Posts Tagged ‘directius’

La nostra FP no té glamur

dilluns, 29 de octubre del 2018

fpEl cas és que la nostra FP no té capacitat per proveir els perfils tècnics que demanen les empreses del Gran Penedès. Avui dia, trobem dificultats majúscules a l’hora de cercar dones i homes amb una mínima capacitació per inserir a les nostres plantilles.

Els nostres directius coincideixen del tot a l’hora de fer constar el dèficit de la formació professional com un dels principals hàndicaps al què han d’enfrontar-se les companyies, siguin del sector que siguin. No es troben currículums amb la formació necessària per accedir al mercat laboral.

Tenim un problema: el mapa de la formació professional no s’ajusta prou a la realitat de la rodalia. En tenim un altre: els instituts tenen problemes per completar la matriculació dels cicles formatius.

Els nois i noies que venen de la Secundària no troben atractiva la FP; no els estimula la idea d’un cicle formatiu -tot i que sovint ofereix majors possibilitats laborals- i es decanten pels graus universitaris.

Sentim a dir que l’arrel del problema està en la cultura de les famílies i en l’obsessió de que els fills vagin a la universitat. La formació professional no és atractiva perquè no té prestigi; per no dir que no té pedigrí social.

És a dir, d’una banda, tenim un mapa de cicles formatius poc adient a la geografia empresarial; d’una altra, la FP té una imatge devaluada, que limita el nombre d’alumnes.

El sistema públic està fracassant si no és capaç de preparar la ciutadania per al seu ingrés laboral en les condicions que serien exigibles i, de retruc, propiciar l’estabilitat contractual. Diguem-ho clar, la rèmora de la precarietat laboral té un únic culpable: el dèficit abracadabrant de la formació professional i l’aprenentatge d’oficis.

En la retòrica política es prioritza la Formació Professional i s’anuncien canvis, adés i ara, per optimitzar el mapa de cicles formatius. El discurs està farcit de desideràtums i la realitat farcida de fiascos.

No ho canviarem si no hi ha una aposta valenta, amb recursos pressupostaris suficients. La mare dels mals no són les famílies ni la ceguera social. El drama està en la inèpcia política, que no prioritza la formació competencial com a palanca del creixement econòmic del país.

Caldria posar guapa la FP per fer-la més atractiva. Això voldria dir posar al dia els equipaments, els tallers, els laboratoris; fer de la formació professional una experiència estimulant, un camp d’aprenentatge engrescador, un repte personal llaminer. I estem molt lluny de tot això.

Isidre Also
Secretari general FEGP

Molt més que un sopar. La Nit de l’empresa de la FEGP.

dilluns, 7 de maig del 2018

lanitUn any més l’abril porta la Nit de l’Empresa de la FEGP. Empresaris/es, directius i directives i representants institucionals, Premis FEGP 2018, reconeixement de 18 empreses de les tres comarques del Gran Penedès; un acte multitudinari i, a opinió meva, necessari.

És molt més que un sopar i ho és per 9 factors que em semblen essencials en una trobada d’aquestes característiques i que fan que any rere any l’èxit de convocatòria sigui tan important.

1. És un acte de reconeixement entre les pròpies empreses del territori i de celebració.

En aquesta ocasió 18 empreses van ser reconegudes bé per la feina feta en temes d’innovació o en el sector turístic, o com a millor iniciativa emprenedora, o com a dona destacada, bé per la seva vinculació en temes ambientals i de sostenibilitat… I el guardó més preuat, el de l’Empresa de l’Any.

Però el que em sembla més rellevant i alhora gratificant és que són les mateixes empreses del territori (que estan en el jurat dels premis) les que seleccionen aquelles organitzacions mereixedores dels guardons. Podríem dir que és un reconeixement entre iguals i això li dona encara més valor.

També em sembla entranyable que les empreses veïnes d’un mateix entorn geogràfic “felicitin” les seves “empreses col·legues” pels seus 25, 50, 75, 100 anys….

2. Un moment distès de trobada

L’acte comença a les 8 del vespre a peu dret i en la zona exterior del recinte on es farà el sopar (enguany Finca Mas Solers). Possiblement aquest moment, fins a l’inici pròpiament del sopar, és l’estona de màxima relació i contacte. Ara saludes un, ara l’altre, sense pressa…

Em vaig fixar que en aquella estona pràcticament ningú no estava pendent del mòbil. Unes ganes franques d’establir conversa, de saludar-te, de prendre interès per allò que t’explica l’altre.

No és gens freqüent trobar estones i entorns com aquest que acabo de descriure. Per això em sembla tant valuós.

3.  Genera un sentiment d’orgull

És aquest un sentiment molt íntim però estic convençuda que compartit. Sentir l’orgull de pertànyer a un entorn on hi ha tanta gent que treballa fort per tirar endavant les seves empreses, que arrisca les seves idees, el seu temps, els seus diners per fer-les fortes i fructíferes.

