El llop

dilluns, 12 de novembre del 2018

temporalNouriel Roubini és professor d’Economia a la Universitat de Nova York i president de la consultora RGE Monitor. L’any 2007 va guanyar notorietat i el sobrenom de Dr. Doom (Doctor Catàstrofe) per les seves encertades previsions sobre la recessió internacional desencadenada per la crisi de les hipoteques subprime.

Recentment, Nouriel Roubini ha publicat un nou estudi en el què desenvolupa les raons per les quals considera que el 2020 es presentarà una nova crisi financera, seguida d’una recessió global. Si fa deu anys les seves previsions van ser considerades pessimistes gairebé per tothom, avui un allau d’economistes, gurus i d’altres intèrprets de l’economia s’han sumat incondicionalment a les seves prediccions i han sembrat la tardor de múltiples articles, conferències i dissertacions sobre la nova crisi financera que prediuen.

Comparant-ho amb el canvi meteorològic sobtat que hem tingut aquests darrers dies, que hem passat de la màniga curta a l’abric d’un dia a l’altre, en l’entorn econòmic, empresarial (i sobretot financer) també hem passat, d’avui per demà, dels bons auguris, projectes empresarials i inversions a parlar de desacceleració, nova crisi financera o recessió econòmica global.

Les raons que presenta Roubini per predir aquesta nova crisi, resumint-les molt i molt, es basen en que les polítiques d’estímul fiscal han tocat sostre i que ens trobem amb una economia sobre escalfada, que apunta cap a una inflació per sobre del que és recomanable. Aquest fet comportarà una pujada de tipus d’interès amb la conseqüent desacceleració, que s’espera sigui a nivell global, accentuada per la fragilitat dels països emergents i les dificultats de creixement de l’Eurozona, culpa dels ajustos de la política monetària i les friccions comercials. L’excés d’apalancament tant públic com privat provocarà una manca de liquiditat i vendes. Si ho sumem tot ja tenim la “tempesta perfecta” en la què, segons Roubini, hi haurà una gran escassetat d’eines per afrontar-la, cosa que provocarà que “la següent crisi i recessió pot ser fins i tot més greu i perllongada que l’anterior”. Dit així entenc l’alies de Doctor Catàstrofe.

La darrera crisi ha estat molt profunda i la recuperació a hores d’ara no ha estat total, el que fa que visquem amatents i un pèl atemorits perquè no és repeteixi. Més encara si, com comenta Roubini, no hi haurà eines per afrontar-la. I potser no li falta raó ja que la realitat és que, a deu anys del col·lapse de Lehman Brothers, encara es debaten les causes i conseqüències de la crisi financera i si es van aprendre els ensenyaments necessaris per preparar-nos per a la pròxima.

Haurem d’estar molt atents per si es confirmen els auguris de Roubini, però el que no podem fer és generar una crisi psicològica, induïda pel temor, que paralitzi l’economia.

Potser és moment de recordar aquella història que s’explicava a les facultats d’economia i que deia:

“Al costat d’una carretera hi havia un venedor de hot dog que, amb el que guanyava en aquell humil lloc, havia pogut enviar el seu fill a una de les millors universitats del país. El seu negoci prosperava i era feliç. Un bon dia, el noi va acabar els seus estudis i va tornar al seu poble. Conversant amb el seu pare, li va dir:

-  Pare, que no escoltes la ràdio, ni la TV, ni llegeixes els diaris?

El pare va respondre que no, I el seu fill va continuar dient:

-  Estem patint una greu crisi, pare! Una de les pitjors. La situació és realment dolenta.”

El pare va escoltar les paraules del seu fill, que havia estudiat en una de les millors universitats del país, llegia els diaris, veia televisió i estava al cas de les notícies. De segur, sabria millor que ell el que estava passant. Pensant en la gran crisi que s’acostava, va començar a buscar salsitxes més econòmiques i va comprar un pa més barat. Els seus clients habituals aviat van notar la diferència i així, a poc a poc, va anar perdent la seva clientela. Les vendes anaven disminuint dia a dia. Passats uns mesos, el seu fill va tornar un cap de setmana per visitar la família i li va sorprendre veure el seu pare a casa, en lloc del seu lloc de treball. Quan li va preguntar què havia succeït amb un negoci pròsper de dues dècades, el seu pare li va respondre:

-       Tenies raó fill. Veritablement, estàvem patint una gran crisi i jo no ho sabia.”

Martí Sistané

President de la FEGP

La nostra FP no té glamur

dilluns, 29 de octubre del 2018

fpEl cas és que la nostra FP no té capacitat per proveir els perfils tècnics que demanen les empreses del Gran Penedès. Avui dia, trobem dificultats majúscules a l’hora de cercar dones i homes amb una mínima capacitació per inserir a les nostres plantilles.

Els nostres directius coincideixen del tot a l’hora de fer constar el dèficit de la formació professional com un dels principals hàndicaps al què han d’enfrontar-se les companyies, siguin del sector que siguin. No es troben currículums amb la formació necessària per accedir al mercat laboral.

Tenim un problema: el mapa de la formació professional no s’ajusta prou a la realitat de la rodalia. En tenim un altre: els instituts tenen problemes per completar la matriculació dels cicles formatius.

