La FP no és la que necessitem les empreses

dilluns, 2 de juliol del 2018

formacioLa taxa d’atur del Gran Penedès està en un 13,5%, gairebé un punt i mig per damunt de la mitjana catalana. La realitat és contundent: prop de vint-i-un mil residents en el nostre econosistema granpenedesenc estan buscant feina. En canvi, les empreses no troben personal tot just quan, ara sí, estan disposades a augmentar les seves plantilles.

Ensems la vitalització econòmica s’observa un declivi del mercat laboral, que no pot donar resposta a la demanda de les companyies. Els departaments de RRHH han d’importar mà d’obra competent d’altres demarcacions, cosa que genera un maldecap afegit perquè no és fàcil consolidar els llocs de treball amb personal no resident a la mateixa zona, tret dels perfils directius.

Què ens està passant? Les mirades més crítiques es centren en la formació professional i en la formació ocupacional.

La formació ocupacional ja fa temps que està damnada per un Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que ha esdevingut una macroestructura ineficaç i farcida de vicis burocràtics i peremptorietats fàtues. Sempre de manera subreptícia -ells sabran per què- els tècnics dels departaments d’ocupació que estan a peu de carrer, i que coneixen com ningú les vergonyes del sistema, blasmen la seva operativitat.

Pel que fa a la formació professional, aquesta és la ventafocs dels sistema reglat. Les modalitats de formació en alternança -particularment, la dual- van despertar les majors expectatives tant a les empreses com en les mateixes factories de cicles de FP. Des del primer moment, la direcció general de la Formació Professional n’ha fet valoracions positives, però contradictòries.

Segons uns i altres -aquells i aquelles que ho pateixen a les aules- la posada en marxa de la FP Dual va ser precipitada. Han passat set anys i en prou feines s’han reparat les esquerdes d’una implementació sobtada. Es pot dir que la dual funciona, més o menys, perquè està dopada, però no pas perquè hagi satisfet les expectatives polítiques, com tampoc les dels docents.

Cal interpretar que la FP està ben tutelada però mal planificada. Caldria abocar-hi molts més recursos per fer-la més atractiva i per categoritzar-la socialment. Si hi ha una assignatura pendent més que cap altra aquesta és la necessitat de prestigiar la formació professional. A més, cal duplicar els pressupostos per diversificar el catàleg de cicles formatius, fer-los més eficients i dotar les instal·lacions amb laboratoris, tallers i àrees d’experimentació. Només així podrem atraure més alumnes i conjugar el binomi formació i empresa. Ara no hi ha manera.

Isidre Also Torrents
Secretari general · FEGP
@isidrealso

La FEGP, un exercici d’alquímia

dilluns, 4 de juny del 2018

alquimiaEl 12 de juny es compleix el primer aniversari del procés d’integració de les organitzacions UEP i ADEPG. Avui la nova FEGP s’encamina al miler d’empreses associades. A hores d’ara ja és considerada com una de les primeres xarxes empresarials del país. Disposa de tres seus socials, al Vendrell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

La conjunció de les dues entitats que coincidien en la regió penedesenca no era ineludible, com s’ha dit, com tampoc seria irreversible si no tingués els resultats esperats. El fet de convergir en un mateix espai era una oportunitat per assolir major eficiència i alhora erigir-se com un interlocutor inequívoc davant les institucions públiques i privades, els mitjans de comunicació i, encara més, els públics d’empresa.

Es podia fer d’una altra manera, segurament, o no fer res. Es va optar, però, per un exercici d’alquímia no exempt de riscos explosius. Calia escriure un guió i dibuixar un itinerari. La major dificultat era l’absència de referents. No és gens habitual posar-se d’acord des de l’antagonisme primigeni, sobretot quan s’endevina que uns i altres, tots, han de renunciar a bona part del seu estatus i dels seus signes d’identitat.

Un any després el balanç és molt positiu. Els aspectes físics i mecànics, com ho és l’acoblament de les dues estructures en un mateix engranatge, han estat resolts amb escreix. Els factors químics, com ara l’estil i la cultura corporativa, progressen adequadament.

Tampoc no es podia demanar més quan tot plegat s’originava en un paper en blanc en el què les primeres paraules escrites van ser generositat i equitat. Quedarà a l’anecdotari l’ocurrència dels dos presidents quan corroboren que la culpa la va tenir una ampolla de cava, o potser més d’una.

També cal atribuir bona part dels mèrits als membres dels dos equips directius, que van ser solidaris amb els respectius presidents i van assumir els sacrificis que s’apuntaven en el full de ruta. Alguna cosa ha grinyolat -per què no dir-ho- però tampoc era previsible que tot s’harmonitzés des del mateix debut.

El cas és que ara fa un any, de tot plegat.

