Posts Tagged ‘futur’

Padró 2017

dilluns, 19 de febrer del 2018

gent

Cada any, a finals de gener, surten les dades oficials del padró municipal. La lectura superficial del padró, que és el que jo faig, agrupa la població per gènere biològic, per origen (nacional i estranger) i per franges d’edat (fins a 16, els que en tenen entre 17 i 64, i els de 65 o més anys). Total, dotze números que sumats indiquen la població total.

Primer que res una mica de marc general i després entrarem en detalls. Vilanova i la Geltrú sempre havia crescut de forma continuada des de feia decennis, fins que es va produir una inflexió. El màxim de població va ser l’any 2011. Els anys següents i, com a conseqüència de la crisi, van marxar molts emigrants provocant una reducció de la població de 1.200 habitats. A partir de 2016 la població torna a créixer però amb un nou condicionant, que és el fet que el creixement dit “natural” (naixements – morts) passa a ser negatiu. En pocs anys, als gràfics apareixen, doncs, dos canvis de rasant: un període de pèrdua de població, encara no recuperat, i un altre d’acceleració de l’envelliment de la població. Dos canvis de rasant que modifiquen el punt de vista sobre el que serà el paisatge futur. Com que no sóc especialista del tema em limitaré a exposar els números intentant evitar la temptació de treure’n conclusions.

En el període 2012-2015, Vilanova perd 1.200 habitants. El 2016 en recupera 280 i el 2017 en recupera 100 més. A data u de gener del 2018, som, oficialment, 66.077 vilanovins.

Només mirant el padró, costa de fer consideracions sobre la distribució entre nacionals i estrangers doncs les estadístiques fan referència als estrangers oficials i no als que consideraríem com a estrangers d’origen. El nombre d’estrangers oficials queda afectat pels moviments migratoris tangibles i també pels processos de nacionalització i tot plegat fa que el que està imprès al paper pugui ser diferent del que es percep al carrer. Dels 66.077 habitants de Vilanova, 6.628 són oficialment estrangers.

Sempre hi ha hagut més dones que homes. Només remarcar que aquesta diferència ha augmentat a favor de les dones per la marxa de població estrangera que típicament té més presència masculina que femenina. Ara mateix, a Vilanova, hi ha 2.000 dones més que homes.

On els canvis a l’evolució són més significatius és a les franges d’edat. El nombre d’habitants de 16 o menys anys assoleix un màxim l’any 2013, amb 11.230. A partir d’aquest any davalla; fins i tot en aquests dos darrers anys, en què la població total ha augmentat. Avui a Vilanova hi ha 360 menors menys que fa quatre anys. Només l’any 2017 n’hem perdut 103 i ara en són 10.853.

L’evolució del nombre d’habitants dins la franja de 65 o més anys augmenta de forma lineal i constant, fins i tot els anys de pèrdua de població total. Aquesta franja augmenta entre 200 i 300 persones cada any. Les implicacions no només són econòmiques (pensions) i assistencials (sistema sanitari). Pensem que en una cultura com la nostra, la cura dels més grans en l’àmbit familiar sol recaure sobretot sobre les dones. Ara mateix, en aquesta franja hi ha 12.204 persones.

Finalment, la franja diguem-ne productiva, entre els 17 i els 64, que, entre 2011 i 2015 va baixar en 2000 persones, es manté estable i en aquests dos darrers anys ha crescut en 50 persones. Ara mateix, en aquesta franja hi ha 43.020 persones.

Amb la intenció de fer un retrat de l’evolució de les franges, consideraré el període 2009-2017 perquè, en aquest període, la població ha variat molt poc. El 2009 érem 65.890 i ara som 66.077.  Aquests 187 nous vilanovins dels darrers vuit anys s’han distribuït de la següent manera.

La franja de 16 o menys ha crescut en 70.
La franja de 17 a 64 ha davallat en 1.707.
La franja de 65 o més ha crescut en 1.824.

En resum: 70 – 1707 + 1824 = 187. Aquests són els números i ja he fet bé de dir que no en treuria conclusions.

Conrad Rovira

Mirada turista tot l’any

dilluns, 28 de agost del 2017

Quan fem de viatgers, sigui en un lloc proper o llunyà, en una sortida d’un dia o de quinze dies, adoptem quasi de forma immediata el que podríem anomenar una “mirada turista”.

Detalls que passarien inadvertits en el nostre entorn habitual passen a ser objecte de la nostra atenció quan estem “modo viatge”.

Michael Michalko, un dels experts en creativitat més prestigiosos del món, diu “Canvia la forma de mirar les coses i les coses que mires canviaran”. I justament aquesta és la meva proposta en aquest post, un petit repte que no és altre que aconseguir mantenir la mirada turista durant tot l’any i en la nostra quotidianitat.

