Posts Tagged ‘construcció’

Temps de verema

dilluns, 1 de octubre del 2018

blocEnguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai. Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes.  Tot i les conseqüències del canvi climàtic s’espera una bona collita.

En temps de verema, mentre els pagesos miren el cel de reüll tot recollint fins els darrers gotims de raïm, el empresaris del sector turístic fan recompte dels mesos d’estiu i la resta d’empreses encaren la recta final de l’exercici.

Pel que fa a la temporada turística les darreres dades que tenim són del mes de juliol, on l’ocupació mitjana en els establiments hotelers de l’entorn de Barcelona ha estat del 82,9%, 2,2 punts percentuals menys que l’any 2017; essent les dades de la comarca de l’Alt Penedès un 1,7 per sota de l’any passat i pel que fa al Baix Penedès i el Garraf una davallada del 4,7%, en tots dos casos. Les percepcions a hores d’ara són que es mantindran les xifres inferiors, tot i que hi ha veus que diuen que, malgrat això, els ingressos seran superiors. Esperarem a tenir més dades per confirmar-ho

Al sector empresarial en el seu conjunt, les dades oficials apunten que a Catalunya es repeteix el creixement però amb una lleugera moderació en relació a l’any passat. Així ho manifesten també els empresaris de les nostres comarques en la darrera enquesta de Clima empresarial de la FEGP, en què el 65,63% dels empresaris enquestats asseguren que a curt termini es mantindrà la tendència actual de creixement i fins i tot un 31,25% creuen que millorarà. Els empresaris del Gran Penedès, de manera generalitzada, manifesten un manteniment de les plantilles actuals de les seves empreses i el 22% dels enquestats preveu un increment.

Bones expectatives, doncs, pel tancament d’aquest exercici. Però, si em permeten el símil, emulant els pagesos, haurem d’estar pendents de les tempestes. I no ho dic per les notícies que corren en el sentit que hi ha intenció de reformar l’impost de societats per augmentar la recaptació, que també, sinó principalment perquè cada vegada més persones del sector de la construcció i del mateix sector financer en petit comitè comenten que estem tornant a cometre els mateixos errors d’abans de la crisi.

Estem bastint el creixement sobre uns fonaments encara pocs sòlids. Li cal a la recuperació econòmica que estem duent a terme un període més llarg de resultats positius que reforci els seus fonaments i la consolidi en el temps. Les empreses i les famílies encara mantenen un endeutament elevat, malgrat l’esforç que hem fet tant particulars com empreses per reduir-lo, que, a l’estat espanyol, era de 2,17 bilions d’euros quan va esclatar la crisi, el 200% del PIB, fins a situar-se en 1,598 bilions d’euros, el que equival al 137% del PIB a tancament del 2017, encara per sobre del llindar del 133% que recomana la Comissió europea.

Mantenir el creixement econòmic, entre d’altres factors, comporta que les empreses mantinguin la seva capacitat d’endeutament i que el sector financer cobreixi  les necessitats d’inversió. Un nou estrangulament del crèdit amb una liquiditat limitada estroncaria aquest creixement.

Martí Sistané

President de la FEGP

L’esglaó de la temporalitat

dijous, 20 de octubre del 2016

escaloEl darrer Informe ADEPG de Conjuntura Econòmica ens porta bones notícies. Les tres comarques granpenedesenques estan millorant els seus resultats en termes de creixement del teixit empresarial i, encara més, en creació d’ocupació. L’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf -totes tres- es troben entre les demarcacions capdavanteres de Catalunya pel que fa al dinamisme de les seves economies.

Els sectors de la Construcció, l’Hostaleria i la Indústria són els tres puntals del nostre creixement. Són els causants d’un increment de l’ocupació a prop del 5% i d’un augment dels centres de cotització de l’ordre del 3%, en la comparativa interanual. El volum de contractació ha crescut en un 12’5% i la taxa d’atur s’ha reduït al voltant del 13%.

Diguem-ho tot. La nota negativa cal posar-la en la temporalitat dels contractes, atesa l’estacionalitat predominant en la nostra geografia econòmica. El 90’5% dels contractes de treball són temporals, gairebé tres punts per sobre de la mitjana catalana.

Sempre he argumentat que la recuperació del mercat de treball a les nostres comarques havia de passar indefectiblement pel replà de la temporalitat. Atès el nostre mosaic d’activitats difícilment podríem presumir d’un major reprise. Que ningú s’imagini un revifament de l’ocupabilitat alhora que un repunt accentuat dels contractes indefinits o de llarga durada. Això ja vindrà, és clar que sí, però serà en dos o tres replans més amunt. Ara no pot ser, encara.

Isidre Also
Secretari general
@isidrealso

Mecenatge de guerrilla

divendres, 6 de setembre del 2013

Es farà d’esperar la nova llei del Mecenatge. Sembla que el govern espanyol no està per la labor perquè en el text -no podria ser d’una altra manera- es proposa l’aplicació de majors estímuls al patrocini cultural a partir de deduccions fiscals que podrien obtenir les entitats o els ciutadans benefactors.

Tot i que els percentatges de deducció que es preveuen tampoc són res de l’altre món, l’autoritat tributària tem que això suposi una davallada en la recaptació d’impostos. I això sí que no es toca. Parlem dels mateixos àrbitres de la fiscalitat que van condemnar les activitats culturals amb un tipus impositiu que ha resultat funest, i ells ho saben.

La realització en les arts escèniques i les arts plàstiques, també en la indústria editorial i d’altres, ha decaigut d’una manera abracadabrant. S’intueix que el balanç recaptatori ha estat negatiu per a la hisenda pública perquè en el darrer exercici la davallada de la facturació va fer decréixer l’aportació tributària dels sectors culturals. I els manaies del Ministeri ho saben, però no fan marxa enrere.

L’IVA cultural -terme gens encertat- és una niciesa i amb indolència està posant una munió d’epitafis a la producció artística. La indústria cultural batega en estat paracmàstic. No s’hi ha guanyat res en irrogar-li aquest càstig; ans al contrari, s’ha malmès la capacitat recaptatòria provinent d’un sector que, fiscalment i amb no tanta toixarrudesa, s’hagués pogut esmunyir i afavorir el seu desenvolupament ensems.

Des del punt de vista econòmic les activitats culturals conformen un sistema excepcional. Pocs sectors de l’economia poden resultar tan contributius, generar llocs de treball, afavorir la creativitat i, alhora, nodrir de coneixements i emocions als ciutadans.

I així estem. El govern dels estults colpeja l’activitat cultural amb més impostos i, a més, barra el pas al mecenatge, que podria ser un factor dinamitzador i amb el qual es podria pal·liar una situació en què el mateix sector públic està retirant les subvencions i defuig qualsevol acaronament a la producció artística i a la gestió del patrimoni cultural.

El diàleg entre els mons de la cultura i l’empresa es fa necessari. Més que la responsabilitat social -se’n parla més que no pas s’exerceix i estem tips d’escoltar els mateixos models i paradigmes- cal un compromís per part d’empresaris i directius per tal de preservar el patrimoni artístic i participar en la promoció de l’activitat cultural.

Més enllà d’una qüestió filantròpica, hem d’entendre que els esdeveniments i, en general, l’efervescència cultural generen acceleracions econòmiques que s’escampen favorablement arreu; fins al punt que la cultura esdevé un dinamitzador del turisme, del comerç i de tota mena de serveis, com també de la construcció i, és clar, de l’activitat industrial.

Isidre Also
Associació d’Empresaris del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès