Archive for the ‘Cultura d'empresa’ Category

Fer visible allò que és quotidià, un simple consell

dilluns, 17 de setembre del 2018

mbatet

El retorn de les vacances estiuenques predisposa a engegar “un nou curs” i el desig lògic i saludable d’iniciar-lo de la millor manera possible. La necessitat de posar ordre a tasques, projectes, temes pendents i noves idees s’acostuma a materialitzar amb anotacions a l’agenda, notes a les llibretes, l’ús d’algun programa de planificació o qualsevol element que ens permeti “veure” tot allò que tenim al cap bolcat en algun suport.

I és que està científicament demostrat que planifiquem, organitzem i pensem millor si fem ús d’un mapa amb tots els elements que hi intervenen de forma visible (sigui amb post-it o anotacions).

Fer visible (en un bon mural a la paret amb targetes o notes que es puguin enganxar i desenganxar) la planificació del nou curs ens ajuda a veure la globalitat de tot el que tenim entre mans, a explorar múltiples i variades possibilitats, a compartir i construir amb l’equip tot allò que hem d’aconseguir i constitueix un element motivador.

Aquest és el simple consell. Canviem la forma quotidiana de planificar per una altra més visible, motivadora i participativa i donem-li un espai prioritari en el lloc de treball. Les parets d’una oficina diuen molt de com s’hi treballa.

Maria Batet

Entrenadora d’habilitats creatives i emprenedores
Facilitadora gràfica

El decàleg

dilluns, 10 de setembre del 2018

decalegQuan vaig rebre l’anuari 2018-2019 de la FEGP vaig tenir una sorpresa molt agradable en veure que s’hi reproduïa el decàleg de l’Ètica empresarial.

En algun moment, fa molts anys, havia llegit el decàleg i em va quedar la idea que el que deia no era gens trivial. Temps després, recordant aquell regust, vaig demanar a la gent del carrer de l’Àncora si me’n podíem proporcionar una còpia i, dit i fet, des d’aleshores he conservat el decàleg en una carpeta on hi tinc alguns retalls de diaris i textos que considero fonamentals.

Un decàleg ètic pot ser com un vestit de diumenge, que cal dur perquè tothom ho fa, o pot ser un compromís. El fet que dotze anys després de la primera publicació, el decàleg es mantingui sense canviar ni una coma demostra que és un compromís ferm.

El decàleg va ser redactat el 2006. Uf, el 2006. Els smartphones encara no existien, Twitter tenia setmanes de vida, aquí acabàvem d’aprovar l’Estatut, el canvi climàtic es considerava un problema reversible i la crisi econòmica encara no havia començat. En aquests dotze anys han canviat moltes coses i per això el fet que el decàleg es mantingui és remarcable i s’ha mantingut perquè no és retòric ni circumstancial. És una barreja d’atreviment i saviesa. Té l’atreviment del caràcter jove que vol canviar el món i té la saviesa, que és una combinació de coneixement i prudència, que apareix amb l’edat.

En un moment en què la tendència a la polarització és forta, en què les amenaces vénen de totes bandes i en què és molt difícil saber què i qui són de fiar, tenir els peus ben plantats a terra és tota una garantia per afrontar el que sigui que hagi de venir.

Felicitats.

Conrad Rovira

La FEGP, un exercici d’alquímia

dilluns, 4 de juny del 2018

alquimiaEl 12 de juny es compleix el primer aniversari del procés d’integració de les organitzacions UEP i ADEPG. Avui la nova FEGP s’encamina al miler d’empreses associades. A hores d’ara ja és considerada com una de les primeres xarxes empresarials del país. Disposa de tres seus socials, al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

La conjunció de les dues entitats que coincidien en la regió penedesenca no era ineludible, com s’ha dit, com tampoc seria irreversible si no tingués els resultats esperats. El fet de convergir en un mateix espai era una oportunitat per assolir major eficiència i alhora erigir-se com un interlocutor inequívoc davant les institucions públiques i privades, els mitjans de comunicació i, encara més, els públics d’empresa.

Es podia fer d’una altra manera, segurament, o no fer res. Es va optar, però, per un exercici d’alquímia no exempt de riscos explosius. Calia escriure un guió i dibuixar un itinerari. La major dificultat era l’absència de referents. No és gens habitual posar-se d’acord des de l’antagonisme primigeni, sobretot quan s’endevina que uns i altres, tots, han de renunciar a bona part del seu estatus i dels seus signes d’identitat.

Un any després el balanç és molt positiu. Els aspectes físics i mecànics, com ho és l’acoblament de les dues estructures en un mateix engranatge, han estat resolts amb escreix. Els factors químics, com ara l’estil i la cultura corporativa, progressen adequadament.

Tampoc no es podia demanar més quan tot plegat s’originava en un paper en blanc en el què les primeres paraules escrites van ser generositat i equitat. Quedarà a l’anecdotari l’ocurrència dels dos presidents quan corroboren que la culpa la va tenir una ampolla de cava, o potser més d’una.

També cal atribuir bona part dels mèrits als membres dels dos equips directius, que van ser solidaris amb els respectius presidents i van assumir els sacrificis que s’apuntaven en el full de ruta. Alguna cosa ha grinyolat -per què no dir-ho- però tampoc era previsible que tot s’harmonitzés des del mateix debut.

El cas és que ara fa un any, de tot plegat.

Isidre Also Torrents
Secretari general · FEGP
@isidrealso