Posts Tagged ‘equip’

Fer visible allò que és quotidià, un simple consell

dilluns, 17 de setembre del 2018

mbatet

El retorn de les vacances estiuenques predisposa a engegar “un nou curs” i el desig lògic i saludable d’iniciar-lo de la millor manera possible. La necessitat de posar ordre a tasques, projectes, temes pendents i noves idees s’acostuma a materialitzar amb anotacions a l’agenda, notes a les llibretes, l’ús d’algun programa de planificació o qualsevol element que ens permeti “veure” tot allò que tenim al cap bolcat en algun suport.

I és que està científicament demostrat que planifiquem, organitzem i pensem millor si fem ús d’un mapa amb tots els elements que hi intervenen de forma visible (sigui amb post-it o anotacions).

Fer visible (en un bon mural a la paret amb targetes o notes que es puguin enganxar i desenganxar) la planificació del nou curs ens ajuda a veure la globalitat de tot el que tenim entre mans, a explorar múltiples i variades possibilitats, a compartir i construir amb l’equip tot allò que hem d’aconseguir i constitueix un element motivador.

Aquest és el simple consell. Canviem la forma quotidiana de planificar per una altra més visible, motivadora i participativa i donem-li un espai prioritari en el lloc de treball. Les parets d’una oficina diuen molt de com s’hi treballa.

Maria Batet

Entrenadora d’habilitats creatives i emprenedores
Facilitadora gràfica

Quan tot té sentit

dilluns, 23 de gener del 2017

clima1Fa poques setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar Vegetàlia, al Moianès, una empresa que  elabora i distribueix productes ecològics i fabrica proteïna vegetal.
El dia acompanyava d’una forma esplèndida, fred, assolellat i molt clar. En arribar en aquell indret idíl·lic ja ens esperava un els seus directius que ens va explicar amb tota mena de detalls la història i el funcionament de l’empresa.

Enmig de 70 ha agrícoles i forestals hi tenen 1.000 m2 d’obradors i 1.800 m2 de magatzem, tot en perfecta harmonia amb un discurs d’alimentació natural i ecològica. La comunió entre la tradició artesanal i l’ús de tecnologia semblava perfecte. La visita final, conduïda per un jove compromès, pel turó dels sentits (un passeig circular format per plantes aromàtiques, medicinals i culinàries) em va deixar amb una magnífica sensació de que en aquella empresa tot quadra, tot té sentit, tot forma part d’un sistema. I no és pas que tingui cap mena de predilecció per l’alimentació vegetariana ni vegana, però tot el que em van explicar em va convèncer.

Peter M. Senge, en el seu magnífic llibre “La Quinta disciplina”, va teoritzar, ja fa uns anys, sobre aquest tipus d’organitzacions com la que acabo d’explicar. Parla d’organitzacions que tenen la capacitat d’aprendre. L’autor augurava, ja als 90, que l’únic avantatge competitiu sostenible serà el d’aprendre més ràpidament que els competidors.

Però perquè això succeeixi, diu Senge, les organitzacions han de descobrir com aprofitar l’entusiasme i la capacitat d’aprenentatge de la gent en tots els nivells de l’organització.

M’agrada aquesta manera d’entendre la gestió d’una empresa com un tot. En alguna ocasió la majoria hem format part d’un gran “equip”, un grup de persones que juntes funcionàvem meravellosament, on hi havia confiança, complementarietat, un grup on es compensaven les mancances, on hi havia reptes comuns més amplis que els individuals i que produíem resultats extraordinaris. Això es pot haver donat en un equip esportiu, en una associació, en un grup de col·legues, qui sap… Possiblement l’equip no era excel·lent des de l’inici sinó que va aprendre a generar bons resultats. Això és el que l’autor defineix com a organització intel·ligent. Quantes vegades no intentem retrobar aquesta experiència a la nostra empresa sense massa èxits.

Diu l’expert que per aconseguir aquest tipus estructures cal algunes disciplines que són:

1-     El Domini Personal: té a veure amb la capacitat individual de millora i d’aprenentatge incessant. No sempre les organitzacions fomenten el creixement dels seus integrants i això genera, ineludiblement, un malbaratament dels recursos.

