Posts Tagged ‘cooperació’

Dones d’Empresa de veritat

dilluns, 3 de juliol del 2017

Darrera de tots els moviments associatius hi hauria d’haver pretextos concrets, actituds obertes i maneres de fer transparents, sense succedanis ni edulcorants.

dones

La grandesa de DdE és que combina el pretext, l’actitud i les maneres; i ho fa de forma competent, com també amb independència d’ideologies. Per això des de la FEGP, homes i dones -tots plegats, gent d’empresa- fem costat al col·lectiu que més i millor defensa els interessos de les dones del Gran Penedès.

De Dones d’Empresa (DdE) només en podem parlar amb admiració. Aviat farà 10 anys de la seva fundació i el seu rumb no es centra tant en la reivindicació recurrent, el fet de ser dones, sinó en l’afinitat professional, el fet de ser “d’empresa”. No hi ha més catecisme que promoure la cultura d’empresa; això sí, en clau de dona.

Hi ha una singularitat que crida l’atenció. Els actes de DdE no són conventuals ni de claustre ranci; són oberts a tothom, també als homes. Quina millor manera d’estendre el missatge de l’equitat i els valors de la cooperació empresarial!?

Quan els fòrums són plurals les conclusions tenen major fonament. Quan hi ha diversitat en les formes, hi ha més solvència en els continguts. No hi tenen lloc els amaneraments perquè es dissolen en el factor de la participació i s’anul·len els monòlegs mediocres i la presumpció fàtua.

Ara mateix DdE està preparant el seu tercer congrés anual. Serà els dies 20 i 21 d’octubre, a Neàpolis, a Vilanova i la Geltrú. La graella de ponents serà excepcional, com ja ens tenen acostumats. En tots els casos, seran executives amb expertesa i criteri, algunes més conegudes i altres per acabar de descobrir. L’objectiu del congrés no és reportar “què bé que ho fem les dones” sinó “ho hem de fer encara millor”, sense tòpics i sense paons irisats per l’oportunisme i pel discurs naïf.

Isidre Also Torrents
Secretari general de la FEGP
@isidrealso

Gran Federació

dilluns, 26 de juny del 2017

lanit

La nova Federació Empresarial del Gran Penedès ha començat a caminar i progressivament anirà agafant el seu “sentit propi” en el decurs del temps.

Hereva de la UEP i l’ADEPG, les dues associacions de les quals neix, la nova Federació, ara per ara, té el repte d’incardinar el seu passat amb el seu futur. L’èxit en la continuïtat constituirà la seva essència com a nou agent social de pes, no només en les nostres comarques, sinó en el panorama de l’associacionisme empresarial en general.

Sovint trobem persones molt valuoses amb idees molt semblants incapaces de posar-se d’acord. Caldrà preguntar-se com ho faran amb els que tenen posicions antagòniques per acostar postures. De la mateixa manera, hi ha múltiples associacions, col·lectius o plataformes amb objectius pràcticament idèntics totalment incapaços de subordinar les seves organitzacions a l’assoliment dels objectius pels què lluiten, arribant fins i tot a competir entre ells. És evident que la pluralitat és un valor i hi ha vegades que facilita l’assoliment de determinades fites; altres vegades, però, suposa una pèrdua enorme d’energies i la impossibilitat d’arribar a ni un sol dels objectius que es persegueixen.

La nova FEGP neix amb el convenciment de que “la unió fa la força”. Units per la defensa i representació dels interessos de les empreses del Gran Penedès.

Totes les persones que formem part dels òrgans de direcció, administració i representació de la nova FEGP som plenament conscients de la feina que ens toca dur a terme en aquest moment i ho afrontem sota la màxima de que cap de nosaltres és millor que tots nosaltres junts.

Guiats per aquest esperit d’unió i cooperació, amb respecte a la diversitat d’idees i de pensament, enfoquem aquesta nova realitat sense esmerçar esforços en la tasca de representar el col·lectiu empresarial de les comarques del Gran Penedès, cohesionant les tres comarques a partir d’una competència intel·ligent, que passa per aprofitar les sinergies entre les diferents comarques; no fer-ho ens fa perdre competitivitat al territori i per tant esdevé un acte d’incompetència.

Es tracta de sumar esforços amb el ferm propòsit de construir una nova associació, millor que de les què n’és fruit; una associació oberta, activa, dialogant i compromesa, racional amb el problema alhora que ferma amb la solució; una associació capaç d’estar a l’alçada de la societat de la què en forma part i a la qual serveix.

Martí Sistané
President de la FEGP

Models de cooperació público-privada

divendres, 8 de novembre del 2013

Mai com ara se n’havia parlat tant, de la cooperació público-privada. Veureu que té dos models asimètrics, amb vocacions prou dissemblants, l’una de l’altra, i a voltes antagòniques. No deixen de ser experiments que poques vegades acaben bé.

D’una banda, els exercicis de cooperació entre els agents públics i els promotors privats poden arribar a ser un paradigma de simbiosi, en què la compartició d’esforços i recursos dóna com a resultat un sumatori; és a dir, el projecte conjunt aconsegueix una determinada fita que hagués estat poc assolible sense una praxi colze a colze. En aquest model ambdues parts detecten complementarietats i s’avenen a coproduir un projecte i, ensems, la seva execució. El catàleg de casuístiques no és gaire extens i els exemples que hi podríem inscriure són gairebé sempre d’execució caduca; difícilment podríem apuntar-ne d’altres que hagin tingut continuïtat. Encara és més difícil trobar un paradigma en què la part privada en faci una avaluació final positiva i valori favorablement el retorn de la inversió.

No ens serveixen les relacions entre una empresa concessionària i l’administració, com en el cas de les autopistes o d’altres tipus d’infraestructures, perquè no tenen res a veure amb la semàntica de la cooperació; no deixen de ser un concurs públic o una subhasta de drets d’execució.

El segon model sí que és molt habitual. Consisteix, no tant en la conjugació d’objectius sinó en la convergència de necessitats. Això avui està en auge. Ambdues parts estan disposades a cooperar perquè no tenen més remei, per molt que es repel·leixin o, si més no, es desagradin. No cal que es produeixi una bona química perquè només interessa la física dels resultats. Es genera un escenari d’interdependència; els uns perquè no tenen diners i els altres, que tampoc en tenen, perquè requereixen l’escalf dels primers, potser per obtenir certs favors o per prorrogar la seva pervivència. El cas és que es conjuren per aprofitar-se’n.

Puc aportar un reguitzell de casos de cooperació público-privada que han funcionat només a partir del moment en què els interlocutors privats han subordinat la manera de procedir i el tempo a l’estil dels interlocutors públics. No conec cap cas en què això s’hagi produït a l’inrevés.

El privat i el públic són dos mons oposats perquè el primer és contribuent del segon i el segon no ha aprés a ser contributiu amb el primer. No hi pot haver una relació prometedora quan un dels dos imposa les normes del joc i prescriu la tàctica de l’altre.

Isidre Also
Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès