Ser jove al segle XXI

Reconec que estem maltractant injustament el jovent. Per una banda els estem castigant amb un atur ferotge i per altre banda els estem acusant d’uns delictes que encara no han comès. Que si no seran capaços de crear prou riquesa per a pagar les nostres pensions quan siguem jubilats, que si no tenen esperit de sacrifici, que si no són tan cultes com nosaltres. Fins i tot, els metges els pronostiques una esperança de vida menor. Uf, menys mal que ja sóc gran.

L’Elisenda, però, que és biòloga, jove, de Calafell i neboda de mon germà, investiga el comportament d’una proteïna anomenada CD69 que és present a la membrana dels leucòcits i intervé en processos immunològics. Interessant.

L’Hug, que és economista, jove, de Sitges i fill d’uns amics meus, fa poc l’han anomenat director financer d’un grup que té com a funció representar els armadors, buscar càrrega per als seus vaixells i gestionar-ne el transport. Bo.

En Xavier, que és jove, de Sitges i fill d’uns altres amics meus, també, després de passar per la London School of Econòmics (que és com la Masia del Barça però en economia), està fent el doctorat i és profe a la universitat on, de moment, fa de matxaca però amb perspectives molt bones. Ho veieu com no tot són desgràcies.

En Raimon, que és jove, de Vilanova i amic meu, és enginyer de software i es dedica a la programació de mòbils. Quan per Reis us regalin un Nokia o un Iphone de darrera generació, d’aquells que fan tantes coses, és molt probable que porti el seu software. Ei!, això és estar a la cresta de l’onada en altes tecnologies.

Ens podríem quedar tranquils si no fos per algun petit detall. L’Elisenda no treballa a Barcelona, està a Melbourne. Aquí estem reduint els pressupostos de recerca i té poques possibilitats. L’Hug no treballa al port de Vilanova ni al de Barcelona, treballa al port de Rades a Tunísia, allà estan creixent mentre aquí tanquen les empreses. En Xavier no treballa a la Universitat de Barcelona, treballa a la universitat de Minneàpolis que està plena de premis Nobel i on un bon currículum pesa més que una bon contacte. En Raimon tampoc treballa a Barcelona, treballa en una tranquil·la ciutat holandesa que es diu Enschede. El van localitzar, el van fitxar i ara les plusvàlues del seu talent es queden a Holanda.

No passa res. L’ Ibrahimovic, que és jove, suec i no conec la seva família treballa a Barcelona. Una cosa per l’altre. Cadascú lo seu. Visca el Barça i Visca Catalunya.

Conrad Rovira Pascual
Sistemes informàtics a16

Tags: , , ,

One Response to “Ser jove al segle XXI”

  1. Judith escrigué:

    Molt bona reflexio Conrad, jo també en conec que han hagut de marxar fora per poder treballar en projectes que aqui no es plantegen.

Leave a Reply