L’Organització Mundial del Turisme (OMT) ha decidit que el 2017 sigui l’Any del Turisme Sostenible per al Desenvolupament. La Direcció General de Turisme s’hi vol posar de valent i s’ha compromès a promocionar el turisme sostenible en les seves tres vessants: econòmica, sòcio-cultural i mediambiental. Per la seva banda, la Diputació de Barcelona ja ha anunciat una nova directriu turística mitjançant el vector de la sostenibilitat a través de la certificació Biosphere.
Les coses han canviat. La qualitat és inherent als negocis perquè d’una altra manera les empreses no poden sobreviure als condicionants del mercat. Ara el llistó d’exigències s’estén a la sostenibilitat. Tot apunta a uns models de turisme no agressius i respectuosos amb el medi ambient, amb l’entorn paisatgístic i amb la convivència.
Al Penedès, el turisme sostenible ha de ser un estendard de bones pràctiques. Tenim l’oportunitat de vincular el millor paisatge agrari a una imatge de preservació de l’entorn. Cal integrar les essències de l’autenticitat per oferir als visitants una gamma de productes turístics genuïns i incomparables. L’enoturisme al Penedès ha d’excel·lir en la conciliació de binomis com el del visitant en relació amb el medi rural i el de l’oferta turística en relació amb els recursos naturals.
Al Garraf l’oportunitat no és menor. La claqueta del turisme sostenible hauria de ser el far que eviti el naufragi d’un model escassament singular. Està per veure que l’aposta pel turisme familiar aporti característiques diferenciadores que vinguin a pal·liar una acusada temporalitat. Ja tenim una clientela concentrada en els caps de setmana; en tot cas, cuidem-la.
La nostra comarca costanera té altres additius que la farien especial, molt més encara des del punt de vista del turisme ponderat i respectuós amb el medi social i natural. Es troba a faltar una frontissa que vertebri l’oferta nàutica amb el parc natural del Garraf. Aquest és un oasi de mar i terra, com també són de la terra i del mar algunes de les seves espècies característiques i dels productes més autòctons; com la mateixa tradició culinària.
El Penedès i el Garraf comparteixen poc però coincideixen molt. Poso l’accent en el catàleg del patrimoni artístic. Els nostres actius culturals són inqüestionables, tant des de la fotogènia històrica i el bagatge arquitectònic com dels continents museístics. Tenim molt per explicar i, tant o més, per mostrar. Si ho féssim junts potser no ens aniria gens malament.
De la mateixa manera que les indústries culturals cerquen l’eficiència en la gestió per sobreviure a la fatuïtat social, també el turisme ha de postular la sostenibilitat per garantir els equilibris necessaris.
Isidre Also Torrents
Secretari general de l’ADEPG
@isidrealso