I de què parlo? Doncs de 10 actituds que poden ser molt i molt vàlides per aconseguir incorporar unes bones dosis de creativitat en el nostre dia a dia:

1-     Afrontar sense por allò que és desconegut. Justament amb la mateixa naturalitat amb què ho fem quan arribem a una nova ciutat, amb decisió i ganes de descobrir.

2-     Disposats a abandonar la rutina, a sortir-ne per experimentar i aprendre.

mujer-turista-usando-lupa-para-mirar-mapa_23-2147653031

3-     Deixar-se sorprendre per les petites coses, posant atenció en els detalls i en tot allò que crida la nostra atenció. Ja s’encarregarà el nostre cervell de fer associacions i aportar-nos noves idees.

4-     Actitud curiosa, de voler saber, de voler descobrir.

5-     Fixar-nos  i interessar-nos en com actuen les persones dels altres indrets. Com resolen problemes comuns i situacions senzilles o complexes.

6-     Immortalitzar els moments a través d’una fotografia (de fet de moltes fotografies)... de la mateixa manera que resulta molt convenient immortalitzar aquelles idees que de vegades apareixen de forma fugissera i que si no recollim, desapareixen.

7-     I molt sovint aquestes fotografies es comparteixen i és també aquesta una bona actitud a mantenir, la de compartir i explicar aquells projectes que emprenem i tirem endavant.

8-     Sovint la nostra sortida respon a un planificació. Aquesta capacitat d’anticipar-se al futur és també una actitud molt recomanable de mantenir perquè esdevé clau per millorar la nostra productivitat personal.

9-     Però les coses no sempre surten com les havíem previst i per tant la necessitat d’adaptació que cal en qualsevol sortida és la mateixa que necessiten en el treball dels nostres projectes.

10- I per últim afrontar els reptes amb una mirada il·lusionada que tanta energia i emoció positiva ens aporta.

Deia l’escriptor Arthur Koestler que res no és més trist que la mort d’una il·lusió. A veure si aconseguim, mantenint aquestes 10 actituds de la mirada turista, continuar amb  aquesta energia quan el treball més feixuc s’imposa.

Maria Batet
@mbatetr

La comarca de les eternes possibilitats

dissabte, 25 de juliol del 2015

baixpenedesPermetin-me que comenci amb aquest títol tan suggeridor, que beu alhora de la ironia i la reflexió. Malgrat tot, no els vull dir que la frase no sigui certa, sinó al contrari. Quan observem amb lupa el Baix Penedès i estudiem la seva idiosincràsia tan particular, de seguida ens adonem de la magnitud dels seus recursos; és a dir, de les seves possibilitats. Però també val a dir que no anem més enllà d’un mer resum de fortaleses enumerades, i d’aquí no passem.

És sabut i contrastat que el Baix Penedès gaudeix d’una posició geoestratègica envejable; a més, té un paisatge ampli i diversificat, envoltada d’infraestructures, amb un gruix d’activitats identificades com a motors econòmics molt interessants. Això no ens ho discuteix ningú.

Doncs bé, a pesar de tantes possibilitats, no hi ha manera de traduir-les en polítiques que realment potenciïn i ajudin a projectar d’una vegada per totes aquest territori. Estar al bell mig de dos pols econòmics tan importants, com és el Tarragonès i una àrea d’influència barcelonina molt potent, ens fa gairebé invisible als ulls dels possibles activadors del territori.

Amb tota modèstia, penso que per revertir la situació, abans que res, ens convindria centrar-nos en posar en valor el que som i decidir el que volem ser.

La comarca necessita un nou marc d’actuació, un pla estratègic adaptat al moment disruptiu que vivim. Tanmateix, un pla amb visió de futur, aprovat i consensuat per tots els agents que viuen, coneixen i participen de la comarca. Desenvolupat d’altra banda a través dels organismes i associacions corresponents. Per tant, caldrà una col·laboració i un compromís públic-privat més estret i fluït entre totes les fonts que hi participin. La cooperació, doncs, s’imposa.

L’empresa ja fa temps que té identificat aquest compromís col·laboratiu, dins i fora del seu entorn. No dubto que altres sectors socials també treballen cercant sinergies cooperatives. Aleshores, seria lloable per part de l’administració que cerqués, també, les complicitats necessàries per endegar noves polítiques territorials, tenint en compte que, des de l’empresa i els seus organismes, estem impacients per aportar tot el coneixement que faci falta. Trencar tòpics i generar activitat econòmica, en definitiva, és el que tots necessitem.

Glòria Planas
@glanasa
Cònsol de l’ADEPG al Vendrell