Posts Tagged ‘currículums’

Per què continuem amb taxes d’atur tan altes?

dilluns, 26 de novembre del 2018

jobs

Amb un 16’56%, el Baix Penedès continua sent la comarca amb la taxa d’atur més alta de Catalunya; mentre que el Garraf (11’89%) ocupa la setena posició del mateix rànquing. Diferent és el cas de l’Alt Penedès (9’97%), que es troba per sota de la mitjana de Catalunya (10’63%).

En conjunt, a les tres comarques del Gran Penedès avui tenim 21.264 demandants de feina, un 5,29% més que en el mes anterior. Els mesos d’octubre ja ho tenen, això. Són períodes en els què el mercat de treball es contrau, una vegada tancada la temporada d’estiu. De fet, l’any passat l’estadística va ser molt similar: el mes d’octubre de 2017 l’atur va créixer un 5,50% respecte al mes precedent.

Ara bé, quin ha estat el comportament de les dades d’atur a Catalunya en aquests mateixos dotze mesos? Mentre a la nostra demarcació granpenedesenca hem reduït l’estadística en un 7’25%, en el conjunt del país el decrement ha estat del 15’12%; més del doble!

És a dir, estem reduint la taxa d’atur a un ritme molt lent si el comparem amb la mitjana catalana. I això per què?

Tenim un mosaic empresarial rellevant, és veritat. Tenim companyies que innoven, exporten i, fins i tot, lideren els seus mercats. Tenim empreses que en els darrers anys s’han espolsat els efectes de la depressió i han crescut. Tenim sectors motrius que tenen un efecte multiplicador en l’entorn. Tot això és indiscutible. Per contra, el dinamisme empresarial és escàs. Es creen poques empreses i no creixen les plantilles en la mateixa proporció que en d’altres geografies. Això ho notem sobretot en les dues comarques costaneres, supeditades a estacionalitat i amb predomini de sectors que no propicien l’estabilitat del mercat laboral.

Hi ha indicis contradictoris. Les empreses que busquen perfils professionals de major competència no els troben. I les empreses que busquen currículums de persones d’escassa qualificació, tampoc els troben!. Què està passant?

Ara fa 26 anys -quan la crisi del 92- ja es parlava de l’atur tècnic. Llavors es xifrava entre un 5% i un 7% els ciutadans que, tot i que estaven inscrits a les llistes, no estaven en disposició d’ingressar en el mercat laboral. Tot fa pensar que avui dia l’anomenat atur tècnic s’ha incrementat; fins al 9%, en molts casos. Si aquesta teoria fos certa la taxa d’atur real a les nostres comarques estaria entre el 3% i el 6%, segons la demarcació.

Per què hi ha aquesta diferència entre l’atur registrat i l’atur real?

La qualitat de vida, des del punt de vista de les condicions de residència i disponibilitat de prestacions socials, és molt alta. Tot i que l’econosistema no els pot garantir llocs de treball, el paratge continua sent molt atractiu per viure-hi. Això ens porta ciutadans d’altres geografies que, potser a curt termini, no tenen intencions de treballar però, tot i així, s’apunten com a demandants d’atur. Suposen que aquesta és una manera d’oficialitzar la seva residència. El resultat és que ens estem convertint en una mena d’hivernacle social; amb eixams d’abelles poc o gens contributives.

Una altra explicació la podríem trobar en l’economia submergida, que no deixa de bategar, particularment en algunes activitats que semblen propenses a la perversió laboral.

Isidre Also
Secretari general FEGP
@isidrealso

La nostra FP no té glamur

dilluns, 29 de octubre del 2018

fpEl cas és que la nostra FP no té capacitat per proveir els perfils tècnics que demanen les empreses del Gran Penedès. Avui dia, trobem dificultats majúscules a l’hora de cercar dones i homes amb una mínima capacitació per inserir a les nostres plantilles.

Els nostres directius coincideixen del tot a l’hora de fer constar el dèficit de la formació professional com un dels principals hàndicaps al què han d’enfrontar-se les companyies, siguin del sector que siguin. No es troben currículums amb la formació necessària per accedir al mercat laboral.

Tenim un problema: el mapa de la formació professional no s’ajusta prou a la realitat de la rodalia. En tenim un altre: els instituts tenen problemes per completar la matriculació dels cicles formatius.

Els nois i noies que venen de la Secundària no troben atractiva la FP; no els estimula la idea d’un cicle formatiu -tot i que sovint ofereix majors possibilitats laborals- i es decanten pels graus universitaris.

Sentim a dir que l’arrel del problema està en la cultura de les famílies i en l’obsessió de que els fills vagin a la universitat. La formació professional no és atractiva perquè no té prestigi; per no dir que no té pedigrí social.

