Posts Tagged ‘feina’

La FP no és la que necessitem les empreses

dilluns, 2 de juliol del 2018

formacioLa taxa d’atur del Gran Penedès està en un 13,5%, gairebé un punt i mig per damunt de la mitjana catalana. La realitat és contundent: prop de vint-i-un mil residents en el nostre econosistema granpenedesenc estan buscant feina. En canvi, les empreses no troben personal tot just quan, ara sí, estan disposades a augmentar les seves plantilles.

Ensems la vitalització econòmica s’observa un declivi del mercat laboral, que no pot donar resposta a la demanda de les companyies. Els departaments de RRHH han d’importar mà d’obra competent d’altres demarcacions, cosa que genera un maldecap afegit perquè no és fàcil consolidar els llocs de treball amb personal no resident a la mateixa zona, tret dels perfils directius.

Què ens està passant? Les mirades més crítiques es centren en la formació professional i en la formació ocupacional.

La formació ocupacional ja fa temps que està damnada per un Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que ha esdevingut una macroestructura ineficaç i farcida de vicis burocràtics i peremptorietats fàtues. Sempre de manera subreptícia -ells sabran per què- els tècnics dels departaments d’ocupació que estan a peu de carrer, i que coneixen com ningú les vergonyes del sistema, blasmen la seva operativitat.

Pel que fa a la formació professional, aquesta és la ventafocs dels sistema reglat. Les modalitats de formació en alternança -particularment, la dual- van despertar les majors expectatives tant a les empreses com en les mateixes factories de cicles de FP. Des del primer moment, la direcció general de la Formació Professional n’ha fet valoracions positives, però contradictòries.

Segons uns i altres -aquells i aquelles que ho pateixen a les aules- la posada en marxa de la FP Dual va ser precipitada. Han passat set anys i en prou feines s’han reparat les esquerdes d’una implementació sobtada. Es pot dir que la dual funciona, més o menys, perquè està dopada, però no pas perquè hagi satisfet les expectatives polítiques, com tampoc les dels docents.

Cal interpretar que la FP està ben tutelada però mal planificada. Caldria abocar-hi molts més recursos per fer-la més atractiva i per categoritzar-la socialment. Si hi ha una assignatura pendent més que cap altra aquesta és la necessitat de prestigiar la formació professional. A més, cal duplicar els pressupostos per diversificar el catàleg de cicles formatius, fer-los més eficients i dotar les instal·lacions amb laboratoris, tallers i àrees d’experimentació. Només així podrem atraure més alumnes i conjugar el binomi formació i empresa. Ara no hi ha manera.

Isidre Also Torrents
Secretari general · FEGP
@isidrealso

Enlloc regalen res

dilluns, 21 de agost del 2017

vva

Més enllà del perímetre de la meva fàbrica hi veig un paisatge antròpic que rodola des de la Talaia i turons adjacents. D’aquesta perspectiva en selecciono la postal que enquadra el mosaic de vinyes del Padruell, la masia en Cabanyes, la fàbrica de MAHLE i la mar.

És una foto que sustenta el relat d’una part important de la història de Vilanova. Dels ceps que curullaven bótes de vi i aiguardent per escampar mar enllà, dels Cabanyes que en feien comerç a l’Europa atlàntica o els Puig i altres socis que travessaven fins a Cuba per, un cop feta la butxaca, aixecar fàbriques cotoneres com cal Xoriguer, la primera llavor de la FISA i la MAHLE.

Les fàbriques i la Masia no hi serien sense la mar i els ceps, i aquests no hi serien sense una terra eixuta i antipàtica. Però la mar, la terra, els ceps o els vins no haurien fet tanta feina sense l’empenta i el talent de molta gent. De pagesos amb moltes hores d’aixada, d’obrers d’aquí i d’allà i d’emprenedors arriscats que reemplaçaren les mancances amb enginy, treball i diners. De prohoms il·lustres i d’una classe treballadora que havia de pencar de valent amb moltes angúnies i un malviure.

