La FEGP, un exercici d’alquímia

dilluns, 4 de juny del 2018

alquimiaEl 12 de juny es compleix el primer aniversari del procés d’integració de les organitzacions UEP i ADEPG. Avui la nova FEGP s’encamina al miler d’empreses associades. A hores d’ara ja és considerada com una de les primeres xarxes empresarials del país. Disposa de tres seus socials, al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

La conjunció de les dues entitats que coincidien en la regió penedesenca no era ineludible, com s’ha dit, com tampoc seria irreversible si no tingués els resultats esperats. El fet de convergir en un mateix espai era una oportunitat per assolir major eficiència i alhora erigir-se com un interlocutor inequívoc davant les institucions públiques i privades, els mitjans de comunicació i, encara més, els públics d’empresa.

Es podia fer d’una altra manera, segurament, o no fer res. Es va optar, però, per un exercici d’alquímia no exempt de riscos explosius. Calia escriure un guió i dibuixar un itinerari. La major dificultat era l’absència de referents. No és gens habitual posar-se d’acord des de l’antagonisme primigeni, sobretot quan s’endevina que uns i altres, tots, han de renunciar a bona part del seu estatus i dels seus signes d’identitat.

Un any després el balanç és molt positiu. Els aspectes físics i mecànics, com ho és l’acoblament de les dues estructures en un mateix engranatge, han estat resolts amb escreix. Els factors químics, com ara l’estil i la cultura corporativa, progressen adequadament.

Tampoc no es podia demanar més quan tot plegat s’originava en un paper en blanc en el què les primeres paraules escrites van ser generositat i equitat. Quedarà a l’anecdotari l’ocurrència dels dos presidents quan corroboren que la culpa la va tenir una ampolla de cava, o potser més d’una.

També cal atribuir bona part dels mèrits als membres dels dos equips directius, que van ser solidaris amb els respectius presidents i van assumir els sacrificis que s’apuntaven en el full de ruta. Alguna cosa ha grinyolat -per què no dir-ho- però tampoc era previsible que tot s’harmonitzés des del mateix debut.

El cas és que ara fa un any, de tot plegat.

Isidre Also Torrents
Secretari general · FEGP
@isidrealso

Molt més que un sopar. La Nit de l’empresa de la FEGP.

dilluns, 7 de maig del 2018

lanitUn any més l’abril porta la Nit de l’Empresa de la FEGP. Empresaris/es, directius i directives i representants institucionals, Premis FEGP 2018, reconeixement de 18 empreses de les tres comarques del Gran Penedès; un acte multitudinari i, a opinió meva, necessari.

És molt més que un sopar i ho és per 9 factors que em semblen essencials en una trobada d’aquestes característiques i que fan que any rere any l’èxit de convocatòria sigui tan important.

1. És un acte de reconeixement entre les pròpies empreses del territori i de celebració.

En aquesta ocasió 18 empreses van ser reconegudes bé per la feina feta en temes d’innovació o en el sector turístic, o com a millor iniciativa emprenedora, o com a dona destacada, bé per la seva vinculació en temes ambientals i de sostenibilitat… I el guardó més preuat, el de l’Empresa de l’Any.

Però el que em sembla més rellevant i alhora gratificant és que són les mateixes empreses del territori (que estan en el jurat dels premis) les que seleccionen aquelles organitzacions mereixedores dels guardons. Podríem dir que és un reconeixement entre iguals i això li dona encara més valor.

També em sembla entranyable que les empreses veïnes d’un mateix entorn geogràfic “felicitin” les seves “empreses col·legues” pels seus 25, 50, 75, 100 anys….

2. Un moment distès de trobada

L’acte comença a les 8 del vespre a peu dret i en la zona exterior del recinte on es farà el sopar (enguany Finca Mas Solers). Possiblement aquest moment, fins a l’inici pròpiament del sopar, és l’estona de màxima relació i contacte. Ara saludes un, ara l’altre, sense pressa…

Em vaig fixar que en aquella estona pràcticament ningú no estava pendent del mòbil. Unes ganes franques d’establir conversa, de saludar-te, de prendre interès per allò que t’explica l’altre.

No és gens freqüent trobar estones i entorns com aquest que acabo de descriure. Per això em sembla tant valuós.

3.  Genera un sentiment d’orgull

És aquest un sentiment molt íntim però estic convençuda que compartit. Sentir l’orgull de pertànyer a un entorn on hi ha tanta gent que treballa fort per tirar endavant les seves empreses, que arrisca les seves idees, el seu temps, els seus diners per fer-les fortes i fructíferes.

4.  Penses: “No estic sol/la”

La feina de l’emprenedor/a, del directiu/va o de l’empresari/a és sovint molt solitària malgrat estar envoltats d’equips. La Nit de l’Empresa et fa adonar que hi ha molta altra gent que ha optat per aquest camí i que deu viure situacions diferents però alhora molt semblants a la teva. Ho intueixes en les converses, en les expressions, en el que es diu i en el que es calla.