És a dir, d’una banda, tenim un mapa de cicles formatius poc adient a la geografia empresarial; d’una altra, la FP té una imatge devaluada, que limita el nombre d’alumnes.

El sistema públic està fracassant si no és capaç de preparar la ciutadania per al seu ingrés laboral en les condicions que serien exigibles i, de retruc, propiciar l’estabilitat contractual. Diguem-ho clar, la rèmora de la precarietat laboral té un únic culpable: el dèficit abracadabrant de la formació professional i l’aprenentatge d’oficis.

En la retòrica política es prioritza la Formació Professional i s’anuncien canvis, adés i ara, per optimitzar el mapa de cicles formatius. El discurs està farcit de desideràtums i la realitat farcida de fiascos.

No ho canviarem si no hi ha una aposta valenta, amb recursos pressupostaris suficients. La mare dels mals no són les famílies ni la ceguera social. El drama està en la inèpcia política, que no prioritza la formació competencial com a palanca del creixement econòmic del país.

Caldria posar guapa la FP per fer-la més atractiva. Això voldria dir posar al dia els equipaments, els tallers, els laboratoris; fer de la formació professional una experiència estimulant, un camp d’aprenentatge engrescador, un repte personal llaminer. I estem molt lluny de tot això.

Isidre Also
Secretari general FEGP

Els estudiants no estan ben preparats per entrar al món laboral

dilluns, 21 de setembre del 2015
Les empreses reconeixen que els estudiants arriben amb coneixements tècnics suficients quan s’incorporen al mercat laboral. Per contra, preocupa l’escassa formació en altres aspectes igualment importants quan han d’assumir responsabilitats i determinades tasques.
“Els estudis progressen adequadament. L’educació necessita millorar”. Aquest és l’epíleg del dossier Formació i Empresa que acaba de presentar el Grup d’Opinió de l’ADEPG. Empresaris, experts i directius de l’àrea de direcció de persones i professionals de l’ensenyament professional, ocupacional i universitari han participat en diferents sessions de treball en les què s’han compendiat un seguit d’aportacions. Aquest ha estat el punt de partida per a la redacció del document.
Per a la incorporació a les empreses, els estudiants presenten bons currículums però s’observen mancances en la seva educació, més enllà dels estudis. Des del think tank de l’ADEPG s’afirma que no s’hauria de pensar en el sistema educatiu com una funció social sinó com la preparació professional dels joves. El desconeixement d’idiomes, la falta d’habilitats per gestionar projectes, les poques capacitats comercials i les escasses competències relacionals i de comunicació són alguns dels aspectes que es podrien considerar de forma més intensa en els itineraris formatius dels joves.
A més, l’observació d’actituds gens favorables, com ara la manca d’esperit emprenedor o el desinterès per la responsabilitat en el lloc de treball, són assignatures pendents que s’afegeixen a la necessitat de promoure entre els estudiants una cultura oberta al món i una major disposició per participar en projectes que impliquin mobilitat geogràfica.
L’informe Formació i Empresa, en versió completa, es pot llegir a http://www.adepg.cat/cat/grupdopinio/1509_formacio.pdf

Les empreses reconeixen que els estudiants arriben amb coneixements tècnics suficients quan s’incorporen al mercat laboral. Per contra, preocupa l’escassa formació en altres aspectes igualment importants quan han d’assumir responsabilitats i determinades tasques.

“Els estudis progressen adequadament. L’educació necessita millorar”. Aquest és l’epíleg del dossier Formació i Empresa que acaba de presentar el Grup d’Opinió de l’ADEPG. Empresaris, experts i directius de l’àrea de direcció de persones i professionals de l’ensenyament professional, ocupacional i universitari han participat en diferents sessions de treball en les què s’han compendiat un seguit d’aportacions. Aquest ha estat el punt de partida per a la redacció del document.

Per a la incorporació a les empreses, els estudiants presenten bons currículums però s’observen mancances en la seva educació, més enllà dels estudis. Des del think tank de l’ADEPG s’afirma que no s’hauria de pensar en el sistema educatiu com una funció social sinó com la preparació professional dels joves. El desconeixement d’idiomes, la falta d’habilitats per gestionar projectes, les poques capacitats comercials i les escasses competències relacionals i de comunicació són alguns dels aspectes que es podrien considerar de forma més intensa en els itineraris formatius dels joves.

A més, l’observació d’actituds gens favorables, com ara la manca d’esperit emprenedor o el desinterès per la responsabilitat en el lloc de treball, són assignatures pendents que s’afegeixen a la necessitat de promoure entre els estudiants una cultura oberta al món i una major disposició per participar en projectes que impliquin mobilitat geogràfica.

L’informe Formació i Empresa, en versió completa, es pot llegir a http://www.adepg.cat/cat/grupdopinio/1509_formacio.pdf