Els nois i noies que venen de la Secundària no troben atractiva la FP; no els estimula la idea d’un cicle formatiu -tot i que sovint ofereix majors possibilitats laborals- i es decanten pels graus universitaris.

Sentim a dir que l’arrel del problema està en la cultura de les famílies i en l’obsessió de que els fills vagin a la universitat. La formació professional no és atractiva perquè no té prestigi; per no dir que no té pedigrí social.

És a dir, d’una banda, tenim un mapa de cicles formatius poc adient a la geografia empresarial; d’una altra, la FP té una imatge devaluada, que limita el nombre d’alumnes.

El sistema públic està fracassant si no és capaç de preparar la ciutadania per al seu ingrés laboral en les condicions que serien exigibles i, de retruc, propiciar l’estabilitat contractual. Diguem-ho clar, la rèmora de la precarietat laboral té un únic culpable: el dèficit abracadabrant de la formació professional i l’aprenentatge d’oficis.

En la retòrica política es prioritza la Formació Professional i s’anuncien canvis, adés i ara, per optimitzar el mapa de cicles formatius. El discurs està farcit de desideràtums i la realitat farcida de fiascos.

No ho canviarem si no hi ha una aposta valenta, amb recursos pressupostaris suficients. La mare dels mals no són les famílies ni la ceguera social. El drama està en la inèpcia política, que no prioritza la formació competencial com a palanca del creixement econòmic del país.

Caldria posar guapa la FP per fer-la més atractiva. Això voldria dir posar al dia els equipaments, els tallers, els laboratoris; fer de la formació professional una experiència estimulant, un camp d’aprenentatge engrescador, un repte personal llaminer. I estem molt lluny de tot això.

Isidre Also
Secretari general FEGP

Temps de verema

dilluns, 1 de octubre del 2018

blocEnguany, a les nostres contrades, la verema ha començat més d’hora que mai. Segons els experts el factor principal es deu a l’especial climatologia que s’ha viscut en aquesta temporada, que ha fet avançar la verema fins a una data mai vista fins ara. La verema s’inicià el 31 de juliol amb la collita dels primers raïms de la varietat chardonnay i s’allargarà entrat el mes d’octubre amb les varietats més tardanes.  Tot i les conseqüències del canvi climàtic s’espera una bona collita.

En temps de verema, mentre els pagesos miren el cel de reüll tot recollint fins els darrers gotims de raïm, el empresaris del sector turístic fan recompte dels mesos d’estiu i la resta d’empreses encaren la recta final de l’exercici.

Pel que fa a la temporada turística les darreres dades que tenim són del mes de juliol, on l’ocupació mitjana en els establiments hotelers de l’entorn de Barcelona ha estat del 82,9%, 2,2 punts percentuals menys que l’any 2017; essent les dades de la comarca de l’Alt Penedès un 1,7 per sota de l’any passat i pel que fa al Baix Penedès i el Garraf una davallada del 4,7%, en tots dos casos. Les percepcions a hores d’ara són que es mantindran les xifres inferiors, tot i que hi ha veus que diuen que, malgrat això, els ingressos seran superiors. Esperarem a tenir més dades per confirmar-ho

Al sector empresarial en el seu conjunt, les dades oficials apunten que a Catalunya es repeteix el creixement però amb una lleugera moderació en relació a l’any passat. Així ho manifesten també els empresaris de les nostres comarques en la darrera enquesta de Clima empresarial de la FEGP, en què el 65,63% dels empresaris enquestats asseguren que a curt termini es mantindrà la tendència actual de creixement i fins i tot un 31,25% creuen que millorarà. Els empresaris del Gran Penedès, de manera generalitzada, manifesten un manteniment de les plantilles actuals de les seves empreses i el 22% dels enquestats preveu un increment.

Bones expectatives, doncs, pel tancament d’aquest exercici. Però, si em permeten el símil, emulant els pagesos, haurem d’estar pendents de les tempestes. I no ho dic per les notícies que corren en el sentit que hi ha intenció de reformar l’impost de societats per augmentar la recaptació, que també, sinó principalment perquè cada vegada més persones del sector de la construcció i del mateix sector financer en petit comitè comenten que estem tornant a cometre els mateixos errors d’abans de la crisi.

Estem bastint el creixement sobre uns fonaments encara pocs sòlids. Li cal a la recuperació econòmica que estem duent a terme un període més llarg de resultats positius que reforci els seus fonaments i la consolidi en el temps. Les empreses i les famílies encara mantenen un endeutament elevat, malgrat l’esforç que hem fet tant particulars com empreses per reduir-lo, que, a l’estat espanyol, era de 2,17 bilions d’euros quan va esclatar la crisi, el 200% del PIB, fins a situar-se en 1,598 bilions d’euros, el que equival al 137% del PIB a tancament del 2017, encara per sobre del llindar del 133% que recomana la Comissió europea.

Mantenir el creixement econòmic, entre d’altres factors, comporta que les empreses mantinguin la seva capacitat d’endeutament i que el sector financer cobreixi  les necessitats d’inversió. Un nou estrangulament del crèdit amb una liquiditat limitada estroncaria aquest creixement.

Martí Sistané

President de la FEGP