Posts Tagged ‘assignatura’

La FP no és la que necessitem les empreses

dilluns, 2 de juliol del 2018

formacioLa taxa d’atur del Gran Penedès està en un 13,5%, gairebé un punt i mig per damunt de la mitjana catalana. La realitat és contundent: prop de vint-i-un mil residents en el nostre econosistema granpenedesenc estan buscant feina. En canvi, les empreses no troben personal tot just quan, ara sí, estan disposades a augmentar les seves plantilles.

Ensems la vitalització econòmica s’observa un declivi del mercat laboral, que no pot donar resposta a la demanda de les companyies. Els departaments de RRHH han d’importar mà d’obra competent d’altres demarcacions, cosa que genera un maldecap afegit perquè no és fàcil consolidar els llocs de treball amb personal no resident a la mateixa zona, tret dels perfils directius.

Què ens està passant? Les mirades més crítiques es centren en la formació professional i en la formació ocupacional.

La formació ocupacional ja fa temps que està damnada per un Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que ha esdevingut una macroestructura ineficaç i farcida de vicis burocràtics i peremptorietats fàtues. Sempre de manera subreptícia -ells sabran per què- els tècnics dels departaments d’ocupació que estan a peu de carrer, i que coneixen com ningú les vergonyes del sistema, blasmen la seva operativitat.

Pel que fa a la formació professional, aquesta és la ventafocs dels sistema reglat. Les modalitats de formació en alternança -particularment, la dual- van despertar les majors expectatives tant a les empreses com en les mateixes factories de cicles de FP. Des del primer moment, la direcció general de la Formació Professional n’ha fet valoracions positives, però contradictòries.

Segons uns i altres -aquells i aquelles que ho pateixen a les aules- la posada en marxa de la FP Dual va ser precipitada. Han passat set anys i en prou feines s’han reparat les esquerdes d’una implementació sobtada. Es pot dir que la dual funciona, més o menys, perquè està dopada, però no pas perquè hagi satisfet les expectatives polítiques, com tampoc les dels docents.

Cal interpretar que la FP està ben tutelada però mal planificada. Caldria abocar-hi molts més recursos per fer-la més atractiva i per categoritzar-la socialment. Si hi ha una assignatura pendent més que cap altra aquesta és la necessitat de prestigiar la formació professional. A més, cal duplicar els pressupostos per diversificar el catàleg de cicles formatius, fer-los més eficients i dotar les instal·lacions amb laboratoris, tallers i àrees d’experimentació. Només així podrem atraure més alumnes i conjugar el binomi formació i empresa. Ara no hi ha manera.

Isidre Also Torrents
Secretari general · FEGP
@isidrealso

Planificar el Penedès

dimarts, 15 de juliol del 2014

Tornareu a llegir el que ja he exposat altres vegades quan us digui que planificar és una cosa i omplir el sac de desitjos és ben bé una altra; que una cosa es fa amb arguments i l’altra amb propòsits; la primera amb raonaments, la segona amb ingenuïtat.

Planificar és posar calendari a determinades actuacions que es puguin implementar en un temps i amb uns recursos determinats; això vol dir que en el procés de redacció cal prioritzar i cal renunciar. És a dir, cal establir una jerarquia d’objectius, des del més urgent al menys exigible, tot i garbellant allò que és factible i menystenint les quimeres.

Posar epígrafs a les estratègies requereix el consens de la majoria de ciutadans i institucions que s’apleguin en el mateix entorn objecte de la planificació. Si no hi ha entesa mai no es podran realitzar les actuacions consignades en el document de prioritats. Haurem treballat, una vegada més, per omplir les prestatgeries d’algun despatx anònim.

Si volem planificar el Penedès hem de posar el mètode necessari però sobretot hem d’actuar amb empatia. Ningú no es pot erigir en paladí de la planificació si abans no ha superat l’assignatura del lideratge o bé no ha merescut la confiança de tots els agents implicats. Qui vulgui dissenyar les directrius de futur que comenci per casa seva i no s’arrogui majors pretensions, poden pensar alguns. El veïnatge mai no acceptarà una planificació en què no hi hagi participat plenament, com tampoc obeirà consignes per part de qui, potser, no ha estat prou sensible a les seves singularitats.

Entendre el Penedès com un tot homogeni és equivocar-se. Interpretar la partitura territorial sense els músics i els actors del conjunt del territori és equivocar-se. Avui dia la planificació està cada vegada més lluny de la demagògia i només té un camí per reeixir: gestionar bé les afinitats. El cas és que en aquest tros de món, que és el Penedès majúscul, d’afinitats n’hi ha moltes i molt diverses, i les maneres de fer i d’entendre són, fins i tot, antagòniques. El discurs no pot ser el mateix, doncs; com tampoc no hi ha un únic relat, per molt que l’historicisme ens vulgui arrenglerar.

Si volem planificar el Penedès, tot el Penedès, comencem per posar paper blanc damunt la taula i preterir les premisses i els tòpics de sempre i dels de sempre. Si el pròleg és previsible, l’epíleg no passarà de ser retòric. Convoquem tothom per a què en sigui protagonista. A tothom li agrada ser el primer actor del seu propi destí, sense cap guionista que dramatitzi el seu itinerari de futur, des de cap plaça del Penedès que no sigui la plaça en què tothom s’hi aplega. Desplacem l’eix del debat i la processó de reflexions per tots els indrets del territori, i acceptem la discrepància com a itinerari dialèctic i no pas com a hostilitat a combatre. Més que mai, la nova manera de fer ha de ser generosa, gens gasiva.

Isidre Also Torrents
@isidrealso
Secretari general ADEG