Posts Tagged ‘crisi’

Temps de verema

dilluns, 1 de octubre del 2018

blocEnguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai. Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes.  Tot i les conseqüències del canvi climàtic s’espera una bona collita.

En temps de verema, mentre els pagesos miren el cel de reüll tot recollint fins els darrers gotims de raïm, el empresaris del sector turístic fan recompte dels mesos d’estiu i la resta d’empreses encaren la recta final de l’exercici.

Pel que fa a la temporada turística les darreres dades que tenim són del mes de juliol, on l’ocupació mitjana en els establiments hotelers de l’entorn de Barcelona ha estat del 82,9%, 2,2 punts percentuals menys que l’any 2017; essent les dades de la comarca de l’Alt Penedès un 1,7 per sota de l’any passat i pel que fa al Baix Penedès i el Garraf una davallada del 4,7%, en tots dos casos. Les percepcions a hores d’ara són que es mantindran les xifres inferiors, tot i que hi ha veus que diuen que, malgrat això, els ingressos seran superiors. Esperarem a tenir més dades per confirmar-ho

Al sector empresarial en el seu conjunt, les dades oficials apunten que a Catalunya es repeteix el creixement però amb una lleugera moderació en relació a l’any passat. Així ho manifesten també els empresaris de les nostres comarques en la darrera enquesta de Clima empresarial de la FEGP, en què el 65,63% dels empresaris enquestats asseguren que a curt termini es mantindrà la tendència actual de creixement i fins i tot un 31,25% creuen que millorarà. Els empresaris del Gran Penedès, de manera generalitzada, manifesten un manteniment de les plantilles actuals de les seves empreses i el 22% dels enquestats preveu un increment.

Bones expectatives, doncs, pel tancament d’aquest exercici. Però, si em permeten el símil, emulant els pagesos, haurem d’estar pendents de les tempestes. I no ho dic per les notícies que corren en el sentit que hi ha intenció de reformar l’impost de societats per augmentar la recaptació, que també, sinó principalment perquè cada vegada més persones del sector de la construcció i del mateix sector financer en petit comitè comenten que estem tornant a cometre els mateixos errors d’abans de la crisi.

Estem bastint el creixement sobre uns fonaments encara pocs sòlids. Li cal a la recuperació econòmica que estem duent a terme un període més llarg de resultats positius que reforci els seus fonaments i la consolidi en el temps. Les empreses i les famílies encara mantenen un endeutament elevat, malgrat l’esforç que hem fet tant particulars com empreses per reduir-lo, que, a l’estat espanyol, era de 2,17 bilions d’euros quan va esclatar la crisi, el 200% del PIB, fins a situar-se en 1,598 bilions d’euros, el que equival al 137% del PIB a tancament del 2017, encara per sobre del llindar del 133% que recomana la Comissió europea.

Mantenir el creixement econòmic, entre d’altres factors, comporta que les empreses mantinguin la seva capacitat d’endeutament i que el sector financer cobreixi  les necessitats d’inversió. Un nou estrangulament del crèdit amb una liquiditat limitada estroncaria aquest creixement.

Martí Sistané

President de la FEGP

El decàleg

dilluns, 10 de setembre del 2018

decalegQuan vaig rebre l’anuari 2018-2019 de la FEGP vaig tenir una sorpresa molt agradable en veure que s’hi reproduïa el decàleg de l’Ètica empresarial.

En algun moment, fa molts anys, havia llegit el decàleg i em va quedar la idea que el que deia no era gens trivial. Temps després, recordant aquell regust, vaig demanar a la gent del carrer de l’Àncora si me’n podíem proporcionar una còpia i, dit i fet, des d’aleshores he conservat el decàleg en una carpeta on hi tinc alguns retalls de diaris i textos que considero fonamentals.

Un decàleg ètic pot ser com un vestit de diumenge, que cal dur perquè tothom ho fa, o pot ser un compromís. El fet que dotze anys després de la primera publicació, el decàleg es mantingui sense canviar ni una coma demostra que és un compromís ferm.

El decàleg va ser redactat el 2006. Uf, el 2006. Els smartphones encara no existien, Twitter tenia setmanes de vida, aquí acabàvem d’aprovar l’Estatut, el canvi climàtic es considerava un problema reversible i la crisi econòmica encara no havia començat. En aquests dotze anys han canviat moltes coses i per això el fet que el decàleg es mantingui és remarcable i s’ha mantingut perquè no és retòric ni circumstancial. És una barreja d’atreviment i saviesa. Té l’atreviment del caràcter jove que vol canviar el món i té la saviesa, que és una combinació de coneixement i prudència, que apareix amb l’edat.

En un moment en què la tendència a la polarització és forta, en què les amenaces vénen de totes bandes i en què és molt difícil saber què i qui són de fiar, tenir els peus ben plantats a terra és tota una garantia per afrontar el que sigui que hagi de venir.

Felicitats.

Conrad Rovira

Grècia, vacances en liquidació

divendres, 28 de agost del 2015

grecia

Com a proposta estiuenca per al bloc de l’ADEPG m’he decidit a escriure quatre ratlles sobre la meva experiència de vacances a Grècia. Evidentment ho faig per les circumstàncies econòmiques que envolten el país, no per res semblant a ensenyar l’àlbum de fotos de les vacances.