2-     Els Models Mentals: són supòsits profundament arrelats, generalitzacions i imatges que influencien sobre la nostra manera d’entendre el món. Els models mentals de conducta empresarial també estan profundament arrelats. Moltes percepcions sobre nous mercats o noves estratègies no es porten a terme perquè entren en conflicte amb poderosos i tàcits models mentals.

3-     Construcció d’una visió compartida que és la capacitat per compartir una imatge del futur que es procura crear. Quan hi ha una visió genuïna, la gent no aprèn perquè li ho ordenin sinó perquè de veritat ho desitja

4-     Aprenentatge en equip: la disciplina de l’aprenentatge en equip s’inicia amb el diàleg. La capacitat dels membres de l’equip per eliminar creences i endinsar-se en un autèntic pensament conjunt

5-     La cinquena disciplina, el pensament sistèmic: és la disciplina que integra totes les altres. Sense una orientació sistèmica, diu l’autor, no hi ha motivació per examinar com s’interrelacionen les disciplines. Si no fem servir aquesta darrera disciplina, podem caure en dibuixar una visió seductora del futurs sense tenir un veritable coneixement de les forces que cal dominar per arribar-hi.

No resulta simple aconseguir una organització amb sentit, amb capacitat i ganes d’aprendre, sobretot quan no sabem com fer-ho. Aquest mètode dibuixat per Senge té sentit i en té perquè en veure una empresa que funciona s’hi reconeixen aquestes disciplines. El tot flueix.

Maria Batet
@mariabatetr

Lideratge i treball en equip

dilluns, 9 de gener del 2017

treballenequip

En diferents cursos, articles, etc. sobre lideratge, sovint veig que es parla de l’equip com si fos un ens en si mateix, sense tenir en compte que està composat per persones diferents, amb diferents circumstàncies i característiques, i que cadascuna d’elles pot estar en un procés evolutiu o maduratiu diferent, dins la progressió de l’equip. És  difícil trobar equips on tots els seus membres estiguin a un mateix nivell de desenvolupament. Per tant, cada membre tindrà necessitats diferents que s’expressaran amb necessitats de lideratge diferenciades.

Des del meu punt de vista, el procés evolutiu d’un equip (i per tant, de cadascun dels membres) té 4 etapes. No tots els equips (ni les persones) completen les 4 etapes: per les circumstàncies que siguin (per un estil de lideratge que bloqueja o per un estil del col·laborador que no vol créixer més), alguns es queden aturats en alguna de les etapes.

Les quatres fases o etapes de les que parlo són les següents:

En un primer moment, les persones necessiten instruccions clares i completes sobre allò que s’ha de fer i com fer-ho. També es requereix supervisió posterior per constatar que ho fan bé o per si necessiten quelcom més. En aquesta primera etapa l’estil de lideratge ha de ser “Directiu” i resulta més o menys llarga en funció de les aptituds i actituds del nou col·laborador. Mica a mica, el nou col·laborador va agafant seguretat i necessita un lideratge que propiciï la seva participació i aportació al equip.

La tercera etapa ve marcada per l’experiència i expertesa del col·laborador, per la qual cosa l’estil de lideratge ha de ser més “Consultiu”, en el sentit de consultar les seves opinions i fer-lo partícip de les decisions.

L’última etapa implica la delegació total de les tasques, ja que el col·laborador, generalment en aquest nivell, prefereix treballar amb autonomia.

Certament, poder seguir aquest programa implica dedicar temps i atenció a conèixer els nostres col·laboradors i fer-ne un seguiment intens, però té la seva recompensa, ja que en funció de com el comandament utilitzi i adapti el seu estil de lideratge a les necessitats de cadascun dels seus col·laboradors estarà facilitant el creixement i desenvolupament del seu equip.

També és cert que no és gaire freqüent. En general, existeix la creença de que és a l’inrevés: que és el col·laborador el que s’ha d’adaptar a l’estil de lideratge del comandament, sense ser conscients que això limita les possibilitats de creixement de tot l’equip. I molt sovint té un preu molt (massa!!) alt.

Carme Pérez Pons
@CarmePereziPons