D’una empresa municipal a una empresa de la ciutat

Darrerament ha aparegut en el debat polític a Vilanova i la Geltrú la possibilitat que l’Ajuntament vengui al sector privat fins a un 49% de les empreses municipals que gestiona. Per ser més precisos, les més atractives pel mercat: La Companyia d’Aigües de Vilanova i la Geltrú i VNG Aparcaments. L’únic argument per a fer-ho és la necessitat de liquiditat per a l’Ajuntament.

Mereix especial atenció el cas de la Companyia d’Aigües. Des de fora de la companyia, i des de fora de l’Ajuntament, aquesta venda sembla un mal negoci. No cal aprofundir massa en l’argument per entendre que és millor gestionar-te tu mateix les teves necessitats, i més si amb aquesta gestió hi guanyes diners. Les experiències que expliquen les ciutats on han fet entrar capital forà en la gestió de l’aigua no semblen especialment desitjables de viure-les en pròpia pell. En definitiva, vendre-la per aconseguir diners és pa per avui i fam per demà. Crec que pocs estarien en desacord amb aquesta afirmació, fins i tot aquells que es veiessin obligats a fer-ho.

Com a simple opinador m’atreveixo a donar una sortida en positiu a aquest atzucac: fer entrar capital privat i mantenir la propietat local. Una idea segons la qual l’entrada de capital privat es fes a partir de la participació de petits inversors locals, d’un número ampli de vilanovins que poguessin disposar d’un petit capital i que es volguessin convertir en petits accionistes de la seva companyia d’aigües, mentre l’Ajuntament en manté el 51% del capital. D’aquesta manera, es podria fer front a la necessitat de liquiditat del consistori i la companyia seguiria sent de la ciutat.

Però resoldre aquesta dificultat puntual de tresoreria de l’Ajuntament seria només el primer punt fort d’aquesta proposta. El més important seria aprofitar l’entrada de capital per convertir una empresa municipal en una empresa de ciutat, que serveixi no només per a gestionar un servei que fa 150 anys que es gestiona prou bé, sinó que aquesta empresa i aquest negoci de base servís per a impulsar nous projectes empresarials per a la ciutat i els seus ciutadans. Nous negocis que es poden impulsar des de la proximitat i des del bagatge d’una empresa consolidada, solvent, i amb una cartera de clients que tenen un tret en comú amb els seus accionistes: són de Vilanova.

En el context actual es requereixen estímuls en l’economia local, i una companyia amb aquesta vocació en podria aportar en camps com el medi ambient, l’energia o qualsevol altre servei que es pugui prestar des de la proximitat. Estímuls que suposessin un negoci per la companyia, progrés sostenible per a la ciutat i un cop de mà en la recuperació econòmica i del treball, en una cohabitació positiva amb el sector privat.

Ho dic des del desconeixement tècnic del servei, i també des del desconeixement de l’estat financer de la companyia. Igualment desconec quins haurien de ser els mecanismes per assegurar un mapa accionarial que permetés l’entrada de molts petits accionistes, limités la concentració, i al mateix temps afavorís el desenvolupament empresarial i preservés l’esperit de servei. Però tinc la impressió que és una companyia solvent i ben gestionada, i també tinc la impressió que seríem molts els vilanovins disposats a invertir una petita quantitat en accions d’una companyia que pot tenir un bon futur per davant.

Aquest post no dóna per més. No es pretén resoldre tots els interrogants al voltant d’aquesta idea. Només es posa al damunt de la taula una preproposta i s’ofereix el compromís de col·laborar si la idea és ben rebuda.

David Andreu
ADQA

Tags: , , , , ,

One Response to “D’una empresa municipal a una empresa de la ciutat”

  1. Conrad Rovira escrigué:

    Problemes globals ( que afecten a milers de municipis ) s’han de resoldre globalment, no amb accion locals doloroses per guanyar una mica de temps.

    Vendre les joies de la iaia només es pot fer una vegada a la vida i al cap de quatre dies el plat de menjar torna a estar buit.

Leave a Reply