4.  Penses: “No estic sol/la”

La feina de l’emprenedor/a, del directiu/va o de l’empresari/a és sovint molt solitària malgrat estar envoltats d’equips. La Nit de l’Empresa et fa adonar que hi ha molta altra gent que ha optat per aquest camí i que deu viure situacions diferents però alhora molt semblants a la teva. Ho intueixes en les converses, en les expressions, en el que es diu i en el que es calla.

5. Totes les generacions hi tenen cabuda però són especialment benvingudes les molt joves o les molt grans

És un acte intergeneracional. En un moment del sopar un empresari em presentava orgullosíssim el seu jove fill que entrava a formar ja part de l’empresa. Després vaig ser jo qui li va presentar el meu sogre que venia a recollir el reconeixement dels 75 anys de l’empresa.

Hi ha tant pocs llocs on es pugui celebrar amb tant orgull la joventut i la vellesa, l’aprenentatge i l’expertesa. Em commou.

6. Petites, grans, familiars, internacionals, organitzacions, entitats…….

Aquesta barreja fa gran la trobada. En una mateixa taula poden conviure fàcilment una entitat bancària, amb un emprenedor/a autònom, amb una empresa familiar i una altra de més de 300 treballadors.

Realitats ben diferents que enriqueixen la conversa i el pensament.

7. Empreses del gran Penedès

La Nit d’empresa és possiblement el dia de l’any on s’estableixen més contactes i relacions entre persones vingudes de les tres comarques. Hi ha temps, ganes i el lloc permet aquest intercanvi

Les realitats territorials es construeixen a partir de les relacions de les persones que hi conviuen.

8. Els governs i les empreses locals

També en aquesta nit es dóna crec que la màxima concentració de regidors/es i alcaldes i alcaldesses que volen celebrar i reconèixer la feina i la dedicació de tantes persones que donen impuls, entre d’altres,  a les economies locals

9. L’excel·lència

I tot això que succeeix una Nit de l’Empresa està preparat i executat amb la màxima excel·lència i rigor d’un equip professional amb una llarga experiència en l’organització d’aquest esdeveniment.

Els 9 motius que he mirat de desgranar em semblen d’una gran riquesa, representen cada any un plus de motivació i empenta per a un munt de persones que fan una feina callada i silenciosa de gran tenacitat i constància.


Maria Batet
Valors d’Emprendre
@mariabatetr

Qui pot parlar en nom de les pimes?

dilluns, 25 de setembre del 2017

pimesLes institucions econòmiques i empresarials de major llinatge s’han manifestat. Davant la situació política que engoleix Catalunya les summitats patronals han estat poc sensibles amb els parers dels ciutadans. No han entès res del que està passant, segurament perquè leviten molt per damunt de la gent del carrer, entre la què també s’hi troben els empresaris i directius de les petites i mitjanes empreses, com també aquells que treballen pel seu compte.

Un té la sensació que la indolència palesa aquests dies per les entitats empresarials més poderoses -que no vol dir que siguin les més representatives- s’ha fet al dictat de les grans companyies o sota les influències dels interessos més abrivats. No tinc la impressió que s’hagi auscultat el pensament de l’empresariat de debò, sigui quina sigui la seva opinió. Les al·locucions i els comunicats de premsa han engrandit encara més l’abisme entre els portaveus i la gent d’empresa, la de veres.

Pensin d’una manera o d’una altra, potser a favor o potser en contra, bona part dels empresaris de la factoria, del taller, de la botiga, de l’obrador, de l’establiment i de l’oficina no se senten còmodes davant les asseveracions dels dirigents patronals, perquè no se senten representats. Vet aquí l’escletxa cada vegada més accentuada. Els moments polítics que estem vivint des de fa mesos no han estat aprofitats per la majoria d’organitzacions empresarials, que han perdut l’oportunitat de sintonitzar amb les bases i recollir el seu estat d’opinió, en tota la seva diversitat.

Si totes les associacions, les cambres i els cercles més influents s’haguessin manifestat favorables al dret a decidir l’efecte hauria estat molt contundent. Avui molt pocs discutirien el seu ascendent i la capacitat de representar el mosaic empresarial. Fins i tot haurien recuperat un cert lideratge, que a hores d’ara només es manté pel comensalisme d’alguns mitjans de comunicació que no acaben d’entendre que ja fa temps que les patronals antigues ja no representen l’empresariat modern. Cada vegada més les entitats territorials, com ara la FEGP, fem bona la nostra proximitat amb els polígons, els centres comercials i els negocis a peu de carrer per identificar-se amb els anhels i els renecs de l’empresariat.

Isidre Also
Secretari general de la FEGP
@isidrealso