Posts Tagged ‘canvi climàtic’

Temps de verema

dilluns, 1 de octubre del 2018

blocEnguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai. Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes.  Tot i les conseqüències del canvi climàtic s’espera una bona collita.

En temps de verema, mentre els pagesos miren el cel de reüll tot recollint fins els darrers gotims de raïm, el empresaris del sector turístic fan recompte dels mesos d’estiu i la resta d’empreses encaren la recta final de l’exercici.

Pel que fa a la temporada turística les darreres dades que tenim són del mes de juliol, on l’ocupació mitjana en els establiments hotelers de l’entorn de Barcelona ha estat del 82,9%, 2,2 punts percentuals menys que l’any 2017; essent les dades de la comarca de l’Alt Penedès un 1,7 per sota de l’any passat i pel que fa al Baix Penedès i el Garraf una davallada del 4,7%, en tots dos casos. Les percepcions a hores d’ara són que es mantindran les xifres inferiors, tot i que hi ha veus que diuen que, malgrat això, els ingressos seran superiors. Esperarem a tenir més dades per confirmar-ho

Al sector empresarial en el seu conjunt, les dades oficials apunten que a Catalunya es repeteix el creixement però amb una lleugera moderació en relació a l’any passat. Així ho manifesten també els empresaris de les nostres comarques en la darrera enquesta de Clima empresarial de la FEGP, en què el 65,63% dels empresaris enquestats asseguren que a curt termini es mantindrà la tendència actual de creixement i fins i tot un 31,25% creuen que millorarà. Els empresaris del Gran Penedès, de manera generalitzada, manifesten un manteniment de les plantilles actuals de les seves empreses i el 22% dels enquestats preveu un increment.

Bones expectatives, doncs, pel tancament d’aquest exercici. Però, si em permeten el símil, emulant els pagesos, haurem d’estar pendents de les tempestes. I no ho dic per les notícies que corren en el sentit que hi ha intenció de reformar l’impost de societats per augmentar la recaptació, que també, sinó principalment perquè cada vegada més persones del sector de la construcció i del mateix sector financer en petit comitè comenten que estem tornant a cometre els mateixos errors d’abans de la crisi.

Estem bastint el creixement sobre uns fonaments encara pocs sòlids. Li cal a la recuperació econòmica que estem duent a terme un període més llarg de resultats positius que reforci els seus fonaments i la consolidi en el temps. Les empreses i les famílies encara mantenen un endeutament elevat, malgrat l’esforç que hem fet tant particulars com empreses per reduir-lo, que, a l’estat espanyol, era de 2,17 bilions d’euros quan va esclatar la crisi, el 200% del PIB, fins a situar-se en 1,598 bilions d’euros, el que equival al 137% del PIB a tancament del 2017, encara per sobre del llindar del 133% que recomana la Comissió europea.

Mantenir el creixement econòmic, entre d’altres factors, comporta que les empreses mantinguin la seva capacitat d’endeutament i que el sector financer cobreixi  les necessitats d’inversió. Un nou estrangulament del crèdit amb una liquiditat limitada estroncaria aquest creixement.

Martí Sistané

President de la FEGP

Sí als Jocs Olímpics d’Hivern a Barcelona

dimecres, 27 de gener del 2010

En els temps que corren, on la desafecció i la desconfiança són valors en alça, fer una asseveració com la del títol té matisos temeraris. De tota manera, a vegades cal prendre part per l’opció més desagraïda. I per a defensar aquesta posició no ens basarem en defensar la idea de les crítiques, encertades però dirigides a les formes, sinó que ho valorarem en positiu, pel fons de la idea.

Postular-se per uns jocs olímpics d’hivern vol dir dir-li al món que aquest país és un país de turisme hivernal. I això no és poc: milers de turistes d’alt poder adquisitiu fan vacances a la neu i actualment no consideren els Pirineus com a destí. Per tant, significa posicionar-se, entrar en l’imaginari dels consumidors com a destí hivernal.

I ens cal? Doncs sí. Hem sentit repetidament que el model turistic de sol i platja dóna signes d’esgotament, que cal desestacionar el turisme, i que cal buscar oferta de més valor afegit. El turisme hivernal dóna de ple en en centre d’aquestes necessitats i, a més, porta afegits altres beneficis a nivell d’equilibri de país i de desenvolupament de comarques tradicionalment poc afavorides. Les olimpíades d’hivern, ben executades i posades en el context adequat, poden ser el catalitzador d’aquest desenvolupament.

Hi ha qüestions colaterals que no són futileses: la sostenibilitat
d’aquest model turístic, l’efecte del canvi climàtic sobre la
innivació al Pirineu, el finançament del conjunt d’aquesta aposta… No són qüestions menors i requereixen un debat, i aquest seria un bon lloc per començar-lo.

En canvi, no cal debatre més si és un projecte ideat d’avui per demà, si és de l’interès electoral de l’alcalde de Barcelona, o si les maneres d’anunciar-ho fent que els principals actors se
n’assabentessin per la premsa van ser les més adequades. Aquests són debats possibles i on és fàcil prendre partit en contra de les maneres. Però fixem-nos per un moment en el fons, que aquest és el debat que ens interessa. Sobretot per la seva dimensió econòmica.

David Andreu
ADQA