Posts Tagged ‘creixement’

Predicció, previsió i prevenció

dilluns, 5 de març del 2018

comercFa uns quants anys, corria la primavera del 2001, tot just iniciant el nou segle XXI i el III mil·lenni, vaig assistir a Girona a una conferència de models econòmics de futur impartida per un catedràtic d’Economia que en aquell moment ostentava un alt càrrec directiu d’una coneguda entitat financera.

Si posem en context aquell any 2001 recordarem que va ser l’any que va tenir lloc el brutal atemptat de les torres bessones de Nova York, mentre que a l’estat espanyol José Maria Aznar continuava amb la “Espanya va bien”, s’acabava la mili obligatòria  i a Catalunya feia 21 anys que governava Jordi Pujol i tot just havia anomenat Artur Mas com el seu successor.

Entre d’altres prediccions, recordo que ens va fer una dissertació on preveia una societat que treballaria de dilluns a dijous al migdia i la resta de la setmana ens dedicaríem a l’oci. Aquest fet comportaria un creixement del sector serveis i ho argumentava fent una projecció des del principi de l’era industrial en la què es treballava dissabtes i com aquestes jornades es varen anar reduint. En el moment de la conferència ja ho situava en que divendres a la tarda ja s’havia incorporat al cap de setmana i que, en poc temps, aquest llarg cap de setmana abraçaria tot el divendres per arrabassar, en no gaires anys més, la tarda del dijous, incorporant-la al cap de setmana. Més o menys venia a dir que estaríem mitja setmana treballant i mitja d’oci, per la qual cosa considerava que la inversió en el futur estava en el sector serveis, oci i lleure.

Avui, més de quinze anys després, podem assegurar que els caps de setmana no s’han allargat i, malauradament, si hi ha molta gent ociosa no és per redistribució de la jornada laboral sinó perquè ostentem una de les xifres d’atur més elevades d’Europa. I, d’ençà de la crisi, amb el temor que això augmenti el sostre de l’atur endèmic com a conseqüència dels canvis de model productiu i la manca de readaptació del aturats als perfils que demanden els llocs de treball actuals.

Però si actualment a Catalunya hi ha més superfície destinada a àrees comercials d’esbarjo i oci no ha estat perquè gaudim d’un nivell de renda més alt sumat a més temps lliure, sinó a costa de transformar naus, on abans havien indústries, per centres de pàdel o requalificant usos de sòl industrial per a polígons comercials.

Vagi per endavant que han de ser benvingudes totes les iniciatives que generin riquesa, llocs de treball i creixement als municipis en particular i a la comarca en general. Però cal una estratègia de promoció econòmica ben definida i amb visió de futur amb un teixit empresarial divers en sectors i dinàmiques econòmiques que aportin creixement econòmic i llocs de treball de manera estable i continuada en el temps.

En el nou escenari de globalització i pugna competitiva entre territoris, cal que les municipalitats transcendeixin aquestes competències tradicionals i, sense deixar de prestar serveis públics eficients, assumeixin un paper promotor del desenvolupament integral que inclogui la dinamització de l’economia local.

Martí Sistané
President de la FEGP

Article publicat a l’edició núm. 141 de la revista Perspectiva

Quan tot té sentit

dilluns, 23 de gener del 2017

clima1Fa poques setmanes vaig tenir l’oportunitat de visitar Vegetàlia, al Moianès, una empresa que  elabora i distribueix productes ecològics i fabrica proteïna vegetal.
El dia acompanyava d’una forma esplèndida, fred, assolellat i molt clar. En arribar en aquell indret idíl·lic ja ens esperava un els seus directius que ens va explicar amb tota mena de detalls la història i el funcionament de l’empresa.

Enmig de 70 ha agrícoles i forestals hi tenen 1.000 m2 d’obradors i 1.800 m2 de magatzem, tot en perfecta harmonia amb un discurs d’alimentació natural i ecològica. La comunió entre la tradició artesanal i l’ús de tecnologia semblava perfecte. La visita final, conduïda per un jove compromès, pel turó dels sentits (un passeig circular format per plantes aromàtiques, medicinals i culinàries) em va deixar amb una magnífica sensació de que en aquella empresa tot quadra, tot té sentit, tot forma part d’un sistema. I no és pas que tingui cap mena de predilecció per l’alimentació vegetariana ni vegana, però tot el que em van explicar em va convèncer.

Peter M. Senge, en el seu magnífic llibre “La Quinta disciplina”, va teoritzar, ja fa uns anys, sobre aquest tipus d’organitzacions com la que acabo d’explicar. Parla d’organitzacions que tenen la capacitat d’aprendre. L’autor augurava, ja als 90, que l’únic avantatge competitiu sostenible serà el d’aprendre més ràpidament que els competidors.