Isidre Also Torrents
Secretari general · FEGP
@isidrealso

Molt més que un sopar. La Nit de l’empresa de la FEGP.

dilluns, 7 de maig del 2018

lanitUn any més l’abril porta la Nit de l’Empresa de la FEGP. Empresaris/es, directius i directives i representants institucionals, Premis FEGP 2018, reconeixement de 18 empreses de les tres comarques del Gran Penedès; un acte multitudinari i, a opinió meva, necessari.

És molt més que un sopar i ho és per 9 factors que em semblen essencials en una trobada d’aquestes característiques i que fan que any rere any l’èxit de convocatòria sigui tan important.

1. És un acte de reconeixement entre les pròpies empreses del territori i de celebració.

En aquesta ocasió 18 empreses van ser reconegudes bé per la feina feta en temes d’innovació o en el sector turístic, o com a millor iniciativa emprenedora, o com a dona destacada, bé per la seva vinculació en temes ambientals i de sostenibilitat… I el guardó més preuat, el de l’Empresa de l’Any.

Però el que em sembla més rellevant i alhora gratificant és que són les mateixes empreses del territori (que estan en el jurat dels premis) les que seleccionen aquelles organitzacions mereixedores dels guardons. Podríem dir que és un reconeixement entre iguals i això li dona encara més valor.

També em sembla entranyable que les empreses veïnes d’un mateix entorn geogràfic “felicitin” les seves “empreses col·legues” pels seus 25, 50, 75, 100 anys….

2. Un moment distès de trobada

L’acte comença a les 8 del vespre a peu dret i en la zona exterior del recinte on es farà el sopar (enguany Finca Mas Solers). Possiblement aquest moment, fins a l’inici pròpiament del sopar, és l’estona de màxima relació i contacte. Ara saludes un, ara l’altre, sense pressa…

Em vaig fixar que en aquella estona pràcticament ningú no estava pendent del mòbil. Unes ganes franques d’establir conversa, de saludar-te, de prendre interès per allò que t’explica l’altre.

No és gens freqüent trobar estones i entorns com aquest que acabo de descriure. Per això em sembla tant valuós.

3.  Genera un sentiment d’orgull

És aquest un sentiment molt íntim però estic convençuda que compartit. Sentir l’orgull de pertànyer a un entorn on hi ha tanta gent que treballa fort per tirar endavant les seves empreses, que arrisca les seves idees, el seu temps, els seus diners per fer-les fortes i fructíferes.

4.  Penses: “No estic sol/la”

La feina de l’emprenedor/a, del directiu/va o de l’empresari/a és sovint molt solitària malgrat estar envoltats d’equips. La Nit de l’Empresa et fa adonar que hi ha molta altra gent que ha optat per aquest camí i que deu viure situacions diferents però alhora molt semblants a la teva. Ho intueixes en les converses, en les expressions, en el que es diu i en el que es calla.

5. Totes les generacions hi tenen cabuda però són especialment benvingudes les molt joves o les molt grans

És un acte intergeneracional. En un moment del sopar un empresari em presentava orgullosíssim el seu jove fill que entrava a formar ja part de l’empresa. Després vaig ser jo qui li va presentar el meu sogre que venia a recollir el reconeixement dels 75 anys de l’empresa.

Hi ha tant pocs llocs on es pugui celebrar amb tant orgull la joventut i la vellesa, l’aprenentatge i l’expertesa. Em commou.

6. Petites, grans, familiars, internacionals, organitzacions, entitats…….

Aquesta barreja fa gran la trobada. En una mateixa taula poden conviure fàcilment una entitat bancària, amb un emprenedor/a autònom, amb una empresa familiar i una altra de més de 300 treballadors.

Realitats ben diferents que enriqueixen la conversa i el pensament.

7. Empreses del gran Penedès

La Nit d’empresa és possiblement el dia de l’any on s’estableixen més contactes i relacions entre persones vingudes de les tres comarques. Hi ha temps, ganes i el lloc permet aquest intercanvi

Les realitats territorials es construeixen a partir de les relacions de les persones que hi conviuen.

8. Els governs i les empreses locals

També en aquesta nit es dóna crec que la màxima concentració de regidors/es i alcaldes i alcaldesses que volen celebrar i reconèixer la feina i la dedicació de tantes persones que donen impuls, entre d’altres,  a les economies locals

9. L’excel·lència

I tot això que succeeix una Nit de l’Empresa està preparat i executat amb la màxima excel·lència i rigor d’un equip professional amb una llarga experiència en l’organització d’aquest esdeveniment.

Els 9 motius que he mirat de desgranar em semblen d’una gran riquesa, representen cada any un plus de motivació i empenta per a un munt de persones que fan una feina callada i silenciosa de gran tenacitat i constància.


Maria Batet
Valors d’Emprendre
@mariabatetr