Posts Tagged ‘activitat’

Triar el trajecte

dilluns, 10 de desembre del 2018

camiEnfilo la carretera vella de Vilafranca per anar a pencar, com cada dia. Hi arribo per la rambla de Sant Jordi, el camp dels Alumnes Obrers, el Tacó… Fins aquí, cap novetat.

Una mica més amunt comencen a passar coses. Veig com les màquines acaben d’enderrocar els darrers edificis del que havia estat la cimentera Griffi, que fa uns anys que va tancar. Al polígon de la Masia d’en Barreres, molta persiana baixada i rètols de lloguer. Uns pocs metres més enllà, a la planta Mahle de la Masia d’en Frederic acaben de buidar les instal·lacions per traslladar-les a la fàbrica de Mas d’en Puig. Una altra nau buida? Al costat ja hi tenen una antiga nau d’Hitecsa sense activitat.

Agafo els darrers retombs i mirant a garbí observo com la xemeneia de la tèrmica de Cubelles es va escurçant cada dia. Arribo a la meva fàbrica. Uf, encara hi és!.

M’ofegava la impressió d’una accelerada descomposició de l’activitat industrial. Una premonició? Gairebé al mateix temps, m’assabento que el treball Vilanova i la Geltrú, una història industrial. Tres segles de societat, treball i progrés, ha guanyat un dels Premis Bonaplata, guardó atorgat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i la Fundació Caixa d’Enginyers. Em fa pensar que la indústria vilanovina té més gruix de passat que de present. Potser ara mateix, en altres indrets de la ciutat s’hi estan aixecant i desenvolupant noves activitats que són la llavor de la Vilanova del futur. Però jo no m’hi fixo.

M’he refet de l’ensurt. Des del coll d’en Ferran hi ha bones vistes. Les edificacions de Prysmian, Jaume Serra, Mahle o Megadyne s’alternen amb vinyes i garrofers, amb la mar com a teló de fons. Certament, demà, quan torni a treballar, canviaré l’itinerari.

Albert Tubau

Caixes de vidre

divendres, 2 de octubre del 2015

glass_boxes_by_shortgreenpiggA banda de les grans organitzacions empresarials d’àmbit nacional català i d’aquelles altres que tenen un àmbit d’actuació provincial, Catalunya compta amb un ampli conjunt d’organitzacions empresarials que circumscriuen la seva activitat a una comarca o, en alguns casos, com és el de l’ADEPG, a diverses comarques limítrofs.

En un context econòmic com l’actual, en què el creixement pel que fa a la massa social d’aquestes organitzacions territorials -com la nostra- esdevé clau, més d’un es deu preguntar per què aquestes no amplien el seu àmbit d’actuació a les seves comarques veïnes, oferint serveis i avantatges a les empreses d’aquestes altres comarques.
El mapa patronal català s’estructura en una mena de sistema de “caixes de vidre”, les quals preserven els diferents territoris a una o altra organització empresarial. Aquestes “caixes de vidre”, tot i la seva fragilitat, es conserven gràcies al respecte mutu que ens professem les associacions empresarials de caràcter territorial que desenvolupem la nostra activitat en demarcacions properes, sense endinsar-nos en zones on ja hi ha activa una altra associació empresarial.
Aquest sistema de repartiment del territori que, per altra banda, pot ser molt discutible, a la pràctica, permet una certa estabilitat. És important doncs que, per tal que es mantingui aquesta estabilitat, aquestes organitzacions prenguin plena consciència de la fragilitat d’aquestes caixes de vidre i procurin mantenir intacta la base que les fa possible, és a dir, el respecte mutu.
L’ADEPG ha d’estar sempre oberta a nous horitzons i té l’aspiració de convertir-se en la gran organització empresarial que ocupa la franja territorial que separa les grans conurbacions de Barcelona i Tarragona, i que té com a columna vertebral la C-15.
La nostra organització compta amb estructura, fortalesa i capacitats acreditades per assumir la incorporació de nous àmbits territorials al nostre actual àmbit d’actuació. De fet, des de molts punts de vista, ens resultaria interessant emprendre aquest camí.
No obstant això, l’ADEPG romandrà fidel a l’actual esquema de repartiment territorial mentre es mantinguin intactes les esmentades caixes de vidre.

A banda de les grans organitzacions empresarials d’àmbit nacional català i d’aquelles altres que tenen un àmbit d’actuació provincial, Catalunya compta amb un ampli conjunt d’organitzacions empresarials que circumscriuen la seva activitat a una comarca o, en alguns casos, com és el de l’ADEPG, a diverses comarques limítrofs.

En un context econòmic com l’actual, en què el creixement pel que fa a la massa social d’aquestes organitzacions territorials -com la nostra- esdevé clau, més d’un es deu preguntar per què aquestes no amplien el seu àmbit d’actuació a les seves comarques veïnes, oferint serveis i avantatges a les empreses d’aquestes altres comarques.

El mapa patronal català s’estructura en una mena de sistema de “caixes de vidre”, les quals preserven els diferents territoris a una o altra organització empresarial. Aquestes “caixes de vidre”, tot i la seva fragilitat, es conserven gràcies al respecte mutu que ens professem les associacions empresarials de caràcter territorial que desenvolupem la nostra activitat en demarcacions properes, sense endinsar-nos en zones on ja hi ha activa una altra associació empresarial.

Aquest sistema de repartiment del territori que, per altra banda, pot ser molt discutible, a la pràctica, permet una certa estabilitat. És important doncs que, per tal que es mantingui aquesta estabilitat, aquestes organitzacions prenguin plena consciència de la fragilitat d’aquestes caixes de vidre i procurin mantenir intacta la base que les fa possible, és a dir, el respecte mutu.

L’ADEPG ha d’estar sempre oberta a nous horitzons i té l’aspiració de convertir-se en la gran organització empresarial que ocupa la franja territorial que separa les grans conurbacions de Barcelona i Tarragona, i que té com a columna vertebral la C-15.

La nostra organització compta amb estructura, fortalesa i capacitats acreditades per assumir la incorporació de nous àmbits territorials al nostre actual àmbit d’actuació. De fet, des de molts punts de vista, ens resultaria interessant emprendre aquest camí.

No obstant això, l’ADEPG romandrà fidel a l’actual esquema de repartiment territorial mentre es mantinguin intactes les esmentades caixes de vidre.

Jordi Solé i Tuyà
President de l’ADEPG
@jsole