers ja
tornen a ser “del país”.

Probablement, doncs, l’estabilització de la taxa d’atur tancarà l’aixeta d’aquest reflux migratori i el padró s’estabilitzarà. Aquest, però, no és l’únic fenomen demogràfic important que s’està produint i aquí faig entrar en joc la projecció de població de l’Idescat. A partir del 2016 el creixement natural de la població serà negatiu. El creixement natural és la resta aritmètica entre els naixements i les defuncions sense tenir en compte els fluxos migratoris. Els baixos índexs de natalitat dels anys 80 i 90 fan que actualment el nombre de dones en edat fèrtil sigui baix, afegim-hi que les dones immigrants han igualat en pocs anys la seva fecunditat a la de les dones catalanes i afegim-hi que l’augment de l’esperança de vida ha fet augmentar el
percentatge de gent gran. Total que a partir de “ja” iniciem un procés crònic de pèrdua de població que s’allargarà amb tota seguretat durant dècades. Un dels fets noticiables d’aquest padró 2014 és que a Vilanova, per primera vegada en molts, molts i molts anys, el nombre d’habitants en la franja 0-16 anys ha disminuït.

Reptes econòmics: tots. Els més immediats: tots, també. És urgent aconseguir que vinguin immigrants que estabilitzin la població i per tant el consum i atenuïn l’envelliment. L’envelliment no hi ha Déu que l’aturi ni a Vilanova ni a Catalunya ni a Europa, però es pot atenuar fins que la generació del baby-boom dels 60 hagi traspassat. Calen doncs, amb una certa urgència, llocs de treball atractors d’immigració, i ja sé que això no és gens fàcil en un escenari com l’actual però els immigrants o vénen de forma planificada o vindran d’urgència a canviar-nos els bolquers i, de passada, generar prou recaptació per a pagar-nos les pensions.

També caldrà adaptar ofertes. Més sonotones i menys videojocs, més geriàtrics i menys escoles, menys habitatges a les quimbambes i més habitatges a prop del centre, on sigui més fàcil proveir serveis. El repte més gran però no serà d’ofertes i demandes sinó de mentalitat: cal acceptar que el que diu l’Idescat probablement sigui cert i, creguin-me, no és fàcil, no havia passat mai.

Conrad Rovira
@ConradRovira
Enginyer Industrial

Sense fibra òptica no es pot industrialitzar el país

dilluns, 29 de setembre del 2014

fibra-optica-arica-tacna_172616Els governs estan envolant una croada amb la consigna de vitalitzar el sector industrial. Des de les instàncies europees fins a la politiqueria del barri sembla que tothom s’hagi posat d’acord i s’ensuma una fal·lera més que emergent per recuperar el terreny perdut.

És ara quan es reconeixen els errors d’una economia basada en l’abstracció. És ara quan els manaies de la cosa pública malden per la recuperació de l’activitat transformadora. Potser és que se n’han adonat que la Indústria és la corretja de transmissió de l’economia i que actua com a trampolí d’oportunitats per als sectors de Serveis.

El millor que li pot passar al comerç, a l’hostaleria, a l’activitat cultural, a l’àmbit de la salut, a les propostes d’esport i lleure, i també el millor que li pot passar a la construcció, és que la Indústria entri en erupció, que sigui generadora d’iniciatives empresarials, torrentera de llocs de treball, imant d’inversions, receptora de talent, estímul per a la innovació constant i consumidora de tecnologia. Cap altre sector econòmic té la capacitat tractora i dinamitzadora que té la indústria.

No podem passar per alt, però, que l’activitat industrial demana la conjugació de determinats recursos o palanques de projecció. La llista d’aquests condicionants és molt llarga i està encapçalada per les infraestructures de telecomunicacions. Avui dia, en el dau de la competitivitat, la connectivitat és l’as. Aquest és el principal handicap amb què es troba la croada, perquè un dels grans dèficits del país és la connectivitat.

Bona part dels nostres polígons industrials no disposen de cablejat de fibra òptica. Les empreses radicades en aquests nuclis veuen escapçada la seva capacitat de competir. Tret del melic metropolità de Barcelona i alguna altra zona privilegiada del país, el territori de Catalunya i sobretot les perifèries no disposen de connexió per banda ampla amb prestacions suficients. Així no es pot ser competitiu. Així no es pot industrialitzar el país. Així, perdrem la poca indústria que encara ens queda.

Isidre Also
Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès, ADEG
@isidrealso