Posts Tagged ‘inversió’

Temps de verema

dilluns, 1 de octubre del 2018

blocEnguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai. Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes.  Tot i les conseqüències del canvi climàtic s’espera una bona collita.

En temps de verema, mentre els pagesos miren el cel de reüll tot recollint fins els darrers gotims de raïm, el empresaris del sector turístic fan recompte dels mesos d’estiu i la resta d’empreses encaren la recta final de l’exercici.

Pel que fa a la temporada turística les darreres dades que tenim són del mes de juliol, on l’ocupació mitjana en els establiments hotelers de l’entorn de Barcelona ha estat del 82,9%, 2,2 punts percentuals menys que l’any 2017; essent les dades de la comarca de l’Alt Penedès un 1,7 per sota de l’any passat i pel que fa al Baix Penedès i el Garraf una davallada del 4,7%, en tots dos casos. Les percepcions a hores d’ara són que es mantindran les xifres inferiors, tot i que hi ha veus que diuen que, malgrat això, els ingressos seran superiors. Esperarem a tenir més dades per confirmar-ho

Al sector empresarial en el seu conjunt, les dades oficials apunten que a Catalunya es repeteix el creixement però amb una lleugera moderació en relació a l’any passat. Així ho manifesten també els empresaris de les nostres comarques en la darrera enquesta de Clima empresarial de la FEGP, en què el 65,63% dels empresaris enquestats asseguren que a curt termini es mantindrà la tendència actual de creixement i fins i tot un 31,25% creuen que millorarà. Els empresaris del Gran Penedès, de manera generalitzada, manifesten un manteniment de les plantilles actuals de les seves empreses i el 22% dels enquestats preveu un increment.

Bones expectatives, doncs, pel tancament d’aquest exercici. Però, si em permeten el símil, emulant els pagesos, haurem d’estar pendents de les tempestes. I no ho dic per les notícies que corren en el sentit que hi ha intenció de reformar l’impost de societats per augmentar la recaptació, que també, sinó principalment perquè cada vegada més persones del sector de la construcció i del mateix sector financer en petit comitè comenten que estem tornant a cometre els mateixos errors d’abans de la crisi.

Estem bastint el creixement sobre uns fonaments encara pocs sòlids. Li cal a la recuperació econòmica que estem duent a terme un període més llarg de resultats positius que reforci els seus fonaments i la consolidi en el temps. Les empreses i les famílies encara mantenen un endeutament elevat, malgrat l’esforç que hem fet tant particulars com empreses per reduir-lo, que, a l’estat espanyol, era de 2,17 bilions d’euros quan va esclatar la crisi, el 200% del PIB, fins a situar-se en 1,598 bilions d’euros, el que equival al 137% del PIB a tancament del 2017, encara per sobre del llindar del 133% que recomana la Comissió europea.

Mantenir el creixement econòmic, entre d’altres factors, comporta que les empreses mantinguin la seva capacitat d’endeutament i que el sector financer cobreixi  les necessitats d’inversió. Un nou estrangulament del crèdit amb una liquiditat limitada estroncaria aquest creixement.

Martí Sistané

President de la FEGP

La guardiola

dilluns, 8 de gener del 2018

guardiolaAquest dies hem sentit a parlar amb més freqüència de la “guardiola de les pensions”. Així és com, de manera col·loquial, s’anomena el Fons de Reserva de la Seguretat Social. Es tracta d’un fons sobirà d’inversió creat pel Govern d’Espanya l’any 2000 a fi de garantir el sistema públic de la Seguretat Social.

Els catalans hem aportat a la guardiola de les pensions un 29% del total del fons de reserva acumulat fins el 2011 (més de 20.000 milions d’euros), quan Catalunya representa el 16% de la població de tot l’estat espanyol.

Val a dir que la Seguretat Social, malgrat que l’ocupació està en el seu nivell més alt dels últims set anys i l’economia creix a bon ritme, acumula dèficit des de l’any 2011, donat que les cotitzacions socials no cobreixen les despeses. Les causes principals es troben en la precarietat de l’ocupació, els sous baixos (si són baixos també ho són les cotitzacions) i les bonificacions de les cotitzacions socials, que han reduït dràsticament els ingressos de la Seguretat Social, trobant-nos que recapta menys en aquests anys en què es crea ocupació que en els què se’n destruïa.

