Fer visible allò que és quotidià, un simple consell

dilluns, 17 de setembre del 2018

mbatet

El retorn de les vacances estiuenques predisposa a engegar “un nou curs” i el desig lògic i saludable d’iniciar-lo de la millor manera possible. La necessitat de posar ordre a tasques, projectes, temes pendents i noves idees s’acostuma a materialitzar amb anotacions a l’agenda, notes a les llibretes, l’ús d’algun programa de planificació o qualsevol element que ens permeti “veure” tot allò que tenim al cap bolcat en algun suport.

I és que està científicament demostrat que planifiquem, organitzem i pensem millor si fem ús d’un mapa amb tots els elements que hi intervenen de forma visible (sigui amb post-it o anotacions).

Fer visible (en un bon mural a la paret amb targetes o notes que es puguin enganxar i desenganxar) la planificació del nou curs ens ajuda a veure la globalitat de tot el que tenim entre mans, a explorar múltiples i variades possibilitats, a compartir i construir amb l’equip tot allò que hem d’aconseguir i constitueix un element motivador.

Aquest és el simple consell. Canviem la forma quotidiana de planificar per una altra més visible, motivadora i participativa i donem-li un espai prioritari en el lloc de treball. Les parets d’una oficina diuen molt de com s’hi treballa.

Maria Batet

Entrenadora d’habilitats creatives i emprenedores
Facilitadora gràfica

El decàleg

dilluns, 10 de setembre del 2018

decalegQuan vaig rebre l’anuari 2018-2019 de la FEGP vaig tenir una sorpresa molt agradable en veure que s’hi reproduïa el decàleg de l’Ètica empresarial.

En algun moment, fa molts anys, havia llegit el decàleg i em va quedar la idea que el que deia no era gens trivial. Temps després, recordant aquell regust, vaig demanar a la gent del carrer de l’Àncora si me’n podíem proporcionar una còpia i, dit i fet, des d’aleshores he conservat el decàleg en una carpeta on hi tinc alguns retalls de diaris i textos que considero fonamentals.

Un decàleg ètic pot ser com un vestit de diumenge, que cal dur perquè tothom ho fa, o pot ser un compromís. El fet que dotze anys després de la primera publicació, el decàleg es mantingui sense canviar ni una coma demostra que és un compromís ferm.

El decàleg va ser redactat el 2006. Uf, el 2006. Els smartphones encara no existien, Twitter tenia setmanes de vida, aquí acabàvem d’aprovar l’Estatut, el canvi climàtic es considerava un problema reversible i la crisi econòmica encara no havia començat. En aquests dotze anys han canviat moltes coses i per això el fet que el decàleg es mantingui és remarcable i s’ha mantingut perquè no és retòric ni circumstancial. És una barreja d’atreviment i saviesa. Té l’atreviment del caràcter jove que vol canviar el món i té la saviesa, que és una combinació de coneixement i prudència, que apareix amb l’edat.

En un moment en què la tendència a la polarització és forta, en què les amenaces vénen de totes bandes i en què és molt difícil saber què i qui són de fiar, tenir els peus ben plantats a terra és tota una garantia per afrontar el que sigui que hagi de venir.

Felicitats.

Conrad Rovira

De tots colors

dilluns, 3 de setembre del 2018

colors

Fa anys que acostumo a passar uns dies de vacances en un poblet de l’Alt Berguedà. La gent està amoïnada. Hi ha poca feina, la joventut marxa i tot plegat grinyola. Van trampejant a cop de turisme de muntanya i industrial. Sí, turisme industrial.

Fa temps que va fer figa l’aposta del blanc, el gris i el negre. Vol dir que el cotó, el ciment i el carbó van deixar de ser motor econòmic. Ara en divulguen el patrimoni en forma de colònies tèxtils, el museu del ciment Asland o el de les mines de Cercs. Tot plegat amanit per un valuós entorn natural, molts bolets i bona teca. Feina rai!

Al nostre Penedès l’economia ha tingut una gama cromàtica més generosa: del verd dels pàmpols al vermell de les gambes. Convé tenir els ous ben escampats. Tal com van les coses i amb la competència global, hauran de conviure l’enoturisme, les platges, el xató, les xemeneies i el que més convingui. Res ens farà nosa si cuidem l’equilibri i la qualitat.

Benvinguts a l’eclecticisme, que no és pas una olla barrejada. Només si fem les coses ben fetes, podrem dir en el futur que aquí les hem vist de tots colors.

Albert Tubau