El decàleg

decalegQuan vaig rebre l’anuari 2018-2019 de la FEGP vaig tenir una sorpresa molt agradable en veure que s’hi reproduïa el decàleg de l’Ètica empresarial.

En algun moment, fa molts anys, havia llegit el decàleg i em va quedar la idea que el que deia no era gens trivial. Temps després, recordant aquell regust, vaig demanar a la gent del carrer de l’Àncora si me’n podíem proporcionar una còpia i, dit i fet, des d’aleshores he conservat el decàleg en una carpeta on hi tinc alguns retalls de diaris i textos que considero fonamentals.

Un decàleg ètic pot ser com un vestit de diumenge, que cal dur perquè tothom ho fa, o pot ser un compromís. El fet que dotze anys després de la primera publicació, el decàleg es mantingui sense canviar ni una coma demostra que és un compromís ferm.

El decàleg va ser redactat el 2006. Uf, el 2006. Els smartphones encara no existien, Twitter tenia setmanes de vida, aquí acabàvem d’aprovar l’Estatut, el canvi climàtic es considerava un problema reversible i la crisi econòmica encara no havia començat. En aquests dotze anys han canviat moltes coses i per això el fet que el decàleg es mantingui és remarcable i s’ha mantingut perquè no és retòric ni circumstancial. És una barreja d’atreviment i saviesa. Té l’atreviment del caràcter jove que vol canviar el món i té la saviesa, que és una combinació de coneixement i prudència, que apareix amb l’edat.

En un moment en què la tendència a la polarització és forta, en què les amenaces vénen de totes bandes i en què és molt difícil saber què i qui són de fiar, tenir els peus ben plantats a terra és tota una garantia per afrontar el que sigui que hagi de venir.

Felicitats.

Conrad Rovira

Tags: , , ,

Leave a Reply