Quan jo era petit a casa teníem el costum de fer guardiola durant tot l’any. Quan arribava la nit de Reis deixaven, juntament amb les sabates, la guardiola amb els estalvis. Pel matí, entre els pertinents regals, s’escampaven els trossos de la guardiola trencada amb una de nova per tornar a omplir i, en el lloc on hi havien estat les monedes estalviades, hi havia un grapat de llaminadures.

Veient que no es prenen mesures eficients per solucionar els problemes del nostre sistema de pensions, com són el de sostenibilitat financera i la reducció de la pensió mitjana durant les pròximes dècades -segons els experts, podria arribar al 30-35%- aquest any he demanat als reis d’orient que, quan em toqui cobrar la pensió, el govern de torn no em pagui amb un grapat de caramels.
Martí Sistané
President FEGP

Continua la davallada de l’estoc de crèdit concedit a empreses

divendres, 27 de novembre del 2015

Més sovint del que ho fem, tots plegats hauríem de fer l’esforç de recórrer a dades objectives, en lloc de basar els nostres pronunciaments en percepcions personals o, fins i tot, en determinades ocasions, en rumorologia.

En relació als fluxos de finançament, és habitual observar com els representants de les entitats bancàries afirmen que l’entitat a la que representen sí que està oferint crèdit a les empreses. De fet, difícilment ens trobarem amb un “bancari” que afirmi que la seva entitat no concedeix o no està predisposada a concedir finançament a les empreses o a projectes “solvents”. Entenent que la “solvència” a què fan referència, si no se’n concreten objectivament més paràmetres, acaba esdevenint un atribut subjectiu a criteri del banc.

Però, una cosa és el que es diu i una altra de ben diferent és el que es fa. En aquest punt, cal recórrer a les dades objectives. Afortunadament, el Banco de España publica, amb caràcter trimestral, el seu butlletí estadístic on, entre d’altres dades, es reflecteix el volum d’estoc de crèdit que les entitats financeres espanyoles tenen concedit a les empreses, fent-ne, a més, el desglossament per sectors.

L’estoc de crèdit és el volum total de finançament que les entitats financeres tenen concedit en un moment donat a un determinat col·lectiu (empreses privades, particulars, administració pública, etc.). En aquest article ens referim només a l’estoc invertit en empreses privades que desenvolupen activitats productives (no empreses financeres).

El nivell de l’estoc de crèdit varia, permanentment, per diferents causes. N’enumerarem només algunes: Les amortitzacions de capital que van efectuant les empreses, mes rere mes, mitjançant el pagament de les quotes de préstecs, fan disminuir l’estoc de crèdit; quan una entitat financera, en una de les renovacions de línies de finançament de circulant, procedeix a reduir-les, fa disminuir també l’estoc de crèdit; el mateix succeeix quan un banc retira íntegrament el finançament a una empresa. Per contra, l’estoc de crèdit augmenta quan una entitat financera concedeix noves línies de finançament a una empresa.

A partir de les dades publicades pel Banco de España hem elaborat els següents gràfics, on s’observa l’evolució que ha seguit l’estoc de crèdit a España des del primer trimestre de 2011 fins a l’actualitat:

article

En aquest gràfic s’observa com les empreses han patit una reducció molt accentuada del crèdit que tenien disponible. La qual cosa, limita el seu desenvolupament, doncs queda mermada la seva capacitat d’inversió i, per tant, de creixement.

És cert que actualment les entitats financeres estan concedint més finançament a les empreses del que les hi concedien fa un o dos anys. Però, el més important de tot és que el flux net de diners ja fa anys que no va dels bancs a les empreses, sinó de les empreses als bancs. Doncs són més importants les amortitzacions de capital i reduccions de límits de finançament que la concessió de nou finançament.

Jordi Solé
@jsole