5. Totes les generacions hi tenen cabuda però són especialment benvingudes les molt joves o les molt grans

És un acte intergeneracional. En un moment del sopar un empresari em presentava orgullosíssim el seu jove fill que entrava a formar ja part de l’empresa. Després vaig ser jo qui li va presentar el meu sogre que venia a recollir el reconeixement dels 75 anys de l’empresa.

Hi ha tant pocs llocs on es pugui celebrar amb tant orgull la joventut i la vellesa, l’aprenentatge i l’expertesa. Em commou.

6. Petites, grans, familiars, internacionals, organitzacions, entitats…….

Aquesta barreja fa gran la trobada. En una mateixa taula poden conviure fàcilment una entitat bancària, amb un emprenedor/a autònom, amb una empresa familiar i una altra de més de 300 treballadors.

Realitats ben diferents que enriqueixen la conversa i el pensament.

7. Empreses del gran Penedès

La Nit d’empresa és possiblement el dia de l’any on s’estableixen més contactes i relacions entre persones vingudes de les tres comarques. Hi ha temps, ganes i el lloc permet aquest intercanvi

Les realitats territorials es construeixen a partir de les relacions de les persones que hi conviuen.

8. Els governs i les empreses locals

També en aquesta nit es dóna crec que la màxima concentració de regidors/es i alcaldes i alcaldesses que volen celebrar i reconèixer la feina i la dedicació de tantes persones que donen impuls, entre d’altres,  a les economies locals

9. L’excel·lència

I tot això que succeeix una Nit de l’Empresa està preparat i executat amb la màxima excel·lència i rigor d’un equip professional amb una llarga experiència en l’organització d’aquest esdeveniment.

Els 9 motius que he mirat de desgranar em semblen d’una gran riquesa, representen cada any un plus de motivació i empenta per a un munt de persones que fan una feina callada i silenciosa de gran tenacitat i constància.


Maria Batet
Valors d’Emprendre
@mariabatetr

Disfuncions i altres malalties

dilluns, 30 de abril del 2018

blocAquest dies estem veient en diferents revistes i diaris econòmics articles que fan referència a que, malgrat la recuperació econòmica, els salaris perden pes en el conjunt de la riquesa del país.


Segons dades del 2017, la proporció dels salaris respecte del producte interior brut (PIB) va descendir fins al 47,29%, el menor nivell en 30 anys. Des del 2008 les remuneracions dels assalariats han acumulat un descens de gairebé l’1,7%, fins als 550.272 milions d’euros; lluny del nivell rècord de 559.777 milions, aconseguit just abans de la crisi, quan les nòmines suposaven més del 50% de la riquesa.


Molts d’aquest articles contraposen aquesta dada amb la de les rendes del capital i els beneficis empresarials que, segons les últimes dades del Banc d’Espanya, reflecteixen que els guanys de les empreses augmenten a un ritme més gran que els increments salarials.


Si analitzem amb més detall l’increment dels beneficis empresarials, s’observa que, si bé és cert que el percentatge de creixement ha estat similar tant en les petites com en les grans corporacions, no ha estat igual com s’han invertit aquest recursos entre unes i altres. Les petites i mitjanes empreses han creat nous llocs de treball de manera proporcional als beneficis obtinguts mentre que això no s’ha donat en el cas de les grans empreses. Segons dades del Banc d’Espanya, en el 2016 les petites van crear més llocs de treball (6,5% més) i van elevar el salari mitjà (0,8%), el mateix que van fer les mitjanes (4,4% i 1%, respectivament), seguint la tendència des del 2014 i que continua el 2017. En canvi, les grans empreses han registrat un increment de llocs de treball menor que la mitjana (2,7%) i van reduir la remuneració (0,3% de caiguda). Aquest fet no treu que cal anar recuperant els salaris al mateix temps que cal reduir les xifres d’atur actuals, que son esfereïdores.


Més enllà de la situació dels assalariats, hi ha una altra dada preocupant, que és que en els darrers 20 anys la classe mitjana, en els mercats desenvolupats, no s’ha beneficiat del creixement global. Dit d’una altra manera, cada cop estem en una societat més polaritzada en la què en la darrera dècada s’han expulsat tres milions de persones de la classe mitjana (segons estudi publicat el 2016 per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques).


La classe mitjana fa créixer econòmicament un país, permet que la població amb menys recursos prosperi i que, al seu torn, les capes mitjanes puguin acostar-se a les més altes. Si voleu aprofundir sobre el tema us recomano que feu un cop d’ull a l’estudi Elephant Chart de l’economista serbi Branko Milanovic.


L’índex d’atur elevat, la pèrdua de poder adquisitiu de les famílies i la debilitació de la classe mitjana ens aboquen a una reducció del consum intern, a la desigualtat social i a la caiguda dels ingressos públics; en definitiva, dificulta mantenir l’estat del benestar tal i com el tenim entès fins ara, sobretot quan encara continuem finançant amb dèficit la despesa pública.


No podem traslladar a les generacions futures el cost de la nostra despesa social actual. Cal treballar amb la sostenibilitat financera de la nostra política social per tal de dotar-la de solvència, de la seva capacitat de donar resposta als nous reptes d’una societat canviant.


Martí Sistané

President FEGP