Però perquè això succeeixi, diu Senge, les organitzacions han de descobrir com aprofitar l’entusiasme i la capacitat d’aprenentatge de la gent en tots els nivells de l’organització.

M’agrada aquesta manera d’entendre la gestió d’una empresa com un tot. En alguna ocasió la majoria hem format part d’un gran “equip”, un grup de persones que juntes funcionàvem meravellosament, on hi havia confiança, complementarietat, un grup on es compensaven les mancances, on hi havia reptes comuns més amplis que els individuals i que produíem resultats extraordinaris. Això es pot haver donat en un equip esportiu, en una associació, en un grup de col·legues, qui sap… Possiblement l’equip no era excel·lent des de l’inici sinó que va aprendre a generar bons resultats. Això és el que l’autor defineix com a organització intel·ligent. Quantes vegades no intentem retrobar aquesta experiència a la nostra empresa sense massa èxits.

Diu l’expert que per aconseguir aquest tipus estructures cal algunes disciplines que són:

1-     El Domini Personal: té a veure amb la capacitat individual de millora i d’aprenentatge incessant. No sempre les organitzacions fomenten el creixement dels seus integrants i això genera, ineludiblement, un malbaratament dels recursos.

2-     Els Models Mentals: són supòsits profundament arrelats, generalitzacions i imatges que influencien sobre la nostra manera d’entendre el món. Els models mentals de conducta empresarial també estan profundament arrelats. Moltes percepcions sobre nous mercats o noves estratègies no es porten a terme perquè entren en conflicte amb poderosos i tàcits models mentals.

3-     Construcció d’una visió compartida que és la capacitat per compartir una imatge del futur que es procura crear. Quan hi ha una visió genuïna, la gent no aprèn perquè li ho ordenin sinó perquè de veritat ho desitja

4-     Aprenentatge en equip: la disciplina de l’aprenentatge en equip s’inicia amb el diàleg. La capacitat dels membres de l’equip per eliminar creences i endinsar-se en un autèntic pensament conjunt

5-     La cinquena disciplina, el pensament sistèmic: és la disciplina que integra totes les altres. Sense una orientació sistèmica, diu l’autor, no hi ha motivació per examinar com s’interrelacionen les disciplines. Si no fem servir aquesta darrera disciplina, podem caure en dibuixar una visió seductora del futurs sense tenir un veritable coneixement de les forces que cal dominar per arribar-hi.

No resulta simple aconseguir una organització amb sentit, amb capacitat i ganes d’aprendre, sobretot quan no sabem com fer-ho. Aquest mètode dibuixat per Senge té sentit i en té perquè en veure una empresa que funciona s’hi reconeixen aquestes disciplines. El tot flueix.

Maria Batet
@mariabatetr

L’Any ADEPG 2017 s’endinsa en l’economia digital

dilluns, 19 de desembre del 2016

plan-contenidos-digitalesL’Any ADEPG 2016 ha estat dedicat a les Infraestructures competitives. La connectivitat, la logística i la mobilitat han estat els eixos de treball de tot un seguit d’actuacions.

Precisament en aquest sentit vull destacar, com a darrer esdeveniment del 2016 relacionat amb les infraestructures, la commemoració aquest desembre del cinquè aniversari de la inauguració de la C-15. Aquesta és una infraestructura que indubtablement ha beneficiat l’economia del Garraf i ha aconseguit unir la Catalunya interior amb el nostre litoral, convertint-se en un eix viari de cohesió territorial.

El proper 2017 l’Any ADEPG estarà dedicat a l’economia digital. Podríem dir que passarem de la connectivitat de les xarxes viàries a la connectivitat de les xarxes d’Internet.

Avui per avui és àmpliament acceptat que el creixement de l’Economia Digital té un impacte generalitzat en tota l’economia. A causa de l’alt impacte esperat, les empreses tradicionals estan avaluant activament la forma de respondre als canvis produïts per l’Economia digital.  El canvi de paradigma ha transformat el creixement de l’economia, així com l’ocupació i els llocs de treball, que en un futur no molt llunyà podria estar caracteritzada per la independència i la flexibilitat laboral, com destaca l’expert en economia col·laborativa Sundararajan en el seu llibre Crowd-based capitalism.

En un informe recent d’Accenture Strategy s’afirma que la transformació digital és una de les grans palanques de creixement econòmic, l’aportació de l’economia digital al PIB espanyol és del 19,4% i al 2020 arribarà al 22%, podent arribar al 24% si es realitza una inversió en acceleradors digitals, potenciant aspectes com l’impuls a l’emprenedoria, un accés més fàcil al finançament o una millor regulació.

Martí Sistané
President de l’ADEPG