Polígons inclusius

dimecres, 9 de gener del 2019
Polígons inclusius
Malgrat els grans avenços socials dels últims decennis, la crisi ha tornat a posar les persones amb dificultats de caire físic, intel•lectual, trastorn mental i persones amb dificultats de caire social en una situació de greu vulnerabilitat.
L’Ajuntament de La Bisbal del Penedès, la Fundació Santa Teresa del Vendrell i la FEGP s’han unit per impulsar el programa Integra’ls, amb l’objectiu d’apropar aquestes persones a les empreses dels polígons de La Bisbal i propiciar la seva contractació, promovent la igualtat d’oportunitats.
L’objectiu inicial del programa és aconseguir 50 insercions laborals en un període de 2 anys, així com estendre la iniciativa a d’altres polígons.
El programa posa l’accent en els polígons, com a xarxes vives d’empreses que poden treballar conjuntament  per aconseguir grans objectius, amb benefici propi i del conjunt de la societat.
La inclusió laboral d’aquestes persones és una qüestió de drets i de dignitat; no ens podem permetre taxes d’atur estructural properes al 10%. Però, a més, és una qüestió de justícia ja que es tracta de persones amb capacitat d’aportar valor a través del seu treball.
José Carlos Eiriz
Fundació Santa Teresa del Vendrell

integrals

Malgrat els grans avenços socials dels últims decennis, la crisi ha tornat a posar les persones amb dificultats de caire físic, intel·lectual, trastorn mental i persones amb dificultats de caire social en una situació de greu vulnerabilitat.

L’Ajuntament de La Bisbal del Penedès, la Fundació Santa Teresa del Vendrell i la FEGP s’han unit per impulsar el programa Integra’ls, amb l’objectiu d’apropar aquestes persones a les empreses dels polígons de La Bisbal i propiciar la seva contractació, promovent la igualtat d’oportunitats.

L’objectiu inicial del programa és aconseguir 50 insercions laborals en un període de 2 anys, així com estendre la iniciativa a d’altres polígons.

El programa posa l’accent en els polígons, com a xarxes vives d’empreses que poden treballar conjuntament per aconseguir grans objectius, amb benefici propi i del conjunt de la societat.

La inclusió laboral d’aquestes persones és una qüestió de drets i de dignitat; no ens podem permetre taxes d’atur estructural properes al 10%. Però, a més, és una qüestió de justícia ja que es tracta de persones amb capacitat d’aportar valor a través del seu treball.

José Carlos Eiriz
Fundació Santa Teresa del Vendrell

Keep calm

dilluns, 17 de desembre del 2018
innovacioUn any més. Som a punt de tancar l’any 2018, per la qual cosa ens toca la tasca de revisar els (des) encerts de les expectatives que teníem per a aquest període.
A més de l’exercici de retrospecció, l’època nadalenca també és propícia per l’activitat econòmica, doncs es concentren una bona part de les compres que realitzem com a conseqüència de l’augment del consum, principalment pels regals de Nadal.
El resultat més directe de la percepció de que la situació econòmica continua la seva tendència optimista serà l’increment en un 3,3% del pressupost que destinarem per aquestes festes, segons un estudi de la consultora Deloitte, la qual cosa ens col·locaria al capdavant en intenció de despesa dels països europeus.
Sembla ser que la vivència de la crisi i les noves estratègies comercials estan canviant els nostres hàbits de compra. Tot i que la primera quinzena de desembre continua tenint la taxa més alta de concentració de compra, en els darrers anys ha anat guanyant terreny l’avançament de les compres al mes de novembre.
La recerca d’ofertes i accions com el Black Friday segueixen guanyant terreny en la planificació nadalenca. Aquest any, gairebé un 31% de les compres s’hauran realitzat durant el novembre i gastarem gairebé un terç del pressupost total.
Pel que fa a les preferències de compra, mantenim una experiència omnicanal, on el canal en línia segueix guanyant pes, essent la primera opció quan ens decantem per la compra d’articles d’entreteniment i tecnologia. No obstant això, l’atenció personalitzada per part de professionals fa que preferim les botigues físiques per buscar inspiració. Sempre, això sí, cercant la màxima comoditat. Per això la conveniència de trobar-ho tot en un mateix lloc segueix atraient els compradors als grans magatzems. Mentrestant, els pure players línia (empreses que comercialitzen exclusivament online) es converteixen en la primera opció de cerca durant el procés de compra.
Queda clar que la forma de comercialització, les estratègies de venda i el comportament dels consumidors canvien i evolucionen ràpidament i continuadament, també pel que fa a les compres tradicionals del Nadal. Cal innovar constantment en els nostres projectes empresarials, amb intel·ligència i estratègia i ja hem començat a veure botigues físiques que incorporen terminals de venda online perquè el client pugui realitzar la compra ell mateix i endur-se immediatament el producte.
Sigui com sigui i compreu on compreu els vostres regals nadalencs, gaudiu d’aquestes dates amb calma i agafeu forces pel nou any, que sembla que es presenta amb algunes incerteses i, a més a més, és electoral, però aquest és un altre tema.
Molta sort i encert!

Martí Sistané
President de la FEGP

Triar el trajecte

dilluns, 10 de desembre del 2018

camiEnfilo la carretera vella de Vilafranca per anar a pencar, com cada dia. Hi arribo per la rambla de Sant Jordi, el camp dels Alumnes Obrers, el Tacó… Fins aquí, cap novetat.

Una mica més amunt comencen a passar coses. Veig com les màquines acaben d’enderrocar els darrers edificis del que havia estat la cimentera Griffi, que fa uns anys que va tancar. Al polígon de la Masia d’en Barreres, molta persiana baixada i rètols de lloguer. Uns pocs metres més enllà, a la planta Mahle de la Masia d’en Frederic acaben de buidar les instal·lacions per traslladar-les a la fàbrica de Mas d’en Puig. Una altra nau buida? Al costat ja hi tenen una antiga nau d’Hitecsa sense activitat.

Agafo els darrers retombs i mirant a garbí observo com la xemeneia de la tèrmica de Cubelles es va escurçant cada dia. Arribo a la meva fàbrica. Uf, encara hi és!.

M’ofegava la impressió d’una accelerada descomposició de l’activitat industrial. Una premonició? Gairebé al mateix temps, m’assabento que el treball Vilanova i la Geltrú, una història industrial. Tres segles de societat, treball i progrés, ha guanyat un dels Premis Bonaplata, guardó atorgat pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i la Fundació Caixa d’Enginyers. Em fa pensar que la indústria vilanovina té més gruix de passat que de present. Potser ara mateix, en altres indrets de la ciutat s’hi estan aixecant i desenvolupant noves activitats que són la llavor de la Vilanova del futur. Però jo no m’hi fixo.

M’he refet de l’ensurt. Des del coll d’en Ferran hi ha bones vistes. Les edificacions de Prysmian, Jaume Serra, Mahle o Megadyne s’alternen amb vinyes i garrofers, amb la mar com a teló de fons. Certament, demà, quan torni a treballar, canviaré l’itinerari.

Albert Tubau