Posts Tagged ‘inversió’

La guardiola

dilluns, 8 de gener del 2018

guardiolaAquest dies hem sentit a parlar amb més freqüència de la “guardiola de les pensions”. Així és com, de manera col·loquial, s’anomena el Fons de Reserva de la Seguretat Social. Es tracta d’un fons sobirà d’inversió creat pel Govern d’Espanya l’any 2000 a fi de garantir el sistema públic de la Seguretat Social.

Els catalans hem aportat a la guardiola de les pensions un 29% del total del fons de reserva acumulat fins el 2011 (més de 20.000 milions d’euros), quan Catalunya representa el 16% de la població de tot l’estat espanyol.

Val a dir que la Seguretat Social, malgrat que l’ocupació està en el seu nivell més alt dels últims set anys i l’economia creix a bon ritme, acumula dèficit des de l’any 2011, donat que les cotitzacions socials no cobreixen les despeses. Les causes principals es troben en la precarietat de l’ocupació, els sous baixos (si són baixos també ho són les cotitzacions) i les bonificacions de les cotitzacions socials, que han reduït dràsticament els ingressos de la Seguretat Social, trobant-nos que recapta menys en aquests anys en què es crea ocupació que en els què se’n destruïa.

Quan jo era petit a casa teníem el costum de fer guardiola durant tot l’any. Quan arribava la nit de Reis deixaven, juntament amb les sabates, la guardiola amb els estalvis. Pel matí, entre els pertinents regals, s’escampaven els trossos de la guardiola trencada amb una de nova per tornar a omplir i, en el lloc on hi havien estat les monedes estalviades, hi havia un grapat de llaminadures.

Veient que no es prenen mesures eficients per solucionar els problemes del nostre sistema de pensions, com són el de sostenibilitat financera i la reducció de la pensió mitjana durant les pròximes dècades -segons els experts, podria arribar al 30-35%- aquest any he demanat als reis d’orient que, quan em toqui cobrar la pensió, el govern de torn no em pagui amb un grapat de caramels.
Martí Sistané
President FEGP

Continua la davallada de l’estoc de crèdit concedit a empreses

divendres, 27 de novembre del 2015

Més sovint del que ho fem, tots plegats hauríem de fer l’esforç de recórrer a dades objectives, en lloc de basar els nostres pronunciaments en percepcions personals o, fins i tot, en determinades ocasions, en rumorologia.

En relació als fluxos de finançament, és habitual observar com els representants de les entitats bancàries afirmen que l’entitat a la que representen sí que està oferint crèdit a les empreses. De fet, difícilment ens trobarem amb un “bancari” que afirmi que la seva entitat no concedeix o no està predisposada a concedir finançament a les empreses o a projectes “solvents”. Entenent que la “solvència” a què fan referència, si no se’n concreten objectivament més paràmetres, acaba esdevenint un atribut subjectiu a criteri del banc.

Però, una cosa és el que es diu i una altra de ben diferent és el que es fa. En aquest punt, cal recórrer a les dades objectives. Afortunadament, el Banco de España publica, amb caràcter trimestral, el seu butlletí estadístic on, entre d’altres dades, es reflecteix el volum d’estoc de crèdit que les entitats financeres espanyoles tenen concedit a les empreses, fent-ne, a més, el desglossament per sectors.

L’estoc de crèdit és el volum total de finançament que les entitats financeres tenen concedit en un moment donat a un determinat col·lectiu (empreses privades, particulars, administració pública, etc.). En aquest article ens referim només a l’estoc invertit en empreses privades que desenvolupen activitats productives (no empreses financeres).

El nivell de l’estoc de crèdit varia, permanentment, per diferents causes. N’enumerarem només algunes: Les amortitzacions de capital que van efectuant les empreses, mes rere mes, mitjançant el pagament de les quotes de préstecs, fan disminuir l’estoc de crèdit; quan una entitat financera, en una de les renovacions de línies de finançament de circulant, procedeix a reduir-les, fa disminuir també l’estoc de crèdit; el mateix succeeix quan un banc retira íntegrament el finançament a una empresa. Per contra, l’estoc de crèdit augmenta quan una entitat financera concedeix noves línies de finançament a una empresa.

A partir de les dades publicades pel Banco de España hem elaborat els següents gràfics, on s’observa l’evolució que ha seguit l’estoc de crèdit a España des del primer trimestre de 2011 fins a l’actualitat:

article

En aquest gràfic s’observa com les empreses han patit una reducció molt accentuada del crèdit que tenien disponible. La qual cosa, limita el seu desenvolupament, doncs queda mermada la seva capacitat d’inversió i, per tant, de creixement.

És cert que actualment les entitats financeres estan concedint més finançament a les empreses del que les hi concedien fa un o dos anys. Però, el més important de tot és que el flux net de diners ja fa anys que no va dels bancs a les empreses, sinó de les empreses als bancs. Doncs són més importants les amortitzacions de capital i reduccions de límits de finançament que la concessió de nou finançament.

Jordi Solé
@jsole

Contextos ètics

diumenge, 8 de març del 2015

etica__empresarial-miniatura-290xauto-4479Una crisi no és un sistema intel·ligent amb capacitat de discernir les conductes bones de les dolentes, com tampoc és cert que posi cadascú al seu lloc. La piconadora d’aquest darrer sexenni ha estat implacable amb els uns i els altres, amb els què havien fet els deures i els què no els havien fet; amb els més contributius i amb els més rancis.

Aquests darrers anys, en plena maltempsada, les probabilitats d’èxit han afavorit aquells models de negoci que, de la mateixa manera que pretenen l’eficiència i la competitivitat, promouen la responsabilitat social i el compromís amb l’entorn. Però no sempre ha estat així. No sempre les bones pràctiques obtenen el retorn que caldria esperar.

Els comptes de resultats no sempre són agraïts amb la cultura d’empresa i no solen reflectir les praxis més curoses. Els nostres directius saben que l’ètica no és un actiu que decanti favorablement el balanç; s’equivocarien si fomentessin un comportament condiciós per aconseguir una major rendibilitat. Ells han entès que els codis ètics són ineludibles perquè han de trobar-se intrínsecs en l’operativa i en l’estratègia de l’empresa, sense excepció.

La governança empresarial ha d’adoptar l’actitud ètica en totes les decisions, amb la mateixa preeminència que insereix el seny i el criteri. Quin és el retorn? No hi ha retorn perquè no és una inversió; el resultat és l’equilibri, l’equitat, tot allò que fa sostenible el model social. L’empresari ha d’assumir aquest compromís i ha de fer-se responsable de que la seva organització no només obeeixi les normatives sinó que, a més, actuï en la passarel·la de les bones maneres.

El problema és que no estem sols i costa trobar un pam de net. L’escenari és massa propens al joc brut i sobretot a la presència de tafurers, jugadors de males arts, amb cartes marcades per la cobejança i segells d’usura, amb especuladors i arribistes. És aquí on ha d’actuar l’aparell de l’administració, procurant un marc en què l’exercici de l’ètica no suposi un desavantatge ni un greuge competitiu.

Els codis de bones pràctiques no es poden regular per llei però es poden imposar per la raó. De la mateixa manera, farien bé les factories universitàries i les escoles de negoci en inculcar els codis ètics, no tant com una assignatura del pla d’estudis sinó com una consigna inherent en totes les assignatures.

Isidre Also Torrents
Secretari general ADEG
@isidrealso