No va ser fàcil per a ningú. No era senzill ni planer pels masovers i propietaris, ni pels navegants i comerciants, ni tampoc pels capitans d’indústria, les filadores i teixidores. Però van construir un futur que ara és el nostre present. La terra, el comerç i la indústria exigeixen dedicació i molts esforços per veure’n el resultat. Hi ha altres models d’efectes més immediats i de diner fàcil, però no generen riquesa de llarg recorregut per al conjunt de la societat.

Albert Tubau

Ara que tinc temps….

dijous, 20 de agost del 2015

Aquest és un post d’estiu, vol dir que pretén ser curt, fresquet, útil, i de lectura ràpida.

Pensa, quina és una de les coses més agradables de l’època d’estiu i vacances? Segur que te’n passen moltes pel cap, però no hauràs passat per alt justament la del TEMPS.

No estar subjecte a rellotge, tenir temps per les coses que t’agraden, badar, perdre el temps, passar estones més llargues amb la família, o amb els amics, …

I és justament perquè una de les coses que més ens estressen quan estem en moments àlgids de feina és la manca de temps, que valorem de forma extraordinària disposar-ne en període vocacional.

No sóc una especialista en aquest tema, però com que m’interessa especialment tot el que fa referència a entrenar habilitats que ens permetin tirar endavant de forma fàcil i reeixida els nostres projectes, m’apassiona investigar i trobar eines que ens ajudin en una de les habilitats més necessàries que és saber gestionar bé tasques a fer i el temps que necessiten.

En aquest afany de coneixement he descobert les 4 Lleis d’Acosta (consultor i escriptor sobre RRHH) que deixo en aquest post i que t’ajudaran quan reprenguis la feina després de la calma. N’he fet una imatge que et pots descarregar si les vols tenir visible per anar-les recordant.

Diapositiva1

Llei 1:El temps que requereix una tasca s’incrementa quantes més vegades la interrompin i la reprenem

Possiblement una de les coses que més dificulta la nostra productivitat són les interrupcions, d’aquí ve que sovint el temps que dediquem a realitzar una feina no té tant a veure amb la seva dificultat com amb la quantitat d’interrupcions que hem tingut.

La tècnica de la “bandereta vermella” ens pot ser útil. Consisteix en tenir una bandereta vermella sobre la taula quan estem fent una tasca que demana molta concentració i la resta de companys saben que en aquell moment no “toca” interrompre.

Llei 2: Per una tasca curta sempre es troba temps. Per a una tasca llarga ens costa molt més posar-nos-hi.

En aquest sentit ens pot resultar útil desgranar els projectes en tasques més petites que ens ajudin a fer més digeribles els diferents reptes.

Llei 3: El valor d’una feina creix en forma de S, no en proporció al temps que se li dedica.

Aquesta llei va molt lligada a la Llei de Parkinson que diu que la feina s’expandeix fins a omplir el temps disponible per acabar-lo. I si no hi ha data límit, els projectes es poden allargar fins l’infinit.

Aquest fet ens fa adonar de la importància de marcar “dates límit” tant pels projectes personals com per als que són compartits.

Llei 4 : Les persones eficaces dediquen 4 vegades més temps a assumptes importants que encara no són urgents que a les tasques ineficaces.

Ens pot ajudar fer servir els quadrants de Steven Covey que descriu un quadrant de doble entrada les tasques importants i no importants a fer i les creua amb les urgents i no urgents..

Doncs per no prendre’t més temps aquí deixo aquests 4 consells que deriven de les 4 lleis d’Acosta, fes servir “banderetes vermelles”, desgrana els projectes grans en reptes petits, posa sempre data límit als projectes i tria bé la importància i urgència de les tasques que tens entre mans.

No és urgent que apliquis aquestes lleis, però segur que és molt important que ho facis!

Bon estiu!!!!

Maria Batet
@mariabatetr