Quan vam triar Rodes per a les vacances, i ho vam comentar amb amics, molts es van sorprendre o fins i tot alarmar. A principis d’estiu, dinàvem cada dia amb els titulars d’un país que s’estava enfonsant, amb els reintegraments limitats als caixers, els bancs tancats i la porta del Grexit a tocar. A ulls del català informat, triar Grècia com a destí era poc menys que buscar una aventura monetària.

La realitat és que allà hi vam trobar ben poca traça de crisi, per no dir cap ni una. Sí que en alguns establiments ens van demanar que no paguéssim amb targeta de crèdit. Era lògic: si els pagaves amb targeta no podien treure els diners del banc fins no sabien quan. En un cas, el propietari ens va dir que no podia cobrar amb targeta perquè havia de recollir el datàfon del banc i estava esperant que obrissin les portes un dia d’aquests. Vaig pensar que deu ser complicat per a una empresa treballar amb els bancs tancats.

De les converses amb els grecs en vaig treure dues conclusions. La primera és que creuen que des de fora estem sobreexposats a les seves circumstàncies i que els mitjans europeus tendeixen a alarmar sobre Grècia. La segona, que ells estan molt acostumats a aquestes circumstàncies i que de por no en tenen massa. Han après a conviure amb aquesta situació, i s’ho prenen amb aquell costum mediterrani de prendre distància vers el centre de poder, com si el seu destí no estès a les seves mans.

Com que sempre procuro acompanyar les vacances amb una lectura que em posi en context, per aquesta ocasió vaig triar el llibre “Liquidación Final”, de Petros Márkaris. Enmig d’una novel·la policíaca, es detalla el dia a dia de la crisi grega viscuda en primera persona, a Atenes, lluny de l’escenari idíl·lic de les nostres vacances. Allà vaig poder llegir que les retallades que han acompanyat els pactes amb la troica sí que han fet estralls en les capes socials i els barris que queden allunyats dels destins que visiten els turistes.

Entre el que he viscut i el que he llegit hi ha certa contradicció i no em veig capaç d’elaborar una idea clara de com es viu la crisi grega a peu de carrer. Segurament és esbiaixat fer una diagnosi des de les vacances. L’única observació que m’atreveixo a fer i que vull compartir és que a casa nostra ens han informat molt del “drama grec” i, coneixent com funcionen els mecanismes de la informació, em temo que aquest excés té la intenció d’atemorir-nos: més val que fem atenció a quina relació triem amb els nostres creditors si no volem ser els protagonistes del segon acte d’aquesta tragèdia.

David Andreu
@davidandreu

Com a proposta estiuenca per al bloc de l’Adepg m’he decidit a escriure quatre ratlles sobre la meva experiència de vacances a Grècia. Evidentment ho faig per les circumstàncies econòmiques que envolten el país, no per res semblant a ensenyar l’àlbum de fotos de les vacances.
Quan vam triar Rodes per a les vacances, i ho vam comentar amb amics, molts es van sorprendre o fins i tot alarmar. A principis d’estiu, dinàvem cada dia amb els titulars d’un país que s’estava enfonsant, amb els reintegraments limitats als caixers, els bancs tancats i la porta del Grexit a tocar. A ulls del català informat, triar Grècia com a destí era poc menys que buscar una aventura monetària.
La realitat és que allà hi vam trobar ben poca traça de crisi, per no dir cap ni una. Sí que en alguns establiments ens van demanar que no paguéssim amb targeta de crèdit. Era lògic: si els pagaves amb targeta no podien treure els diners del banc fins no sabien quan. En un cas, el propietari ens va dir que no podia cobrar amb targeta perquè havia de recollir el datàfon del banc i estava esperant que obrissin les portes un dia d’aquests. Vaig pensar que deu ser complicat per a una empresa treballar amb els bancs tancats.
De les converses amb els grecs en vaig treure dues conclusions. La primera és que creuen que des de fora estem sobreexposats a les seves circumstàncies i que els mitjans europeus tendeixen a alarmar sobre Grècia. La segona, que ells estan molt acostumats a aquestes circumstàncies i que de por no en tenen massa. Han après a conviure amb aquesta situació, i s’ho prenen amb aquell costum mediterrani de prendre distància vers el centre de poder, com si el seu destí no estès a les seves mans.
Com que sempre procuro acompanyar les vacances amb una lectura que em posi en context, per aquesta ocasió vaig triar el llibre “Liquidación Final”, de Petros Márkaris. Enmig d’una novel·la policíaca, es detalla el dia a dia de la crisi grega viscuda en primera persona, a Atenes, lluny de l’escenari idíl·lic de les nostres vacances. Allà vaig poder llegir que les retallades que han acompanyat els pactes amb la troica sí que han fet estralls en les capes socials i els barris que queden allunyats dels destins que visiten els turistes.
Entre el que he viscut i el que he llegit hi ha certa contradicció i no em veig capaç d’elaborar una idea clara de com es viu la crisi grega a peu de carrer. Segurament és esbiaixat fer una diagnosi des de les vacances. L’única observació que m’atreveixo a fer i que vull compartir és que a casa nostra ens han informat molt del “drama grec” i, coneixent com funcionen els mecanismes de la informació, em temo que aquest excés té la intenció d’atemorir-nos: més val que fem atenció a quina relació triem amb els nostres creditors si no volem ser els protagonistes del segon acte d’aquesta tragèdia.