El currículum d’una ciutat grisa

Ens agradaria escoltar que el campus universitari de Vilanova i la Geltrú té un futur. Sempre ens hem preguntat quina seria la reacció de l’entorn si, en aplicar-se criteris de racionalitat, el Rectorat decidís esbotzar tota una història i desnonar la capital del Garraf d’un dels seus actius mes rellevants.

El fet universitari local ens vanaglòria per motius i episodis prou glossats, sobretot per gent que hi ha passat, gairebé sempre amb la nostàlgia de vells coneguts que farcien de sentit la institució acadèmica.

D’una banda, el nou campus de Castelldefels i, d’una altra, diferents factors de la mateixa casa que també hi han contribuït negativament; el cas és que les estadístiques d’alumnes dels darrers cinc anys són prou eloqüents i ens mostren una realitat irrefutable: l’Escola està en crisi i al revers ja es pot llegir la seva data de caducitat.

Sovint els directius de l’Escola ens parlen de noves expectatives i de projectes que podrien garantir la supervivència del campus. Ho hem sentit a dir tantes vegades que l’entusiasme dels interlocutors gairebé que ja no ens treu de l’escepticisme. Les fites assolides en aquests darrers anys són significatives però no semblen suficients per consolidar el demà de l’Escola.

No podem dir que no s’hagi treballat; ningú no hauria d’acusar de desídia o desinterès als gestors de la institució local. El cas és que no ho han tingut gens fàcil i no sempre han trobat la necessària complicitat de l’entorn. Tampoc no podem atribuir falta de competències directives ni dèficits de gestió estratègica a persones que amb tota seguretat no han nascut per barallar-se amb els polítics del poble ni amb el sanedrí dels magnífics.

I la ciutat?, i l’entorn?. Amb quin currículum ens presentem a negociar la continuïtat? Què estem fent per mantenir la flama universitària, en altre temps orgull de la ciutadania i dels mateixos electes?

D’una altra manera, la pregunta és aquesta: hem de deixar que des de l’Escola vagin fent, amb la confiança que s’està fent tot allò que cal fer, o cal anar més enllà i mostrar que l’entorn és contributiu i solidari pel que fa a la continuïtat del campus?

No ens hi juguem massa amb tot això? Hem de començar a pensar en encarregar el monument de pedra grisa a un escultor -subvencionat per qui sap qui- com a únic llegat d’allò que fou una envejable seu universitària?

Suggereixo la creació d’un fòrum de treball, obert i plural, que aplegui la participació de persones, a títol individual i només representatiu d’elles mateixes, per teixir un currículum de ciutat avançada, de ciutat posada al dia, de ciutat vinculada al món universitari i de la recerca; amant del coneixement i creditora de nous talents.

Quan comencem?

Isidre Also

Tags: , , , , , , ,

3 Responses to “El currículum d’una ciutat grisa”

  1. Conrad Rovira escrigué:

    Si serveix d’alguna cosa l’aportació d’un micro-empressari ex-professor de l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona i persona espantada per la gravetat de les esquerdes a la línia de flotació de ja no se quantes coses, compta amb mi.

    Quan comencem?

  2. David Andreu escrigué:

    Constato un fet: ens els últims 15 anys moltes ciutats homologables o no a Vilanova han avançat en la presència universitària. Vilanova ha anat enrera.

    M’agrada molt la idea de no buscar culpables sinó buscar complicitats. Amb mi hi podeu comptar.

  3. Pilar Alemany escrigué:

    Com a treballadora de la UPC de Vilanova, la veritat es que m’he quedat trista amb l’escrit del Sr. Also i la resta de comentaris. Ja que crec que l’evolució de l’UPC de Vilanova, malgrat totes les adversitats (cojunturals, demogràfiques i de competència) ens en estem surtin força bé.

    És veritat que ara no tenim els 3000 estudiants que haviem arribat a tenir, però ara els estudiants tenen una cadira i una taula a l’aula i poden fer amb comoditat les seves pràctiques. I reben una atenció més personalitzada i de més qualitat.

    Actualment, no som tan sols una Escola, sinó que tenim una molt bona biblioteca, una Residència d’Estudiants, un Centre de Recerca (Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú) que ha quedat petit i s’ampliat amb la segona planta de Neàpolis i un Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques, pioner en l’estudi de la contaminació acústica en el medi marí. Estem contents de poder dir que som un Campus Universitari.

    D’altra banda, aquest curs ja hem començat a impartir els nous estudis adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior i sobretot com a novetat hem iniciat els nous estudis de Grau en Disseny Industrial (amb això també som pioners), els quals hem tingut molt bona acollida i tenim, com aquell que diu, llista d’espera.

    Ah, no puc oblidar-me de l’European Project Semester, és el segon curs que l’impartim. És un programa adreçat als estudiants de primer cicle en el seu darrer any de carrera per realitzar el seu projecte final de carrera en un entron internacional, ja que venen d’arreu d’Europa i totes les classes són en anglès. Aquests projectes estan basats en projectes proposats per les propies empreses del nostre entorn. Té una durada d’un semestre. L’any passat en vam acollir 20 i aquest any en tenim 38. Doncs dir-vos que amb aquest tema, també, som pioners.

    Crec que a poc a poc es poden anar fent més coses i segurament millorar-les, però no podem dir que la UPC de Vilanova no és un bon actiu per la nostra Ciutat. Sóc una persona positiva i veig el got mig ple.

    Tan sols volia expressar la meva modesta opinió.

Leave a Reply